Ho ha tornat a fer. La triatleta italiana establerta a Calafell i president del vendrellenc Club Triatló Costa Daurada, ha finalitzat per segona vegada en 18 anys la Ironman, la cursa de triatló més dura del món, el Mundial de la triatló. Ho va fer de jove i ara hi ha tornat en categoria veterana. A Hawaiï.
El temps és el menys important. La posició ocupada, poc importa també. Acabar-la ja és tota una quimera. 3,8 quilòmetres nedant, 180 pedalant i per rematar-ho, una marató a peu (42 km més). Però vet aquí que entre els poc més de 2.400 triatletes de primer nivell, una autèntica selecció dels millors del món, Alessia Bertolino va quedar 21a en la seva categoria (entre 98 dones) i 279a de la classificació absoluta (de poc més de 900 dones). I el seu temps, 11h 32’ 35’’; a onze minuts de les 11h 21’ de divuit anys enrere.
Com va anar la cursa? A estones de tot. El tram de natació a mar obert, claustrofòbic: tothom xipollejant junts en la mateixa direcció, Bertolino amb un vestit a mig camí de trimono i neoprè. El tram de bicicleta, llarg: primer avançant altres triatletes, en el segon tram, havent d’entretenir la ment per no defallir. El poder de la seva ment la va salvar d’abandonar, en una cursa amb fort vent, calor, humitat alta i lluitant per no caure, amb l’estómac buit. Finalment, la carrera a peu: sensació de vòmit, mareig… inacabable. El ritme baixava i baixava, però la ment l’empenyia. Fins que va arribar la baixada. Va menjar mig plàtan i va canviar el ritme. Tornava a sentir-se bé, tornava a guanyar ritme, a avançar altres atletes… i la sensació d’arribar volant fins a l’arc de la meta, en una apoteosi de felicitat. Acabar la cursa només està a l’abast de les millors.
