Sr. Torrent. Li escric aquestes línies impulsat per la trista notícia de la mort del mestre del llenguatge, Antonio Fraguas “Forges”, i de l’il·lustrador del cosmos, Stephen Hawking, que tan bons moments em van donar.
No entenc res del que està succeint a Catalunya des que va començar a representar-se l’obra de teatre coneguda com a “independència”. Potser està escrita en un altre llenguatge o tal vegada sigui la nova pedra Rossetta del futur. O un codi genètic nou extraterrestre. Un expedient X!
La segona investidura frustrada. Per què? I el Parlament segueix als llimbs perdut. Fins quan? Quins beneficis en treu el ciutadà català amb aquest missatge o relat únic? No té al sensació que vivim enganxats a la mentida d’un projecte sense futur? Per què no es busca una solució immediata sense tanta hipocresia i populisme? Tantes aliances polítiques, per a què? Estem tornant a una època que semblava oblidada i superada? Hi ha cap recepta contra el fanatisme i la ignorància? Podem abandonar la nòria dels últims anys per culpa dels independentistes en la seva olla a pressió? Tant costa construir un clima de confiança? On són les propostes? Tinc la sensació, Sr. Torrent, que visc en una Catalunya la identitat de la qual ha mort i no renaixerà des de les seves pròpies cendres com l’au Fènix.
Francesc Roch Estadella
Vilafranca del Penedès
