L’ incendi que des de dimecres al migdia crema al nord de la comarca de la Ribera d’Ebre i que ha calcinat ja més de 6.000 hectàrees de terreny forestal i agrícola, més enllà del desastre natural que suposa i de la urgència de sufocar-lo amb la màxima celeritat, hauria de suscitar una reflexió conjunta, ara que l’estiu ha començat amb força i que tenim per davant dos mesos –almenys– de forta calorada i d’altíssim risc d’incendi forestal.
El patrimoni natural que tenim a Catalunya no té preu. Una mostra n’és el Tema de la Setmana que dediquem en la present edició de La Fura a la conca del riu Foix, vertebradora de tot el Penedès de dalt a baix. Aquesta riquesa biològica no s’aconsegueix amb quatre dies. La gestió dels boscos és la que és; hi ha molt d’arbre i de sotabosc sec i ressec, que sembla que estiguin a l’espera de la mínima espurna per encendre’s, en una època de poques pluges que, a més, tot sembla indicar que encara aniran a menys. A molt menys. El bosc guanya des de fa dècades espai als terrenys agrícoles, i això és un polvorí si no es gestiona bé i si els usuaris dels terrenys agrícoles i forestals, ja siguin pagesos, senderistes, turistes, etc., no el tractem amb cura. En aquest sentit, tota prevenció és poca.
L’incendi de la Ribera d’Ebre, considerat el més greu del país dels darrers vint anys, amb un potencial de crema que triplica el que ja ha deixat carbonitzat, segons els propis Bombers de la Generalitat, va ser causat per la negligència o deficient gestió de les dejeccions d’una explotació ramadera, ja que va començar en un femer de gallinassa que va fermentar a causa de l’alta temperatura, es va encendre i les flames es van estendre a través de l’herba.
Es dona la circumstància que un altre dels grans focs forestals que hi ha hagut els últims anys, ara en fa deu, al nostre país, va ser també a les ventoses terres de l’Ebre, prop de l’Horta de Sant Joan. Plou sobre mullat, doncs, encara que sense ni una gota de la necessària pluja. Un incendi fatídic, el de 2009, ja que a banda de les més de les 1.100 hectàrees que va cremar, en part dins el parc natural dels Ports, va causar la mort de cinc membres del cos de Bombers. Són moltes les raons per anar en compte. Ens hi juguem molt.