No parlo de tothom, parlo de situacions que he viscut o presenciat i m’han semblat injustes.
La societat ha passat dels ninis als vulnerables. De les colles, penyes i escoltes a les bandes i manades. Dels carteristes a les màfies. Dels porros a la coca. De preparats i disposats a empoderats i sobrats. De l’Interrail i dormint a l’estació a l’Erasmus, vols low cost i Airbnb. Del rellotge analògic als 7 anys al mòbil i la videoconsola als 4. De patinets de fusta reciclada amb coixinets de boles rovellats a patinets xinesos circulant per la vorera contra direcció. Del 600 al SUV amb pantalla tàctil letal. De la mili obligatòria, emancipats i casats al Paintball, videojocs violents i “socialització” (festa i marro). De Paco Candel a la multicultura.
Abans. Aprenents als 14 anys, cobrant misèria, feina precària fins els 18, treballant de dia i FP de 18 a 21 h; fent hores extra i pagant impostos descomptats de la nòmina; finalment jubilació amb una mitjana de 45 anys cotitzats. Amb moltes famílies vulnerables autòctones, però sense Renda Bàsica Universal (RBU).
Ara. Universitat mantinguda pels pares, pagada parcialment amb els impostos dels treballadors de l’FP; durada indefinida segons els màsters, postgraus, doctorats, suspensos i canvis de carrera; becaris o en pràctiques un temps i cobrant; finalment graduats o no, buscant feina relacionada o no amb la carrera; endolls en negocis familiars, funcionaris, polítics, autònoms o a Glovo, procurant evadir impostos i jubilació amb menys de 30 anys cotitzats. No oblidem el mannà RBU.
Abans, s’ensenyava seny, educació, agraïment, sisplau, gràcies, paraula d’honor, fidelitat, honradesa, humilitat, estalvi, vergonya, fer els deures. Respectar tractant de vostè i cedint el pas a la gent gran. Respectar els pares, mestres i veïns. Obeir els semàfors i els passos de vianants.
Ara, les prioritats són Carpe Diem, hedonisme, passotisme i consumisme, contribuint al canvi climàtic.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
Reflexions d’un boomer espoliat i empobrit pels paràsits. Com deia Villalonga: “La nostàlgia és un error”.
Conec un jove del poble que treu notes altes a la universitat, treballa legalment, fa esport, és formal i respecta a la família i amics. NO TOTS són iguals.