L’editorial de La Fura del núm. 2047 tracta el tema i insinua la possibilitat de compartir hora amb França i Anglaterra, cosa difícil perquè aquests dos estats no la comparteixen. I també torna a sonar la cantarella de si Franco va voler anar a la mateixa hora que Hitler. Una mica de serietat: avui no anem a l’hora de Hitler, sinó a l’hora de la majoria d’estats de la Unió Europea –estats democràtics!–, de la qual forma part l’Estat espanyol des de 1985. Aquesta unificació horària deu obeir a criteris de funcionalitat. Que es podria optar per una millor adaptació a l’horari solar? És el plantejament que ara hi ha sobre la taula.
Pel que fa Catalunya, som l’única part de la península Ibèrica situada a l’est de Greenwich, i si la tria de l’hora depèn dels estats –és a dir, ara per ara de Madrid– podem ser inclosos en una “excepció ibèrica” horària. Val la pena recordar que tot i que Greenwich és el meridià de referència, al moment d’instaurar-se va haver de competir amb el de París, situat 2 graus i 20 minuts a l’est del primer, i que travessa Catalunya passant a prop de Vilafranca del Conflent, el coll d’Ares, Camprodon, Vic, Granollers, i va a parar al mar entre el Masnou i Premià. L’amidament de l‘arc del meridià de París es va fer entre Dunkerque i Barcelona i, per rematar-ho, l’home que va comanar la tasca era un català, Francesc Aragó, nascut a Estagell, al Rosselló, gran científic i també polític. Crec, doncs, que el que hem de defensar els catalans és anar a la mateixa hora que París.
Manel Cervera
Vilafranca del Penedès
