Califòrnia es crema, Austràlia ho ha fet en el darrer bienni; la Sibèria es descongela; l’Amazones es desforesta; de glaceres, cada vegada n’hi ha menys; la desertització guanya terreny; la persistent sequera de fa anys a l’Àfrica –sobretot l’austral– i la manca d’aliments estan causant una gran mortalitat; la pèrdua de biodiversitat al món és molt accelerada. De titulars relacionats amb el canvi climàtic, tots escandalosos, se’n poden fer molts. Tots amb conseqüències nefastes. I tot sembla indicar que no hi ha marxa enrere.
El canvi climàtic no és cap novetat, ha existit sempre. Les novetats són, d’una banda, el seu ritme vertiginós de les últimes dècades, i de l’altra, que en aquesta ocasió és causat exclusivament per l’acció humana. Vaja, que som responsables –principalment els països més industrialitzats– d’haver portat al límit el planeta, i culpables de, quan en som conscients, no actuar de manera prou decidida per aturar-ho.
Aquesta setmana, encara immersos de ple en temps de la verema, hem volgut posar el focus en les implicacions que el canvi climàtic pot tenir en el cultiu per excel·lència del Penedès, la vinya, i sobretot en el que es podrà fer per adaptar-s’hi. Una actitud possible és plegar-se de braços i confiar que no n’hi hagi per tant. El més aconsellable, però, és fer cas als informes científics i, com en tota situació de crisi, tenir un pla pensat per al pitjor escenari.
En aquest sentit, són molts els estudis que s’estan fent al món, a Europa i també específicament a Catalunya, en aquest cas amb l’Incavi com a pal de paller, per abordar des de la vinya i des del celler les transformacions que pugui patir la vitivinicultura a conseqüència del canvi climàtic. Treballs que el que faran és posar al seu abast eines per poder seguir conreant la vinya i fent vins de qualitat al territori, encara que plogui menys i les temperatures siguin més altes.
Malgrat que és inevitable, que ja és un fet, no podem passar pàgina a la lluita contra el canvi climàtic. Cal redoblar els esforços per evitar que es desboqui en les pròximes dècades, però en paral·lel cal també adoptar les mesures necessàries per minimitzar l’impacte que pugui tenir. Ens hi juguen el nostre ser o no ser.
