Després de comprovar com des de fa una setmana la cúpula judicial espanyola s’atrinxera i remou cel i terra per no aplicar la llei d’amnistia, qui gosa ara a dir que els jutges fan complir la llei?
Que aquesta rebequeria rude, casposa i violenta fos previsible no resta gravetat a l’assumpte. En qualsevol estat democràtic la separació de poders ha d’estar garantida, és un principi infranquejable, l’abc del sistema: el poder legislatiu aprova les lleis per les quals es regeix l’Estat, el poder executiu governa i administra, mentre que el poder judicial garanteix el compliment de la llei. A l’Estat espanyol aquesta teoria clàssica no es compleix. I el més preocupant de tot plegat és que alguns magistrats i fiscals no se n’amaguen. Al contrari. Ens hem acostumat a veure els de la toga esbombant les estratègies que seguiran per no aplicar l’amnistia. Fins i tot dies abans que es publiqués la llei al BOE tots, tots els jutges de l’Estat espanyol van rebre al correu oficial del servidor del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la “Guia pràctica per plantejar qüestions d’inconstitucionalitat i prejudicials europees sobre la llei d’amnistia”. El va enviar un jutge de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, membre de la Plataforma Cívica per la Independència Judicial (com si el nom fes la cosa…)
És tan evident aquesta ignomínia que dins el mateix ecosistema judicial comencen a fer-se sentir (poc) algunes veus que alerten del perill de la situació. L’associació Àgora Judicial, integrada majoritàriament per jutges catalans , ha denunciat l’actitud impròpia d’alguns magistrats i fiscals contra la llei amnistia i ha reclamat al poder judicial espanyol que torni al terreny de la legalitat i la imparcialitat. I és que la situació és greu, molt greu. I, per ara, no hi ha qui aturi aquests jutges prevaricadors.
