1023 imatges del fons fotogràfic de Codorníu, fins ara custodiats a la residència de la família Reventós, han estat cedits a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès en un acte presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila.
Es tracta d’un miler de negatius fotogràfics, de vidre i molt ben conservats, la majoria inèdits, que il·lustren una part de la història de l’empresa i del Penedès, entre 1900 i 1930. Les fotografies, per tant, retraten un període cabdal tant per l’empresa sadurninenca com per la comarca i el país, ja que comprenen des dels anys posteriors a la fil·loxera fins la revolució de la modernització i que va convertir Codorníu en la primera empresa catalana de producció de xampany amb l’anomenat méthode champenoise. Així, el fons conté des de fotografies familiars, fins a d’altres que mostren la mecanització de Codorníu, la manera de treballar del moment, la construcció dels cinc edificis modernistes i, fins i tot, algun reportatge que il·lustra com s’ensenyava els cambrers a servir el cava a taula.
Mar Raventós, la presidenta del grup Codorníu va subratllar la voluntat amb què cedeixen el fons fotogràfic a l’arxiu: “Volem que la gent de tota la comarca conegui la història de Codorníu i la passió que el meu avi tenia per la feina i per la terra”. El conseller de Cultura, per la seva banda, va agrair la generositat de la família Raventós “i la confiança que té cedint l’arxiu al sistema d’arxius nacional” i va destacar també que les imatges il·lustren la història de Codorníu, però també del país “perquè són d’uns anys on Catalunya va guanyar el repte de la modernitat”.
Sobre l’autoria de les imatges, l’historiador Carles Querol va apuntar la possibilitat que algunes fossin del fotògraf sadurninenc Jaume Font i Ribera, establert a Igualada, però que feia també de retratista ambulant pels pobles de l’Anoia i de l’Alt Penedès. També n’hi ha algunes fetes per Josep Fatjó, probablement familiar de l’esposa de Manuel Raventós, i també podria ser que hi hagués alguna imatge feta pel mateix Josep Puig i Cadafalch, ja que acostumava a fotografiar l’evolució de les seves obres.
