(foto de portada: Maria Rosa Ferré)
“El canvi climàtic és un fet. Ho mostren les dades de les quals disposem actualment i ho afirma la comunitat científica mundial que treballa en aquest àmbit sota el paraigua del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).
Dels disset anys més càlids des que se’n tenen registres, setze han estat posteriors a l’any 2000, i per primera vegada a la història, l’any 2015 la temperatura mitjana global del planeta (l’aire sobre la superfície terrestre i marina) va superar en 1°C la que hi havia a l’època preindustrial. Finalment, per primera vegada en vuit-cents mil anys la concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera va sobrepassar la concentració permanent de 400 parts per milió”.
Així de contundent comença el tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, publicat el 2017 per la Generalitat i l’Institut d’Estudis Catalans, que posa en negre sobre blanc el que és una conclusió de consens entre la comunitat científica internacional. El canvi climàtic és una evidència i és urgent posar-hi remei abans no sigui massa tard. Per això –i perquè la reacció davant d’un fet que pot esdevenir catastròfic per al planeta a mitjà termini és molt tènue–, s’ha convocat per al divendres 27 de setembre una vaga general mundial contra el canvi climàtic.
Emissions de CO2
L’exponencial increment d’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera de les darreres cinc dècades a causa de l’acció humana està comportant un clar augment de la temperatura, la pèrdua de permagel, la desaparició de glaceres, la pujada del nivell del mar, i cada cop es donen més fenòmens meteorològics extrems, com els aiguats i les inundacions de fa pocs dies al sud del País Valencià i Múrcia, o l’esclafit de primers d’agost a Vilanova. Dos casos propers, que són peccata minuta al costat dels grans incendis forestals que hi ha hagut enguany a la selva amazònica (més de 77.000 focs detectats des de principis d’any) o a la Sibèria russa (12 milions d’hectàrees forestals calcinades aquest estiu, segons Greenpeace).
Tot indica que, si no s’hi posa fre, aquest tipus de fenòmens anirà a més. Possiblement les quantitats de pluges en algunes zones seran les mateixes, però concentrades en pocs episodis tempestuosos. I regions com la Mediterrània seran de les més afectades per situacions extremes com les esmentades. Altres conseqüències globals, amb afectacions desiguals per zones, seran més pluges torrencials, més risc d’incendi, més sequeres, disminució de la producció agrícola, escassedat d’aigua potable, etc.
El Departament d’Agricultura de la Generalitat ha fet una projecció amb l’horitzó de l’any 2100 i calcula que al Penedès l’increment més gran de temperatures serà a la tardor i la primavera, especialment a les terres baixes (cita Sant Sadurní, Gelida) mentre que el descens pluviomètric més gran serà a l’estiu i a la tardor.
1,5 i 2 graus
La convenció de l’ONU sobre el canvi climàtic es va marcar el 2015 a París un objectiu: que l’increment de la temperatura mitjana del planeta no superi a finals de segle en 1,5°C la temperatura mitjana d’abans de la revolució industrial (a principis del segle XIX), en comptes dels +2° acordats al Protocol de Kyoto el 1997. Amb una visió optimista, es considera que aquests +1,5° serien assumibles per a la Terra, amb mesures d’adaptació. Tanmateix, les emissions de gasos d’efecte hivernacle no paren de créixer a causa de l’acció humana, perquè els interessos econòmics curtterministes prevalen per sobre dels de la protecció del planeta. Fins al punt que els estats, si superen els objectius de reducció d’emissions previstes per fer front al canvi climàtic, poden “comprar” els drets d’altres països als quals els en “sobrin” i fer les paus. Com ha fet Espanya en diverses ocasions (2008-2012). Ens estem, doncs, autoenganyant. Al ritme actual, si l’economia continua basant-se en el consum de combustibles fòssils, la temperatura de la Terra podria acabar el segle XXI fins a 5° per sobre de la d’abans de l’era industrial. És la visió més pessimista que hi ha sobre la taula, sobre la qual no hi ha consens.
5. La petjada humana
Els principals països emissors de CO2 (un gas que és responsable del 63% de l’escalfament global causat per la petjada humana, segons la Comissió Europea) són, amb dades de 2017, la Xina (27,2%), els Estats Units (14,6%), la suma dels països de la Unió Europea (10%), l’Índia (6,8%), Rússia (4,7%) i el Japó (3,3%). Les emissions poden tenir causes naturals, com els incendis forestals o les erupcions volcàniques. El problema és que l’acció humana n’és ja el principalíssim culpable, i dins aquest paquet, del qual tots som corresponsables, el 75% de les emissions de diòxid de carboni prové de l’extracció i consum de combustibles fòssils, principalment el carbó, el gas natural i el petroli.
El carbó és, de llarg, el combustible fòssil que més hi contribueix, i és per això que la Xina i els Estats Units lideren el rànquing que països que més contribueixen a l’escalfament del planeta. I la seva tendència, ara per ara, no és a la baixa. Per la seva part, Espanya té quinze centrals de carbó actives que, tot i “tan sols” generar el 14% de la demanda elèctrica, són les causants del 65% de les emissions de CO2 de l’Estat, segons dades de 2016 fetes públiques pel grup ecologista Greenpeace. Si no fan fortes inversions, deu d’aquestes centrals podrien haver de tancar el 2020.
Més dades: la suma de l’agricultura i la deforestació causen el 24% d’emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, i la ramaderia, el 14,5%. I els mitjans de transport, sobretot els privats, són també grans consumidors d’energia fòssil, amb una incidència negativa sobre el planeta. En aquest sentit, l’ús d’energies renovables, de transport públic i de vehicles no contaminants s’hauria de generalitzar a marxes forçades per ajudar a aturar l’escalfament de la Terra.
El dia 27, vaga general
En el darrer any, un nom propi ha destacat en la lluita contra el canvi climàtic. És el de Greta Thunberg, l’adolescent sueca que ha convertit aquesta causa en el seu leitmotiv vital, que des de fa un any dedica tots els divendres a aquesta lluita, que convoca accions de protesta, que ha acudit al Parlament del seu país i que s’ha convertit en l’activista núm. 1 en popularitat a nivell mundial, sobretot per la seva precocitat (ara té 16 anys) i tenacitat. La vaga pel canvi climàtic del 27 de setembre és un esdeveniment insòlit que té com a objectiu estendre la sensibilització per un problema que afecta tot el planeta i sobre el qual encara no hi ha prou consciència de la importància que té. Ens hi juguem el futur de les properes generacions.
4. El canvi climàtic, a ull nu
El canvi climàtic es pot veure a ull nu. Calen dades que ho confirmin, i hi són, però qualsevol persona que pugui fer una comparativa dels últims trenta-quaranta anys en pot veure indicis. Perquè l’acceleració de l’escalfament de la Terra ve de 1970 ençà. Rieres més seques, avançament de la floració de les plantes a la primavera, estius molt més càlids, hiverns meteorològics més curts, avançament de la data d’inici de la verema, endarreriment del canvi d’armaris a la tardor, el retard o escurçament de la temporada bolets, desaparició de les neus perpètues al Pirineu… Indicis, tants com es vulgui.
3. L’augment del nivell del mar
A Catalunya, el 2050 els recursos hídrics poden arribar a baixar un 70%. L’increment del nivell del mar, que va a un ritme de 4 cm per decenni, deixarà en situació especialment vulnerable quatre comarques de Catalunya, entre les quals hi ha el Baix Penedès. També els ports esportius poden veure com sovint l’aigua desborda els seus dics de contenció, sobretot durant les tempestes cada cop més habituals.
Enric Garriga, de la coordinadora d’entitats mediambientals de Vilanova, afirma que a banda de l’augment del nivell del mar, l’erosió de la costa, la pèrdua de sorra del litoral i les afectacions en la pesca són altres problemes derivats del canvi climàtic al mar. “Els pescadors fa temps que es queixen que l’escalfament del mar i l’acidificació fan perdre espècies com els mol·luscos o les petxines, perquè les closques no aconsegueixen calcificar-se i desenvolupar-se”, ha dit Garriga. Altres conseqüències són “l’arribada d’espècies invasores que abans migraven més al sud, com la cotorra argentina, el mosquit tigre i altres tipus de mosquits, o espècies migratòries que abans passaven i ara es queden aquí”.
2. Accions contra el canvi climàtic dels ajuntaments de Vilanova i Vilafranca
L’Ajuntament de Vilanova prioritza mesures com l’estalvi energètic, l’impuls de la mobilitat sostenible o la millora de la gestió dels residus, com a mesures per fer front a la generació d’emissions d’efecte hivernacle i sobre el canvi climàtic. L’objectiu, tal com marca el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), és reduir més del 40% les emissions de CO2 al municipi d’aquí a l’any 2030.
Entre els projectes de futur hi ha la posada en marxa aviat d’un Punt d’Assessorament Energètic a Can Pahissa, per atendre sol·licituds d’assessorament i casos de pobresa energètica; també la substitució a partir de l’any que ve de totes les lluminàries de la via pública per llums led de consum baix, per reduir un 45% el consum energètic actual; ampliar les bonificacions de l’IBI a llars que col·loquin plaques solars; promoure la formació ocupacional en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica, a través de l’IMET; en mobilitat, ampliació de la xarxa de carrils bici i d’aparcaments de bicicletes, redisseny de la xarxa d’autobusos urbans, limitar la velocitat dels vehicles dins la ciutat i mesures per reduir l’ús del cotxe per dins el nucli urbà. Quant a prevenció i reciclatge de brossa urbana, es preveu la implantació l’any que ve d’un nou model de recollida i tractament de residus, que segons la regidora de Medi Ambient, Marta Jofra, contempla la recollida porta a porta en bars, restaurants i hotels, i “en domicilis estem estudiant quin model és més adequat en funció del barri i la tipologia urbanística; podríem implantar una combinació de models. Ho dirà l’estudi que hem encarregat i que ha d’estar acabat a finals d’any”. La idea és també que la taxa d’escombraries sigui més cara per a qui més residus generi, i més baixa per a qui més recicli.
També l’Ajuntament de Vilafranca va aprovar al maig el PAESC, amb el mateix objectiu de reduir les emissions en 40% en onze anys, amb mesures en l’àmbit de la mobilitat, l’eficiència energètica en edificis públics i en habitatge. Entre les accions que duu a terme, el primer tinent d’alcalde Aureli Ruiz assenyala que en els darrers cinc anys s’ha invertit més de mig milió d’euros en el canvi de l’enllumenat públic cap a llums led per reduir el consum i s’han col·locat reguladors d’intensitat, que l’adapten al grau de foscor de cada moment; una caldera de biomassa escalfa l’aigua de tots els equipaments públics paral·lels a la via fèrria a la Girada i també al Centre Sociosanitari Ricard Fortuny; una altra ho fa al camp de futbol; es projecta col·locar plaques solars a la coberta de molts edificis públics, com el pavelló Firal, la majoria d’escoles i a tota la Zona Esportiva; els pisos per a gent gran del carrer Migdia s’han construït amb criteris de màxima eficiència energètica; quant a l’habitatge privat, se subvenciona el 50% de l’IBI durant cinc anys, si s’instal·len plaques solars.
En matèria de mobilitat, l’any que ve es connectarà amb carril bici el nucli urbà amb els polígons Domenys II i avinguda de Tarragona i s’allargarà fins a les Cabanyes el que va de l’Espirall fins a l’altura de la muntanya de Sant Jaume; l’Ajuntament també preveu que “aviat” tots els vehicles municipals i el bus urbà siguin elèctrics, i ampliar durant el proper quadrienni l’illa de vianants a la plaça de l’Oli, al carrer del Carme i també al tram inicial del carrer Sant Pere, “amb un tipus de mobilitat tova, en hores concretes”, ha dit Aureli Ruiz.
Segons la Diputació de Barcelona, també tenen PAESC els ajuntaments de Font-rubí, Torrelavit i Vilobí, i municipis com Santa Margarida i els Monjos estan en procés de revisió del Pla d’Adaptació de l’Energia Sostenible (PAES), aprovat el 2012, per transformar-lo en PAESC.
1. “Estic segur que d’aquí a 50 anys el Penedès continuarà fent vi”
Xoán Elorduy, cap del servei de Viticultura i Enologia de l’Incavi
Com afectarà el canvi climàtic a la vinya?
Nosaltres utilitzem el concepte canvi climàtic de manera errònia. El canvi climàtic és una constant.
Sí, bé, però fa cinc dècades que hi ha una acceleració exponencial.
Ara hi ha l’efecte de l’ésser humà, que n’és un accelerador.
Entesos. Què podem fer, a la vinya, per combatre’l?
Bàsicament, adaptar-nos. És obvi que pujaran les temperatures, que hi haurà una alteració en el règim hídric, sembla clar que cada cop hi haurà més períodes de sequera, més nits tropicals… i la recerca aplicada (en aquest cas, a les noves condicions climàtiques) és una de les missions de l’Incavi. Tots els projectes de recerca que tenim en marxa incorporen l’adaptació al canvi climàtic, i també a la sostenibilitat. Haurem d’aconseguir un conreu que sigui persistent en el temps.
Es pot preveure ara un tipus de cep que, en un futur més o menys immediat, pugui estar a temperatures mitjanes més altes?
Es preveu un augment de temperatures de 2°. Que és moltíssim. Hi ha llocs on es conrea vinya on tenen 2° de mitjana més que aquí en l’actualitat, com Andalusia, el sud d’Itàlia, Grècia, que tenen unes condicions més extremes. Cal veure com ho fan. I aquí també tenim experiències de tot: la Terra Alta és més seca que l’Empordà o Alella.
El rec pot ser una solució?
El rec és un tema fonamental, és un element molt potent i definitiu a l’hora de plantejar un conreu. Però depèn de si existeix aquesta aigua. Tindrem aigua? Potser la seva disponibilitat s’ha d’adaptar a altres usos. No ho podem fiar tot al tema del rec.
Actualment, majoritàriament la vinya no es rega. Com hi afectaria, regar-la?
Qualsevol actuació sobre un conreu afecta. Sobretot afecta com reguem, aquest és l’element fonamental. Si reguem cercant el màxim de producte, tindrem més producció, cada gra acumularà més aigua, la proporció d’aigua dins del fruit serà més alta, la dilució dins els components del raïm serà més gran. Si fem un rec de suport, complementem l’aigua per arribar al volum de 450-500 ml a què la planta estava avesada i el raïm serà més equilibrat i tindrà menys producció.
El complement de l’aigua és l’únic camp d’investigació obert?
No. Fem recerca amb nous peus resistents a la sequera. També hi ha pràctiques culturals per endarrerir el moment de maduració: la temperatura ha pujat, hi ha períodes de sequera més acusats, però també hem emparrat, hem tret moltes varietats que existien i n’hem posat de franceses, hem substituït els clons, en alguns llocs es rega… Tot això ens porta a una verema més avançada. Abans es començava quan tocava.
Hi ha hipòtesis que diuen que la temperatura mitjana pot pujar en 5°.
A Catalunya tenim l’Observatori del Clima i nosaltres ens basem en les seves hipòtesis. Fem recerca per adaptar-nos a situacions d’estrès hídric, més calor, etc.
Amb +2°, quines varietats patiran més, al Penedès?
Si portes una varietat d’Alsàcia, aquell clon que s’obté amb 1.000 ml d’aigua, que madura de pressa, amb poques hores de sol, etc., patirà perquè aquí tenim més sol, menys pluja, períodes de dos-tres mesos sense aigua. Si aquestes condicions es fan més dures, patirà més.
I les varietats autòctones?
Les autòctones estan adaptades a les condicions actuals. Per tant, patiran, però estan més a prop de les futures condicions. I si parlem de varietats que hagin d’entrar, han de ser que puguin suportar condicions més dures.
I al vi, com li afectaran tots els canvis?
L’enologia moderna té moltes eines per treballar amb el raïm, i l’element essencial és que sigui sa. Ara, volem fer el mateix vi si les condicions climàtiques i del terroir canvien? O hem de fer un vi que reflecteixi les noves condicions? És una discussió que han de plantejar els cellers, els enòlegs, el sector en general. Cal fer vins que reflecteixin les condicions futures. I si el mercat demana un vi afruitat, l’hi haurem de donar.
Ets, doncs, optimista.
La vinya és una planta amb una capacitat d’adaptació bestial. El cabernet està a tot el món: a Xile, amb un clima semidesèrtic; a França, que és el seu lloc d’origen i té més aigua. Tenim un conreu molt adaptable. Estic segur que d’aquí a 50 anys el Penedès i tot Catalunya continuaran fent vi. En veurem en altres zones? Sí. També en llocs com el sud d’Anglaterra s’està plantant molta vinya. I potser llocs com Andalusia, el nord d’Àfrica o Xile ho patiran molt. Però nosaltres tenim coll com a mínim durant els pròxims decennis.
