El dimecres dia 17 és la data triada pel virrei de Catalunya per constituir la nova legislatura del Parlament, en el primer combat del nou cicle polític per apoderar-se del control de la mesa de l’hemicicle. L’unionisme no dona el braç a tòrcer i ha procurat crear tota la zitzània possible dins les files independentistes, i fins i tot ha sondejat els comuns, per intentar pescar el que la ciutadania, tot i jugar amb les cartes marcades, li va negar el 21-D. Després vindrà l’elecció del president, un altre capítol en què l’Estat segur que actuarà amb la magnanimitat que el caracteritza i farà tot el que estigui a la seva mà perquè es compleixi la voluntat sorgida de les eleccions que ell mateix va convocar. I ara que se’n penedeix!
Espanya, els polítics de la qual només pensen en dimissions quan parlen dels altres, és possiblement l’únic cas de país en què el seu màxim governant convoca uns comicis, la ciutadania castiga el seu autoritarisme concedint-li tan sols un raquític 4% dels vots i 3% dels diputats, i tot i haver perdut tota autoritat moral –l’ha tinguda mai?–, continua erre que erre amb la seva nefasta estratègia bel·licista, anunciant ja per veu del seu lacai exdemocristià que l’aixecament del 155 no finiquitarà la intervenció econòmica de Catalunya. I doncs, de què serveix tenir autonomia si no es permet governar? Si tot el que s’aprovi ho revocaran? La resposta, la població de Catalunya cada vegada la té més clara, i per això els resultats electorals són els que són, convocatòria rere convocatòria.
Ara el nou envit serà contra TV3. El tema no és menor. Fa pocs dies s’ha fet públic un estudi de l’organisme independent internacional Democracy Volunteers que la considera la més plural de l’Estat. Enlloc com a la televisió catalana s’han pogut sentir un i un altre cop tots els plantejaments polítics. I això és el que molesta als que voldrien que tots els canals de la TDT seguissin els dictats –i l’idioma– dels que ens volen sotmesos, dels que es consideren amos i senyors nostres, dels que s’estimen tant la cultura que en carreguen l’IVA fins al 21%, el màxim permès. Caldrà molta resistència.
