Ara que sembla que el fred ha arribat per quedar-se durant una temporada més o menys llarga, i tenint en compte l’encariment que, una altra vegada, es preveu del preu de l’energia, és hora d’optimitzar recursos per aconseguir millorar l’eficiència energètica de casa nostra. Al llarg d’aquestes pàgines anirem desgranant els principals recursos que cal tenir en compte per aconseguir-ho.
N’hi ha que requeriran major inversió, però altres són consells sense gairebé despeses i que contribueixen a reduir el cost de la factura de la llum, del gas o del gasoil.
Cap a una llar més eficient
Foto: Adobestock
Quan parlem d’eficiència energètica a la llar ens referim a reduir el consum d’energia sense reduir la nostra qualitat de vida i, alhora, protegint el medi ambient. Per tant, del que es tracta no és d’anar amb abric dins de casa per pagar menys de calefacció, sinó de buscar les eines per estar còmode sense consumir tant.
Hi ha desenes de mesures que podem adoptar per encaminar-nos cap a la màxima eficiència energètica; com acabem d’indicar, algunes suposen una inversió més important que convé planificar o tenir en compte, però altres són molt més assumibles (mireu la infografia de la pàgina següent).
En el paquet de mesures per millorar la il·luminació sense gastar més en trobaríem de senzilles, com pintar les parets amb colors clars que fan més sensació de lluminositat, o canviar les bombetes velles per d’altres de baix consum. Quant a la climatització, hi ha materials de construcció que esdevenen els millors aliats per evitar que la calor i el fred entrin a casa i és especialment interessant conèixer-los abans de començar una construcció o una reforma estructural. Així mateix, tenir uns bons tancaments és vital per evitar fugues d’energia, com ho és també tenir sistemes de calefacció eficients, utilitzar persianes, cortines i tendals o utilitzar vàlvules termostàtiques als radiadors. Pel que fa al consum d’aigua, és important regular la caldera perquè produeixi aigua calenta a uns 41-42° a l’estiu i a 60° a l’hivern i, com sempre, optimitzar al màxim l’ús d’aquest recurs escàs (fer dutxes abans que banyeres, sistemes de reaprofitament d’aigües grises, recuperació d’aigua de pluja, etc.).
Finalment, i no per això menys important, els electrodomèstics són una important font de consum en una llar. A l’hora de comprar-los és vital fixar-se en l’etiqueta i optar sempre pels més eficients (n’hi ha set, nivells que van des de la A, la més eficient fins a la G, la menys. La utilització d’un electrodomèstic G davant d’un A suposa una despesa energètica tres vegades més gran). Un cop a casa, eviteu deixar-los en stand by, utilitzeu-los quan tingueu prou càrrega –en cas de rentadores, rentavaixelles o assecadores–, empreu programes eco i per a aquells electrodomèstics que més consumeixen, com la nevera, reguleu la temperatura entre 3 i 5 °C i el congelador a -15 °C.
Evidentment, optar per sistemes energètics no fòssils és avui dia una de les millors alternatives, no només perquè són més sostenibles mediambientalment parlant, també perquè econòmicament acaben reportant un estalvi, ja que, si us estimeu més instal·lar sistemes d’autoconsum, aconseguireu desvincular-vos de la dependència de la xarxa convencional i esdevindreu més sobirans.
De fora cap a dins
Parets, finestres, sostres i terres configuren la “pell” de la casa i són, per tant, essencials per preservar l’energia i no desaprofitar-la. Al mercat hi ha una oferta diversa de materials aïllants per protegir la llar del fred i la calor i convé tenir-los sempre presents, si s’ha de fer una rehabilitació o s’ha de començar a construir de nou.
Si parlem de construcció i eficiència energètica cal parlar de la construcció passiva, és a dir, aïllar millor per gastar menys tant a l’estiu com a l’hivern, i per tant que la despesa d’energia sigui molt més sostenible.
El terme Passivhaus s’encunya a Alemanya a principis dels anys 90; el concepte de les cases passives es basa a fer una edificació eficient que busca reduir al màxim el consum energètic. Utilitzen recursos de l’arquitectura bioclimàtica o eficient i busquen el consum quasi nul de l’edificació.
Per aconseguir aquesta fita, les cases passives han de tenir aquesta pell que indicàvem al principi ben endurida. I això s’aconsegueix a través de l’aïllament tèrmic (s’empren aïllants per a la calor i el fred), de l’hermeticitat (evitar qualsevol fuga d’aire o infiltració d’aire per esquerdes o forats), d’equipar-la amb ponts tèrmics (amb un aïllament continu, sense interrupcions ni debilitaments, els punts més problemàtics són portes i finestres, balcons, i teulats); d’optar per portes i finestres de qualitat i, finalment, de la ventilació mecànica amb recuperació de calor (aconseguir que l’aire dins de l’habitatge sigui saludable sense que hi hagi variació de la temperatura).
Tancat i barrat
Les finestres, balcons i portes són elements de captació solar directa, de ventilació i de llum natural, tots ells condicions bàsiques per a l’habitabilitat dels habitatges. També representen una discontinuïtat respecte a la part massissa (paret), cosa que pot generar ponts tèrmics, i tenen una transferència de calor interior/exterior directa i elevada. Per tot plegat, es calcula que entre el 25% i el 30% de l’energia d’una llar s’esmuny, literalment, a través d’elles. Així, no és estrany que renovar els tancaments de la llar ocupi el primer lloc del rànquing d’intervencions a fer per millorar l’eficiència energètica. A més, és una intervenció relativament ràpida i senzilla de fer.
A l’hora de parlar d’aïllament d’obertures cal conèixer dos termes importants i recurrents: la transmitància tèrmica i el pont tèrmic. Anem a pams.
El fred no es mou, és únicament l’absència de calor. La calor, per contra, sí que es desplaça, marxa de casa a l’hivern i hi entra a l’estiu. Aquest desplaçament de la calor pot ser més ràpid o més lent en funció de l’aïllament que tinguem. És el que s’anomena transmitància tèrmica, és a dir, la velocitat a la qual es desplaça la calor. Com més baixa transmitància, més eficiència.
Un pont tèrmic és qualsevol tancament que hi ha dins d’un edifici. És a dir, la cobertura, una finestra, la solera o la façana. En aquests punts hi ha una resistència tèrmica que canvia significativament respecte a la resta de l’edifici, ja que hi ha una modificació de la temperatura. En una finestra o balconada, per exemple el pont tèrmic sol trobar-se entre el vidre i el marc. En una finestra de vidre amb marc d’alumini, el vidre actua d’aïllant, però com que l’alumini és molt conductor, pot provocar pèrdues de calor i provocar condensació. Per evitar-ho, es recorre als trencaments de pont tèrmic, és a dir, a eliminar el contacte entre aquests dos materials a través d’un material mal conductor.
Amb aquests termes aclarits, convé fixar-se en els materials d’aquestes finestres i portes exteriors. N’hi ha tres: el PVC, l’alumini i la fusta. Tots tenen uns punts forts i unes debilitats que convé valorar, d’aquí que sigui imprescindible envoltar-se sempre de professionals experts per assessorar-nos a l’hora de canviar-les.
Si es compara l’alumini i el PVC, per exemple, el primer té una transmitància cent vegades superior al segon, és a dir, és molt més sensible als canvis de temperatura i, per tant també provoca més condensació. Ara bé, en contraposició, el PVC és un material fet amb derivats del petroli, per la qual cosa, és menys ecològic que l’alumini. La fusta és un aïllant excel·lent, per això és tan utilitat en països amb climes adversos, però convé tenir present que requereix manteniment periòdic.
Compte amb els vidres
El vidre és la part més gran del conjunt d’una finestra. És obvi que una de les principals propietats és la transparència que permet el pas de la llum a l’interior de l’habitatge, però gairebé tan important és també que ens aïlli del fred i la calor. Les propietats físiques importants a l’hora d’escollir-lo són la transmitància tèrmica i el seu factor solar, és a dir, la capacitat de deixar passar una major o menor radiació solar a l’interior.
Els vidres senzills són els formats per un sol full de vidre i compten amb una transmitància tèrmica molt alta. Els vidres aïllants o vidres amb cambra estan formats per dos o més vidres separats entre si per una cambra d’aire, això fa que tinguin menys transmitància. Finalment, els vidres de baixa emissivitat són vidres dobles tèrmicament reforçats perquè se’ls afegeix una làmina fina d’òxid metàl·lic que impedeix que l’energia que es genera a l’interior s’escapi a l’exterior. Evidentment, presenten una transmitància tèrmica molt baixa.
Renovables = estalvi i sobirania
La crisi mediambiental que patim fa més que evident la necessitat d’abandonar la dependència de les energies fòssils. Si a aquesta obvietat se li suma la crisi de preus dels subministraments que fa temps que arrosseguem, l’alternativa més sostenible ambientalment, social i econòmica és les energies renovables. I si, anem un pas més enllà i ens centrem en la millora de l’eficiència energètica de la llar, aleshores cal parlar, evidentment, dels sistemes d’autoconsum.
La generació elèctrica amb plaques solars a terrats, teulades i patis està a l’alça perquè, a més de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic (l’energia solar, a diferència d’altres fonts d’energia, no emet gasos d’efecte hivernacle, ni tampoc substàncies tòxiques ni contaminants), suposa un pas endavant cap a la sobirania energètica, ja que permet –en bona mesura– deixar de dependre de les empreses subministradores.
Malgrat la inversió inicial que es requereix per instal·lar plaques solars a casa, es recupera a mitjà termini perquè el preu de la factura de la llum es redueix notablement, i si, a més, es genera un excedent d’energia, es pot injectar a la xarxa elèctrica i rebre una compensació per això. També ajuden a suportar el cost de la inversió les subvencions que acostuma a haver-hi per promoure la instal·lació d’aquest sistema.
Per altra banda, si l’energia solar és compatible amb altres tipus d’energia, és a dir, si l’usuari no vol que el subministrament d’energia depengui completament dels panells solars, la instal·lació fotovoltaica es pot combinar amb una d’energia convencional.
Prenent l’escalfor de l’aire
Un altre sistema que està creixent darrerament i que, com l’energia solar, prové d’una font natural d’energia és l’aerotèrmia. Es tracta d’una tecnologia que té l’aire com a font d’energia. Funciona mitjançant una bomba de calor que extreu l’energia procedent de l’aire exterior, la transporta a l’interior de l’habitatge i la fa servir com a energia renovable per climatitzar els espais interiors. Aquest sistema té un manteniment molt senzill i s’adapta a la resta d’infraestructures de l’habitatge (és compatible amb fan coils, radiadors, terra radiant…).
Biomassa
Un altre recurs per obtenir energia més sostenible que el fòssil és la biomassa. Les estufes o calderes transformen aquesta matèria d’origen vegetal o animal en energia calorífica neta i econòmica. La fiabilitat dels sistemes de calderes de biomassa per dotar els habitatges de calefacció i aigua calenta és comparable als sistemes habituals de gas o gasoil i, gràcies al desenvolupament del mercat de la biomassa, actualment es poden trobar molts biocombustibles sòlids per ser utilitzats als edificis, com ara pellets, estelles, residus agroindustrials o llenya.
Cap a la màxima eficiència de les calderes
Al nostre país una de les maneres més esteses i usuals d’aconseguir aigua calenta i escalfar les llars és a través de les calderes. Avui dia n’existeixen de dues grans tipologies segons el seu ús: les que només escalfen aigua per a la calefacció i les mixtes, que escalfen l’aigua sanitària i la de la calefacció.
En qualsevol cas, les calderes també es poden classificar a partir del combustible que empren. Així, n’hi ha d’elèctriques, de gas (natural, propà o butà), de gasoil i de biomassa. Les elèctriques com que funcionen de manera tecnològica, permeten regular la potència que s’empra i ser més eficients. Per la seva banda, les de gas natural són les més habituals, ja que són les més sostenibles. Les de biomassa –com hem vist en les pàgines anteriors–són les més respectuoses amb el medi ambient, mentre que les de gasoil escalfen de pressa i requereixen poc manteniment, però, per contra, funcionen amb un combustible fòssil que, a més, s’ha d’emmagatzemar a casa.
Tenint en compte la manera de funcionar, les calderes poden ser estanques i de condensació; aquestes últimes són les més eficients perquè aprofiten el vapor d’aigua que es genera al seu interior per preescalfar l’aigua sanitària per quan es requereixi.
Les llars de foc, a l’alça
En aquests darrers anys les llars de foc estan vivint una segona joventut. I és que es tracta d’un sistema efectiu, poc contaminant i econòmic per escalfar. Les que més es posen són les inseribles, que embruten menys que les obertes, milloren infinitament el rendiment calòric perquè porten una doble cambra que aprofita l’aire calent per ventiladors o per convecció natural, no fan olor i són molt més segures.
