Cap al segon confinament

Les mesures decretades aquest dijous al migdia pel Govern de la Generalitat, en consonància amb les d’altres governs regionals de l’Estat i també de països de la rodalia, són un pas més cap al confinament total al qual ningú vol arribar; però ens hi estem encaminant per fases. A grans trets, se’ns permet anar a treballar, a escola, a comprar l’imprescindible… i no gaire cosa més. I només som a l’octubre!

Les restriccions aprovades cargolen una mica més la vulneració dels drets individuals, de les llibertats personals, en pro del bé col·lectiu. De manera solidària. I fan més evident, veient les corbes de contagis de les últimes setmanes, que la societat no ho hem estat fent gaire bé. A l’estiu hi va haver una pausa, gràcies al clima de bonança, però ara ja tornem a tenir serveis sanitaris saturats i la letalitat torna a ser molt alta. Cal posar-hi fre.

No podem saber del cert quina seria la situació actual si tota la població hagués seguit al peu de la lletra les tres màximes per prevenir la covid: mascareta, distància social i neteja sovintejada de mans. Però és evident que hem estat excessivament laxos amb l’autodisciplina requerida, i ara aquesta màniga ampla d’un percentatge reduït de la població el pagarem entre tots.

Cal dir-ho pel seu nom. És molta la gent irresponsable, que no hi veu perill (perquè no forma part del col·lectiu de risc), que va tranquil·lament pel carrer amb la mascareta sota la barbeta, o directament ni la porta; o fumant; es fan “botellons”, es fan festes d’amics, de familiars; els centres comercials de grans dimensions no han limitat l’aforament… i després s’ha criminalitzat l’excessiva presència de gent a la muntanya, a l’aire lliure, que és on menys perill hi ha de contagi. Però els qui tenen el poder coercitiu, per bonisme, han preferit mirar cap a una altra banda en comptes de sancionar les males praxis. Tal vegada, si ho haguessin fet i de manera exemplar, ja que com a societat no som prou autorresponsables, ara no ens trobaríem amb aquest tan alt grau de contagis, tornant-se a enfilar el nombre de persones mortes, i amb el que pot ser l’estocada final per a moltes empreses, ergo, més gent sense feina. Però, esclar, si el primer que ha de donar exemple de civisme va a festetes amb 150 persones… amb quina autoritat se’ns pot demanar resignació?