Fa mesos ens va deixar el brillant guitarrista Jeff Beck. Un dels seus moments de més popularitat va ser a mitjans dels 70, quan va publicar diversos discos en què virava cap a un jazz-rock que podia ser enèrgic i melòdic. També hauria estat bé disfrutar-lo amb el seu darrer quartet en algun Vijazz, però ja no podrà ser. Beck tocava habitualment sense pua i amb el seus potents i enormes dits polze i índex, marcant el camí cap a les notes, habitualment molt precises, líriques, emotives o enèrgiques, amb un ús freqüent del trèmolo.
Igual que ell, Marcus Miller (cap de cartell del Vijazz 2023) sol tocar sense pua. A Miller li agrada portar el seu jazz instrumental cap a les límits de funk i de la fusió contemporània. La seva és una aposta segura que ja havia vingut anteriorment al Vijazz. Un instrumentista de primera, acompanyat pel seu quintet, capaços d’insuflar vigor i molts matisos funk al seu jazz instrumental modern. No és una mala tria: amb menys de 30 anys ja va ser escollit per Miles Davis per acompanyar-lo en les seves darreres gires i discos pòstums com TuTu.
Atenció també a Jose James reinterpretant notables peces del cançoner d’Erika Badu i altres sonoritats negroides barrejades. De cap manera us perdeu l’actuació de la sensible, intimista, enlluernadora, talentosa i jove vocalista, pianista-intèrpret Kandace Springs, que enamorarà. En tendències més convencionals, compte amb el jazz tradicionalista-renovat de Mark Guiliana Jazz Quartet, Alfa Mist, Mar Serra Group, Alba Careta i Alba Pujals. També la jove Escola de Música M. Dolors Calvet, amb l’acompanyament del trompetista David Pastor, i la Zebrass Marchin Band farà ballar la gent pel carrer amb les seves versions i barreja d’estils ballables.
Una edició prou estudiada, treballada, variada, cercant equilibris estilístics i de tendències. Apriorísticament no pot ser altra cosa que engrescador. Un clar vot de confiança als seus programadors.
Joan Ventura
Sant Martí Sarroca
