A causa de les deficients polítiques nacionals, autonòmiques i europees cap a l’agricultura i la ramaderia, considero que el sector hauria de buscar nous aliats. Crec que hauríem de ser els consumidors, ja que juguem un paper fonamental en l’èxit o fracàs d’un producte. Com que el camp no pot subsistir per culpa de les males polítiques agràries, se’ls donen subvencions que precisament surten dels nostres impostos. Amb la qual cosa, d’una forma o altra, assumim la despesa del producte d’aquí.
A més a més, hem d’afegir el cost mediambiental que suposa l’abandonament del camp, sumat a l’augment de la dependència de països de fora i l’escàs control fitosanitari en origen de les nostres importacions alimentàries. Tot això són raons de molt de pes per conscienciar-nos de consumir el nostre producte. L’objectiu dels agricultors i ramaders és viure de la seva producció, del seu treball i no de les subvencions que els comporten molta burocràcia i temps. I aquest treball ha d’estar retribuït justament i no ha d’engreixar sense límits els comptes corrents dels intermediaris.
Raimon Carrillo
Vilafranca del Penedès
