Càritas va atendre el 2016 un total de 39.770 persones al territori de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat (6.721 a l’Alt Penedès, 11.422 al Garraf, 18.617 al Baix Llobregat i 3.010 a part de l’Anoia). Així ho ha donat a conèixer aquesta setmana l’entitat, que ha presentat la memòria corresponent al 2016.
El 40,3% de les persones ateses tenen entre 26 i 45 anys i la manca de feina o la precarietat laboral, que dificulta cobrir les necessitats de subsistència, són una de les principals dificultats amb què es troben. Els infants i adolescents representen el segon grup més nombrós, amb un 28%. Des de l’entitat s’alerta que les famílies amb menors és un dels col·lectius més vulnerables: “els infants reben indirectament els efectes d’aquesta situació de precarietat, que juntament amb unes polítiques basades en la immediatesa ens posen davant d’un escenari de risc de transmissió intergeneracional de la pobresa, és a dir, els infants que han viscut en famílies en situació d’exclusió tenen un risc més elevat de viure una situació similar quan siguin adults”.
Un 55% són autòctones
La memòria del 2016 també constata que la major part de persones ateses, gairebé el 55%, són autòctones o comunitàries. Tanmateix segueix reivindicant unes polítiques que vagin més enllà dels simples controls migratoris i que posin a la persona en el centre.
La mobilitat humana és una altra de les preocupacions de l’entitat, que insisteix en què “no es pot fer cap diferenciació entre refugiats i immigrants, ja que en ambdós casos es tracta de persones que s’han vist obligades a abandonar els seus països buscant un futur més digne. Cal actuar sobre les causes que forcen a deixar les seves llars, però també garantir el ple accés a exercir els seus drets i la seva dignitat un cop són als països d’acollida”.
Prestacions universals
Des de Càritas es reclama un sistema de polítiques redistributives que aconsegueixi reduir les desigualtats, una major inversió en educació, un sistema de prestacions universals per donar suport real a les famílies i unes polítiques d’habitatge que en garanteixin l’accés i donin estabilitat.
