El Departament d’Educació de la Generalitat ha anunciat aquest dijous que a partir d’ara el curs escolar començarà una setmana abans, és a dir, no passada la Diada Nacional de Catalunya sinó el 5 de setembre per a l’alumnat d’infantil i primària, i el 7 de setembre per a secundària, batxillerat i formació professional, en el cas d’aquest any. Enhorabona. Ja tocava.
L’allargament fins gairebé a mitjan mes de setembre de les vacances d’estiu de les escoles no tenia cap mena de sentit. Tres mesos d’ociositat és massa, per a la canalla. A la majoria de països d’Europa ja ho sabien de fa temps. En canvi, per aquestes contrades hi ha molta resistència a fer uns horaris més europeus, més racionals, més conciliadors. Tot ho fem més tard.
Cert és que el clima que tenim a les latituds mediterrànies no és el mateix que al centre i al nord d’Europa. Al setembre, com al juny, de vegades estar-se a l’aula pot arribar a ser sufocant. Per això també és una bona decisió que les classes, durant el mes de setembre, siguin de jornada intensiva, és a dir, concentrades de 9 del matí a 1 del migdia, amb les tardes d’extraescolars com a opcionals, a criteri de cada escola. El menjador es mantindrà, esclar.
El canvi també comportarà que el professorat, que torna de les seves dilatades vacances l’1 de setembre, tingui menys temps per començar a preparar el curs, i que els equips directius hagin d’avançar quadrant horaris i nomenaments de la plantilla al mes de juny, fet que hauria de facilitar l’organització del curs.
Avançar el curs al 5 de setembre no farà, però, que el professorat faci més hores. Passaran a tenir de tres a quatre dies de lliure elecció, i les vacances de Nadal començaran un dia abans. Això vol dir que unes vacances que ja són prou llargues, sobretot per als més menuts, encara ho siguin una mica més.
Ara només falta que no ens facin avançar i retardar el rellotge una hora dos cops l’any; que comencem a treballar més d’hora, amb menys estona per dinar, i acabem abans; que avancem les hores dels àpats; que s’avanci el prime time televisiu; que s’atreveixin a fer jornada escolar compactada tot l’any, etc. La Iniciativa per a la Reforma Horària –en pau descansi– va estar anys bregant per aconseguir-ho. Els seus objectius són plenament vigents.
