N
o fa gaire anys, quan es van començar a vendre suports Kindle i altres ginys per llegir llibres electrònics, els més il·luminats es van apressar a cantar les absoltes al llibre en paper, ja prou castigat per l’escàs hàbit de lectura de la població. Va passar el mateix amb la ràdio quan va aparèixer la televisió, i també es va dir que la televisió enterraria el cinema, quan el que va fer va ser posar a l’abast del gran públic una filmografia que acabaria estimulant l’interès per les pel·lícules i, per tant, el retroalimentaria.
Ara que ja han passat les festes de Nadal i Reis i que deixem enrere l’espiral consumista d’aquestes dates, i malgrat tenir no gaire lluny de nosaltres referents apocalíptics que finalment, venturosament, no s’han acomplert, és un bon moment per fer una reflexió sobre el consum cada cop més imperant mitjançant internet. Les compres a través de la xarxa cada vegada tenen una quota de mercat més gran. I dona la sensació que han vingut per quedar-se. És molt més còmode, des del sofà de casa, des del mòbil o la tauleta, fer una recerca i que t’enviïn la compra a domicili. Estalvia temps i sovint, molt sovint, si no sempre, diners. Possiblement anar-hi a la contra és anar contra l’evolució natural, és voler posar portes al camp. Cal, no obstant això, i sense haver-hi de renunciar, imaginar quines conseqüències pot tenir a mitjà termini per al comerç local aquest canvi de costums en les formes de consum. Els efectes ja es comencen a veure, però és com el canvi climàtic, que no arriba de cop. En pocs anys ens podem trobar que les botigues –o si més no, una certa concentració de botigues, perquè d’excepcions sempre n’hi haurà– passin a formar part del record, com ho són les gens enyorades cabines de telèfon, i això voldrà dir que sortir a passejar pels centres urbans, o simplement travessar-los per anar d’una banda a l’altra, es farà amb un paisatge urbà de persianes abaixades i solitud, de carrers desangelats que hauran perdut al·licient, si no es reactiven d’alguna altra manera. I tothom se’n lamentarà, però al mateix temps tothom hi tindrà la seva part de responsabilitat. Amazon ha vingut per quedar-se, i té molts arguments per fer-se atractiu, però al capdavall és decisió nostra imaginar-se en quin entorn volem viure si no demà, passat demà. De bars i restaurants n’hi haurà. Volem alguna cosa més?
