Diumenge, Festa per jubilació al Bilwi. Música amb Xavi Díaz Trio, pólvora, retrobades i, com sempre, amistat i ganes de passar una bona estona. Hi esteu convidats.
Més de 18 anys portant aquest negoci de la plaça Jaume, la Teresa ja forma part del veïnat i d’aquest espai tan bonic de Vilafranca, per mi el millor racó de la vila. Un amic em deia: el bar Bilwi representa molt més que un bar de copes. És un punt de trobada de diferents lluites i reivindicacions socials. I jo hi afegiria, i nacionals. També un espai de trobada de molts vilafranquins que participen de la Festa Major ballant en balls populars, o dels monitors d’esplais, o puntualment de les cercaviles dels falcons, dels grallers, de l’escola de música, de debats sobre el món del ciclisme, el bàsquet i, com no, dels partits del Barça, amb algun periquito o una merengue que hi treia el cap. I dels esmorzars, sovint acompanyats amb debats polítics sobre les notícies del dia, a vegades amb discrepàncies, però sempre amigablement.
I com indica el nom, Bilwi, ciutat del municipi de Puerto Cabezas (Nicaragua), agermanat amb Vilafranca, símbol de la solidaritat internacional. Amics i amigues que han trobat aquí una mica de casa seva, i orgullosa que el Bilwi hagi estat i segueixi sent un referent a la vila.
Sens dubte, un espai de riquesa humana, de persones amb valors, on he trobat l’energia per obrir cada dia amb il·lusió, intentant que tothom s’hi pogués trobar bé. He vist joves que hi han trobat la parella, també ruptures, embarassos, mares i pares amb els seus fills que van creixent… Pura vida!
Mil agraïments, en primer lloc al meu fill Roger, ja que sense ell el Bilwi no hauria sigut el que és; també a les persones que hi han treballat amb moltes ganes i a les diferents generacions de joves i no tan joves que heu sigut fidels fent ús d’aquest espai al llarg dels anys. Ens seguirem trobant en la lluita, la festa i l’amistat.
Teresa Baqués
Vilafranca del Penedès
