Del 2 al 13 de desembre té lloc a Madrid el COP25, la vint-i-cinquena edició de la convenció que anualment organitza l’ONU, amb tots els països del món com a convidats, per abordar quines accions s’han de dur a terme per combatre el canvi climàtic. Coincidint amb la trobada, es van fer públics més i més informes científics que no fan altra cosa que refermar la urgència que els poderosos prenguin cartes en l’assumpte de manera immediata, si es vol ser a temps d’evitar catàstrofes que cada dia que passa es veuen com a més inevitables.
La humanitat, però, és una espècie conservadora per naturalesa, refractària als canvis, si no els veu com a imprescindibles, i malgrat que ja fa anys de les advertències d’un futur negre per al planeta i per als seus habitants (i els més pobres sempre són a la primera línia de foc, quan es parla de damnificats), fins que hom no es quedi sense aigua en obrir l’aixeta, o perdi les collites un any rere l’altre per la sequera, o se li inundin aquells camps que mai s’havien inundat, o es trobi amb el supermercat buit i toqui passar gana, fins que no se succeeixin les desgràcies al nostre voltant, pot semblar que tot això no va amb nosaltres. I els missatges de conscienciació ciutadana aniran calant de manera massa lenta, pel que necessita el planeta. I ja no podem esperar més. Fa 25 anys que es fan reunions de debat i els canvis que s’han produït han estat intangibles. S’ha aconseguit un grau de sensibilització alt, però amb això ja no n’hi ha prou. Calen accions ràpides i contundents.
En aquest sentit, l’únic que com a ciutadans i ciutadanes, com a col·lectius organitzats, podem fer, és pressionar les administracions públiques perquè legislin de manera que la lluita contra el canvi climàtic sigui present a totes les agendes públiques, que estigui entre les primeres prioritats de tota acció política, i els que no actuïn en concordança, ser rellevats de les seves funcions. La ciutadania és l’única que pot obligar els poderosos a fer canvis estructurals de veres. No ens podem permetre el luxe d’esperar més. Les grans corporacions mundials, que són els principals causants del canvi climàtic, principalment petrolieres, empreses gasístiques i companyies que tenen com a base l’extracció dels recursos fòssils, no canviaran fins que no s’hi vegin obligats. I sense aquestes, tot el que puguem fer individualment és debades. Hem de fer que serveixin.
