S’aprèn molt quan s’experimenta, sent bastant comú l’aparició del dubte i arribant a pensar que “els altres” tenen raó. Els diversos moviments cívics i ordenats dels passats 11-S realitzats a Catalunya, al llarg de sis anys consecutius (de 2012 a 2017) demostren, manifesten i revelen el sentiment i la voluntat d’un poble pacífic i cívic.
La negació sistemàtica de l’actual Govern central pateix una avançada i greu miopia política congènita. Observem una realitat palpable: si de veritat creu que votar és il·legal, actuï de forma política i democràtica.
A nivell mundial, el Govern central ha estat un rotund fracàs polític. El científic i premi Nobel Santiago Ramón y Cajal, en el seu discurs d’inclusió a la Reial Acadèmia de Ciències (1897) deia: Espanya és un país intel·lectualment endarrerit, no decadent, i sobretot d’una mesquinesa deplorable…
Aquesta desigual batalla lliurada entre sentiment i realitat, entre un Govern adormit sobre les seves ruïnes del passat i un altre enèrgic i despert, coneixedor de tots els seus recursos, en què cadascú ha d’ocupar un lloc de treball productiu, en què el seu principal actiu és la joventut i l’experiència de la gent gran (Sensei), en què temes educatius, sanitat, treball i seguretat comporten una llibertat i responsabilitat, i exigeixen una actuació clau més rellevant i cooperativa amb els nostres veïns i amb nosaltres mateixos.
Un servidor estima Catalunya, com també estima altres pobles o països. El pedagog Pestalozzi deia: qui no estima el poble, no es mereix a si mateix. Catalunya és multicultural, oberta al món, amb un sentit democràtic profund, amb els seus defectes i les seves virtuts, amb els seus encerts i fracassos, però amb una convicció basada en les seves arrels mil·lenàries catalanes i, sobretot, amb un esperit creatiu, emprenedor i col·laborador. SÍ, visca Catalunya, SÍ.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
