Tot i que els últims anys sembla que costin d’arribar, a poc a poc ens anem apropant als mesos més freds de l’any, aquells durant els quals és indispensable gaudir d’un ambient càlid i confortable a casa. Però perquè això sigui possible és essencial que el nostre habitatge tingui una adequada eficiència energètica, un aspecte que ens ajudarà no tan sols a evitar les pèrdues de calor, sinó també a reduir el consum energètic. Quan parlem d’eficiència energètica d’una llar ens referim a la capacitat d’utilitzar l’energia de manera òptima per així satisfer les necessitats de confort. Això ens permetrà, d’una banda, reduir la demanda de recursos energètics i el seu impacte ambiental i, de l’altra, consumir menys energia i aconseguir estalvis importants a llarg termini.
En aquest Tema de la Setmana donarem alguns exemples d’actuacions que es poden emprendre per assolir aquest objectiu, separant els diferents àmbits. Així doncs, repassarem quines són les millors maneres per aïllar tèrmicament un habitatge, analitzarem aquells aspectes que cal tenir en compte perquè la zona de les finestres i les persianes no ens jugui una mala passada, i buscarem quina pot ser la millor caldera per a cada casa, sense deixar de banda una opció que està en auge últimament com és el de les llars de foc. Tampoc oblidarem els sistemes alternatius per escalfar la llar i l’aigua, en un moment en què un dels reptes més grans que tenim és el de fer una adequada transició energètica.
1. Ni fred ni calor, la clau d’un bon aïllament
una llar eficient i acollidora i, de retruc, reduir la despesa energètica. Aïllar un habitatge tèrmicament suposa millorar-ne les prestacions per incrementar-ne la resistència a la calor i al fred i per guanyar confort i estalvi, però per aconseguir-ho és imprescindible conèixer les prestacions de cada aïllant, les característiques de la llar, de l’entorn i, finalment, instal·lar-los correctament.
En una casa no aïllada, a l’hivern es transfereix calor de dins cap a fora i es refreda; i a l’estiu la calor passa de fora cap a dins i s’escalfa. Un material aïllant tèrmic protegeix la llar tant de la calor com del fred gràcies a la seva estructura interna que evita que l’energia calorífica flueixi a través seu. Hi ha aïllaments tèrmics naturals, com la fusta i el suro, i aïllaments tèrmics artificials, com ara el poliestirè i la llana de roca. Siguin del tipus que siguin, pràcticament tots es basen en la mateixa estratègia per aïllar: contenen a l’interior infinitat de diminutes bombolles d’aire encapsulat que dificulten el pas d’energia calorífica a través d’ells.
Per aïllar un habitatge no només és important que tingui un bon aïllament tèrmic, sinó que tots els elements que separen l’exterior de l’interior de l’habitatge (finestres, portes…) siguin també aïllants. És a dir, tan important és l’aïllament tèrmic, com ho són les finestres i qualsevol altre element que es trobi a l’envoltant.
La lletra lambda
A l’hora d’escollir l’aïllament tèrmic, la dada més important és la conductivitat tèrmica que sol representar-se per la lletra grega lambda (λ) i que es mesura en W/K. Aquesta dada representa la facilitat amb què l’energia calorífica travessa el material. Per tant, com més baixa sigui la xifra millor, perquè si passa menys energia a través del material aïllant, més bé es conservarà la temperatura a l’interior de l’habitatge. Un producte es considera aïllant tèrmic quan té una conductivitat tèrmica igual o inferior a 0,05 W/K.
A banda de la conductivitat, hi ha un altre factor determinant perquè un aïllament funcioni bé i aquest és el seu gruix. Com més en tingui, millor funcionarà. Finalment, cal pensar també en la idoneïtat a l’hora d’instal·lar-los (panells rígids, flexibles…) en aquest cas el més indicat és deixar en mans dels experts la selecció de l’aïllament.
Els aïllants tèrmics amb una conductivitat més baixa que més s’utilitzen en construcció són:
Escuma de poliuretà. De la família dels plàstics. Generalment s’aplica projectada, en forma d’escuma que solidifica, la qual cosa fa que pugui revestir qualsevol racó, però alhora és difícil aconseguir un gruix uniforme.
Poliestirè extruït (XPS). Material derivat del petroli que se sol subministrar en forma de panells. Molt poc absorbent i amb molt bona resistència a compressió.
Poliestirè expandit (EPS). Similar al XPS però més absorbent, també derivat del petroli. És un bon aïllant amb un preu econòmic, per això és un dels més utilitzats.
Llana mineral. S’acostuma a presentar en panells flexibles o semirígids. També se la coneix com a llana de roca o fibra de vidre.
Cel·lulosa. Un dels aïllants més respectuosos amb el medi ambient. Format a partir de paper triturat i tractat amb additius per fer-ho ignífug. Se sol aplicar mitjançant insuflat o bufat.
Fibra de fusta. Poc coneguda, però igual de vàlida que la resta i, a més, sostenible. Se subministra en forma de panells rígids o flexibles.
Suro expandit. Aïllant tèrmic natural ecològic, procedent de l’escorça de l’alzina surera i usat des de fa molts anys com a aïllant. És un material amb molt bona durabilitat i es presenta en format de panells rígids, per això s’empra molt en aïllament de façanes, cobertes i terres.
Vidre cel·lular. És un dels aïllaments tèrmics més complets ja que és impermeable, incombustible i antisèptic. Per contra, és més car que la resta.
2. L’aïllament de les finestres, clau per tenir un bon benestar tèrmic
Les finestres, els vidres i les caixes de persianes són els tres punts claus a l’hora de tenir un bon aïllament tèrmic als habitatges quan s’acosten els mesos més freds de l’any. Es calcula que fins a un 40% de les pèrdues de calor es produeixen pels corrents generats a la zona de les finestres, un aspecte que es pot comprovar aguantant una espelma al costat i veient si la flama oscil·la.
Per aconseguir un bon aïllament tèrmic, és clau el material que es faci servir per al perfil de la finestra. Els més comuns, en aquest sentit, són el PVC, l’alumini i la fusta. El PVC és un tipus de plàstic amb una gran capacitat aïllant, tant tèrmic com acústic. A més té un pes reduït, resistència a la corrosió i necessita un manteniment mínim, i existeix una àmplia gamma d’opcions segons les dimensions de l’estructura, el color o el revestiment.
La fusta, per la seva banda, és una molt bona opció per tenir un aïllament tèrmic natural que alhora ofereix una sensació de confort, calidesa i benestar, ja que és un material natural, ecològic i sostenible. Per contra, requereix més manteniment que els altres materials, i una resistència menor que el PVC o l’alumini.
Finalment, les finestres d’alumini presenten el perfil més conductor, perquè el metall és un mal aïllant. Per això en aquests casos és indispensable interposar entre la cara interior i exterior de l’alumini un mal conductor. Aquest element aïllant –generalment de plàstic o poliamida– és el que crea una barrera que evita la transferència de calor entre les dues cares del perfil, reduint significativament la pèrdua d’energia i la formació de condensació. És el que es coneix amb el nom de Ruptura del Pont Tèrmic (RPT). D’aquesta manera s’aconsegueix combinar la resistència i durabilitat de l’alumini, amb l’aïllament proporcionat per l’RPT.
Hi ha altres opcions per reforçar l’aïllament tèrmic a les finestres, com ara fer servir una doble capa de vidre, adherir pel·lícules aïllants de plàstic retràctil o polímer a la superfície interior dels vidres, o col·locar segells de goma o sintètics (els burlets) al voltant del marc per evitar els corrents d’aire.
La importància dels vidres
Un altre element que cal tenir en compte per aconseguir una bona eficiència energètica és el vidre. A l’hora d’escollir-lo, cal tenir en compte tant el seu factor solar, és a dir, la capacitat de deixar passa més o menys radiació solar, com la transmitància tèrmica (també anomenada valor U). Així, els vidres senzills formats per un sol full tenen una transmitància més elevada (la calor s’escapa a més velocitat), mentre que els que estan formats per dos o més vidres separats per una cambra d’aire tenen menys transmitància.
També hi ha vidres de baixa emissivitat, que són els que incorporen una làmina fina d’òxid metàl·lic que impedeix que l’energia que es genera a l’interior s’escapi a l’exterior.
Calaixos de persiana
Per últim, cal parar atenció també als calaixos de persiana, ja que poden actuar com a conductes per on s’escapa la calor i també per on entra el soroll exterior. Fer un correcte aïllament serà imprescindible, doncs, per evitar que entrin corrents d’aire o humitats no desitjades per les seves fissures o obertures. Una de les millors opcions és fer plaques de cotó a mesura que es posen al voltant del calaix.
3. La millor caldera per a casa teva
Ja han passat més de tres-cents anys des que el físic francès Denis Papin va crear un recipient de metall, gros i rodó, que servia per escalfar aigua i fer-la bullir. Era la llavor del que avui dia es coneix amb el nom de caldera, un dels sistemes més eficients de calefacció i subministrament d’aigua calenta. Tant és així, que el darrer any se’n van vendre al conjunt de l’Estat més de tres-centes mil unitats.
Actualment, n’hi ha de molts tipus, segons les necessitats dels consumidors i les característiques de cada habitatge. Poden ser de funció única, quan ofereixen calefacció, o mixtes, si hi afegim la possibilitat d’obtenir aigua calenta. Moltes fan servir gasos com el butà o el gas natural, i altres s’alimenten de gasoil o, fins i tot, d’electricitat. L’alternativa més ecològica és, sens dubte, els pèl·lets, que aprofiten l’energia de la biomassa.
En l’àmbit domèstic, trobem calderes atmosfèriques –tot i que no s’instal·len enlloc des del 2013–, calderes estanques, modulants i de condensació. Aquestes darreres permeten la reutilització de la calor latent després de la combustió, amb la qual cosa s’aprofita millor el combustible usat. A més, aquests sistemes redueixen les emissions d’òxid de nitrogen que es generen a partir de la crema de combustibles fòssils.
Per tot plegat, aquest tipus de calderes han demostrat ser les més eficients. Aprofiten al màxim l’aigua del circuit, sobretot quan treballen amb baixes temperatures, aconseguint un rendiment de fins al 110%. Això fa que el consum d’energia sigui molt inferior i que, per tant, no ens haguem de rascar la butxaca a l’hora de pagar les factures.
4. L’auge de les llars de foc
Xim-xímini, xim-xímini, xim-xim, xeri, cinc mil xemeneies fumegen per mi… Així comença una de les escenes més mítiques de la pel·lícula Mary Poppins (1964, Robert Stevenson), amb l’escura-xemeneies Bert –que interpreta l’actor Dick Van Dyke– com a protagonista. Aquesta escena serveix d’exemple per introduir una professió ancestral que està a l’alça, ja que en els darrers anys les llars de foc viuen una segona joventut.
Les llars de foc han esdevingut un sistema molt efectiu per escalfar l’espai. En primer lloc, es tracta d’una solució econòmica, pel fet que redueix la dependència de sistemes de calefacció elèctrics o de gas, ajudant a estalviar en les factures d’energia. Si a més es fa servir fusta o pèl·lets com a combustible, les llars de foc esdevenen també una alternativa sostenible i ecològica.
El mercat de les llars de foc ha evolucionat considerablement en termes de disseny. Avui dia es poden trobar models molt variats que s’adapten a diferents estils d’interiorisme, des del més clàssic fins al més modern. Això ha fet que les llars de foc esdevinguin un element decoratiu més, fins i tot en els habitatges més petits. Existeixen, per tant, models compactes i portàtils que permeten gaudir dels avantatges d’una llar de foc sense la necessitat de disposar d’un gran espai.
Les que més es posen són les inseribles, que embruten menys que les obertes, no fan olor i són molt més segures. A més, milloren infinitament el rendiment calòric, ja que porten una doble cambra que aprofita l’aire calent per ventiladors o per convecció natural.
El manteniment de les xemeneies no només és una qüestió de seguretat, sinó també d’eficiència energètica i confort. Els experts recomanen fer inspeccions regulars cada sis mesos per evitar que es bloquegi la xemeneia, que s’hi pugui acumular creosota (un residu inflamable) i prevenir possibles fuites de gas. Aquesta tasca l’hauria de realitzar un professional per garantir que la xemeneia estigui en condicions òptimes. Crida un professional i espera que en Dick Van Dyke et truqui a la porta!
5. Unes fonts d’energia inesgotables
La transició energètica és un dels reptes més grans a què ens enfrontem com a societat Transformar el nostre sistema energètic implica descarbonitzar-lo i apostar decididament per les energies netes. Avui dia la climatització dels edificis es cobreix majoritàriament a través de combustibles fòssils com el gas natural, el gasoil i altres gasos liquats del petroli. És precisament en aquesta part de descarbonització de la demanda tèrmica que els sistemes basats en l’energia geotèrmica o aerotèrmica són la solució més eficient.
A més, amb l’encariment del preu de l’electricitat i del gas, el cost d’encendre la calefacció es multiplica. Així doncs, és un bon moment per buscar sistemes alternatius per escalfar la llar i l’aigua i que, a més, siguin nets. Dos bons exemples són els sistemes que s’han esmentat anteriorment: la geotèrmia i l’aerotèrmia, cada vegada més freqüents i que, malgrat tenir un elevat cost inicial, són molt eficients i a la llarga permeten estalviar.
La geotèrmia i l’aerotèrmia són molt diferents entre si, però tenen un denominador comú: es caracteritzen per utilitzar fonts d’energia inesgotables, esdevenint un sistema net perquè estalvien més emissions de diòxid de carboni que les que gasten en funcionament. Ambdues poden proporcionar als usuaris calefacció a l’hivern, refrigeració a l’estiu i aigua calenta durant tot l’any.
Les instal·lacions, i sobretot la font d’energia, són els elements que les diferencia. La geotèrmia obté l’energia del subsol, és a dir, aprofita l’estabilitat de la temperatura del terreny per obtenir energia tèrmica per a l’habitatge. En canvi, l’aerotèrmia obté l’energia de la calor de l’aire que hi ha a l’ambient.
Malgrat el cost elevat d’instal·lar aquests dos sistemes, cal tenir present que les administracions públiques sovint donen ajudes, en el context de la política per fomentar la transició ecològica.
El potencial de l’energia solar
L’energia solar és una de les energies renovables amb major potencial amb la qual comptem actualment. En un país amb tantes hores de sol com el nostre, l’energia solar ha esdevingut una gran alternativa davant d’altres fonts tradicionals. No obstant això, si es pensa instal·lar panells solars a l’habitatge, cal tenir en compte una sèrie de variables a l’hora d’incorporar-los, com ara les hores de sol, el tipus de casa, l’orientació de l’habitatge, el nombre de persones residents o el consum energètic domèstic, ja que les plaques o panells solars poden ser de diferent grandària, potència i material. No totes tenen el mateix tipus de cèl·lules fotovoltaiques i hi ha diferències entre elles de durada, preu i ús.
A més, l’autoconsum a través d’instal·lacions fotovoltaiques també reforça la protecció del medi ambient. L’energia generada a partir del sol és 100% renovable, per això amb aquesta producció d’energia elèctrica s’evita l’emissió anual de gairebé 6 milions de tones de CO2 a l’atmosfera a la regió.
Crear energia a partir de residus
Els éssers humans generem residus, i ho fem des que habitem el planeta Terra. En el nostre dia a dia, consumim productes que contenen elements dels quals ens en desfem. En molts casos podem optar pel reciclatge, en altres hi ha una alternativa molt interessant: crear energia.
En aquest sentit, el concepte de biomassa és cada vegada més estès en el vocabulari de l’energia, gràcies al seu ús a través de la seva transformació. L’energia de biomassa és una energia obtinguda a partir de la combustió de matèria orgànica (excrements d’animals en ramaderies, residus de les podes d’arbres, determinats cereals, restes d’oli industrial, etcètera).
Però… és una energia renovable? Sí, a més de neta. La seva combustió no contribueix a l’augment de l’efecte hivernacle perquè el carboni que s’allibera en el procés de combustió forma part de l’atmosfera actual (el que absorbeixen i alliberen contínuament les plantes en el procés de la fotosíntesi). En canvi, la combustió de combustibles fòssils genera CO2 que ha estat capturat en el passat i dipositat en el subsol.
En definitiva, un tipus d’energia plena d’avantatges, ja que estem davant d’una energia molt econòmica i rendible. Afavoreix la reutilització gràcies a l’economia circular, amb la qual donem una segona vida a tota mena de productes usats. És inesgotable, gràcies a l’excedent de biomassa al planeta, i contribueix al manteniment d’espais naturals, com ara boscos i muntanyes.
