Aquesta nit ha començat oficialment la campanya electoral. Per fi. Per fi perquè això vol dir que ja s’acaba aquest llarg període de desmesurada exposició pública dels polítics locals.
Les eleccions municipals són importants perquè s’hi decideix qui ens ha de governar durant els pròxims quatre anys. Tanmateix, de vegades sembla que els nostres candidats tinguin el do de la ubiqüitat, ja que multipliquen la seva presència per tot arreu on hi hagi possibles electors. Cal filar molt prim a l’hora de decidir-se per una llista o per una altra ja que, si anem a llegir els diferents programes electorals, les seves propostes per al pròxim quadrienni sovint són clons plens de generalitats contra les quals es fa difícil de posicionar-s’hi en contra: reduir atur, crear ocupació, millorar la sanitat pública, l’educació, més habitatge, eficiència energètica dels edificis públics, ajuts, la neteja de la via pública, millorar el grau de reciclatge… El que costa més de trobar és la manera com pensen fer-ho, tot això. Per no parlar de les propostes que no formen part de les competències dels ajuntaments i que, per tant, no deixen de ser una carta als reis. I és que els programes electorals no són en realitat cap compromís amb la ciutadania, ja que no són vinculants, i sempre poden aparèixer elements no previstos –o no anunciats– que els deixin en paper mullat, i tal dia farà un any.
Malgrat tot, convé molt rumiar l’opció que es tria perquè pot ser determinant. I sobretot, cal recordar que el vot és un dret i un deure que moltíssima gent, no fa tant, va estar durant quatre dècades privada d’exercir. I hi ha un partit guerracivilista, fins ara sense representació al Penedès, que parlar de tornar al 36. Què va passar el 1936?
És, doncs, un dret que cal exercir, encara que costi de decidir-se, com demostra tota la demoscòpia existent, que assegura que el nombre d’indecisos és encara elevadíssim. És a dir, la majoria de la gent, que seran els que decantaran la balança, encara no s’han decidit. Serà, ben segur, un vot crític, mesurat. En aquest context, les enquestes que puguin aparèixer cal llegir-les com a elements de propaganda, que sempre solen afavorir els qui les encarreguen i que, per tant, tenen el valor únicament que hom els vulgui donar. L’única enquesta vàlida serà la del 28 de maig.
