CDR

Aquesta setmana la Guàrdia Civil ha dut a terme a Catalunya una operació policial a gran escala –500 agents– que, sigui dit amb tota la cautela del món, fa la sensació que és un més dels moviments orquestrats per les altes esferes estatals per fer por a la població catalana i per fer veure al món que sí, que l’independentisme català és violent, agressiu, salvatge. Uns terroristes als quals cal lligar curt, empresonar i erradicar completament, perquè són molt i molt perillosos. Això passa a tan sols tres setmanes de la data en què, en un país on la separació de poders és evident, els polítics propers al poder han anunciat que es farà pública la sentència del judici polític contra els dirigents que van guiar el país cap a la realització del referèndum d’independència de Catalunya, l’1 d’octubre de 2017. Una sentència que necessàriament ha de ser de culpabilitat, perquè és el que li convé a l’Espanya canyí. I com que cada acció cal que tingui el terreny ben preparat, ben adobat, doncs fot-li cap a la presó uns quants catalans més, acusats ni més ni menys que de terrorisme, que no és poc, equiparant-nos a tots, a totes, amb el terrorisme d’ETA. Per si a algú li havia passat per alt l’assimilació, aquí tenim a l’ínclita representant de Ciutadans mostrant desvergonyidament una imatge de l’atemptat del grup terrorista basc a la caserna de Vic, de l’any 1991. Perquè es veu que amb la infame Espanya Global que paguem entre tots no n’hi deu haver prou per netejar la imatge d’una Espanya que es dedica a colpejar a cops de porra nets a tot aquell que no pensi tal com déu mana. Perquè la justícia d’aquest estat ha perdut tota credibilitat més enllà del seu cortijo particular on pot fer i desfer ignominiosament al seu aire, com s’ha vist amb les cantades que ha fet a Brussel·les, Schleswig-Holstein (Alemanya) i les que ja no ha gosat cometre a Suïssa o Escòcia.

Les detencions dels set CDR catalans, sense proves evidents, tancats a Madrid a pany i forrellat, sense drets ni fiança, que torna a donar actualitat a aquell “Què volen aquesta gent, que venen de matinada” que cantava Maria del Mar Bonet fa 50 anys, és una altra provocació, com ho és enviar de nou, coincidint amb l’aniversari de l’1-O (i segurament ja s’hi quedaran fins a la sentència), més de 600 policies nacionals i guàrdies civils. Què hi venen a fer? A encendre la metxa? Què volen aquesta gent? Res del que facin pot amagar nou anys de manifestacions continuades, pacífiques, defensant unes idees cada dia més vigents.