L’Ajuntament de Calafell s’ha adherit al projecte europeu Impetus, una iniciativa que vehicula la Universitat de Girona i Eurecat Lleida per analitzar les accions que s’estan prenent per mitigar els efectes del canvi climàtic. En el cas de Calafell, es vol comprovar l’eficàcia de les mesures que s’han pres els últims anys per revertir l’erosió de les platges.
Per a fer-ho, s’utilitza un dron que sobrevola periòdicament el litoral calafellenc —un total de 4,2 quilòmetres— per fer un mapa de quins són els volums de sorra acumulats. També comprova quins efectes han tingut els temporals i a quins punts estan funcionant millor les mesures aplicades.
L’estudi tot just s’ha començat a fer i es preveu que s’allargui fins al 2025. Tot i això, el regidor d’Ecologia Urbana de Calafell, Aron Marcos, afirma que ja s’està observant “una millora important de les platges, que suporten més els temporals”. Marcos ha reiterat que les mesures de renaturalització i recuperació dels ecosistemes són les més efectives “per mantenir les platges”. “No és un tema que permeti el debat ciutadà, és una evidència científica”, ha asseverat.
Renaturalització de les platges
A Calafell, les accions que s’han desenvolupat l’últim lustre inclouen la recuperació de sistemes dunars en diferents zones, l’ús de captadors de sorra, o els canvis en la maquinària per llaurar la sorra, que només es fa servir en temporada de bany i als punts més pròxims a l’aigua. També s’han deixat de fer aportacions de sorra durant l’hivern, i ara només se’n fa una al juny.
Sobre la taula hi ha altres actuacions, algunes amb un fort impacte, com l’eliminació d’estructures arquitectòniques que s’endinsen a la sorra. Un exemple d’això és la plaça del Mil·lenari, que el Consistori ja ha avançat que vol enderrocar. Marcos també ha assegurat que la renaturalització de les platges no afecta els banyistes, ja que hi ha espais per a tothom.
