Sr. Ferran Miralles,
Des de fa temps intento escriure-li la present missiva però per motius d’humilitat i honestedat, en nom dels animals, tots els meus apunts i notes en defensa dels animals han anat a parar a la paperera, ja que gràcies als valors que em va transmetre la meva àvia Juana Estadella Abella en un poble de la comarcal del Priorat, de respectar no els animals sinó el medi ambient en general. Succeeix tot el contrari en la societat que ens toca viure i patir el seu egoisme, avarícia, que van agafats de la mà, amb la hipocresia i la supèrbia, i més quan s’utilitza per part d’algunes institucions finançades pel seu Departament, com ara protectores, associacions d’animals, sense oblidar algunes clíniques o veterinaris que se salten el seu codi deontològic. S’aprofiten de la ignorància del ciutadà, ja que només busquen afany de protagonisme i, sobretot, lucre personal, utilitzant les associacions de gats per rebre ajuts no només de la Generalitat, sinó dels ajuntaments, que els els ofereixen en pro del benestar dels “animals, ja siguin gats, gossos o canaris”, no per a benefici personal, i no podem oblidar les “donacions dels ciutadans”. On van a parar tots aquests diners que generen les associacions a costa de la Generalitat, ajuntaments i donacions? Estan justificats? Hi ha bombolla animalista? Seria interessant que s’obrís una investigació interna del Departament de Medi Ambient, amb els corresponents expedients i tancament de les citades associacions, estafadores en nom de la consciència animal a Catalunya en ple segle XXI.
El punt de partida –és un consell– seria Vilafranca. És una pista. Cas obert.
Francesc Estadella Roch
Gratallops
