La transició energètica és des de fa temps a l’ordre del dia. Amb un sistema per a molts cada vegada més a prop del col·lapse, la necessitat de buscar energies alternatives a la dependència dels fòssils esdevé cabdal. I tant o més important que l’aposta per les renovables ho és prendre consciència que el canvi ha d’acompanyar-se d’una reducció del consum energètic, Energies renovables, decreixement i sobirania energètica, aquests és per a molts l’única alternativa a un model esgotat, insostenible, que genera injustícies, empobreix cada vegada a més persones i deixa en mans d’un oligopoli el control de la producció, distribució i comercialització de l’energia.
En aquest Tema de la Setmana ens fixem en una de les alternatives que més s’estan començant a treballar, especialment a nivell local, per empoderar municipis i ciutadania en l’àmbit energètic: les comunitats energètiques locals (CEL). Veurem què són, què les diferencia de l’autoconsum compartit i coneixerem la prova pilot que s’està fent a Mediona per crear una CEL i que en menys de tres mesos es preveu que estigui ja constituïda, esdevenint la primera de la vegueria.
Les alternatives que s’erigeixen al model energètic elèctric actual es basen a considerar l’energia un bé comú i a empoderar la comunitat perquè pugui produir energies renovables, gestionar-les i distribuir-les de manera sobirana. Entre totes les possibilitats existents trobem projectes col·lectius de canvi a les renovables, inversions col·lectives, projectes de propietat comunitària, altres amb participació de l’administració pública, etc. Enmig d’aquest mar d’opcions hi ha les comunitats energètiques, una figura relativament nova però que, com hem indicat, s’està erigint en clau per a una alternativa real en la transició energètica.
Les comunitats energètiques són entitats jurídiques formades per una agrupació de socis (persones, associacions, administracions locals, empreses…) que, de manera voluntària i amb participació cooperativa, estableixen els objectius en l’obtenció de beneficis energètics, socials, mediambientals i econòmics, per als membres d’una comunitat o tercers. Segons dues directives europees, hi ha dues tipologies de comunitats energètiques: les comunitats d’energies renovables (CER) i les comunitats ciutadanes d’energia (CCE). Les diferències entre una i altra són fines (les CCE no han de ser locals, i les CER sí) i, en qualsevol cas, el més destacable del cas és que per primera vegada, a Europa i a l’Estat espanyol, es reconeix la participació ciutadana, i el dret de la ciutadania a produir, consumir, gestionar, vendre i emmagatzemar energia renovable.
1. Produir, consumir i decidir
Les comunitats energètiques són, per tant, una eina bàsica per fer realitat l’empoderament ciutadà en el sector energètic, facilitant el canvi de model energètic no només a un sistema basat en les energies renovables, sinó també a un funcionament descentralitzat i en mans de la ciutadania. Alhora, i en tant que per tirar-les endavant cal organitzar-se col·lectivament, les comunitats energètiques són un element de transformació social i de lluita contra la pobresa energètica.
Ser membre d’una comunitat energètica significa actuar per aturar el canvi climàtic, produir energia renovable i reduir la dependència de les grans empreses, reduir també el finançament i el suport que reben els combustibles fòssils, poder decidir on instal·lar les plaques solars o els aerogeneradors, reduir la pobresa energètica de la zona, fer comunitat, enfortir l’economia local i circular, ser més resilients davant la crisi energètica…, etcètera, etcètera.
Hi ha diferents figures jurídiques que poden encaixar en la definició de comunitat energètica, però la cooperativa de consum sense ànim de lucre és possiblement la que millor s’ajusta als objectius i la governança pròpies de les comunitats energètiques (democràtica, popular, justa…).
Hem indicat que la llei contempla dos tipus de comunitats energètiques. Ara bé, hi ha un model que, tot i que no pot considerar-se comunitat energètica, és útil per implantar energies renovables en entorns urbans densos o en zones industrials: l’autoconsum compartit. A diferència de les comunitats, en aquest cas no cal tenir una entitat jurídica pròpia i l’exemple més visual és el de comunitats de propietaris que aprofiten el terrat o teulada per produir energia per a l’edifici i els veïns. Aquest també és un model que existeix i funciona en alguns polígons industrials.
2. Quan les ganes topen amb la llei
Una de les principals dificultats amb què es troben les comunitats energètiques locals és amb la normativa espanyola, encara molt restrictiva i que sovint posa bastons a les rodes perquè aquests models de producció, gestió i distribució de l’energia es puguin anar desplegant pel territori.
La Llei del Canvi Climàtic de Catalunya (novembre de 2019) contempla com hauria de ser la transició energètica i apunta que s’ha de basar en “un sistema energètic descentralitzat, basat en energies renovables, fonamentalment de proximitat, amb l’objectiu d’aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears”. Per tant, la llei apunta cap al foment de l’autoconsum i la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia renovable. Ara bé, segons alerten diversos experts, el desplegament normatiu que està fent el govern permet la instal·lació de grans centrals en mans de poques empreses i localitzades en espais agraris i forestals lluny dels principals centres de consum.
3. I els altres països, què?
Dinamarca o Alemanya són els països que encapçalen la transició ecològica i són també on la ciutadania té més capacitat de producció i gestió. A Alemanya el 2020 el 53,6% del total d’energies renovables instal·lades estaven en mans de comunitats locals. També al país germànic s’han fet referèndums en diferents ciutats per recuperar la xarxa de distribució elèctrica, mentre que a l’illa danesa de Samso, on viuen 4.000 habitants, fa més de 10 anys que han assolit la plena sobirania en electricitat i calefacció amb un projecte comunitari d’aerogeneradors, biomassa i plaques fotovoltaiques.
4. Llum a preu d’or
Als anys 90 el mercat de l’electricitat a l’Estat espanyol es va liberalitzar. Això significa que l’energia és considerada una mercaderia per un grup d’empreses que fan i desfan a la seva conveniència i que compten amb unes portes giratòries sempre funcionant i amb una butaca als seus consells d’administració sempre a punt per rebre algun expresident o exministre.
El mercat elèctric europeu (excepte alguna excepció molt comptada) es regeix en un mercat marginalista per la subhasta horària. Això vol dir que es paga el mateix preu per tota l’electricitat que se subhasta cada hora, independentment del cost que tingui generar-la. L’ordre d’entrada a la subhasta depèn de la tipologia de generació i del preu d’oferta. Les primeres energies que entren són les que no es poden emmagatzemar ni es pot controlar la font de producció (les nuclears, perquè aturar la producció seria massa car, i les renovables d’origen natural: sol, eòlica i alguna hidroelèctrica). Aquestes primeres energies són les que tenen un cost de producció més baix.
Després, i fins a cobrir la demanda total, s’afegeixen les altres energies: les de cicle combinat amb gas natural, les termoelèctriques de carbó i les hidroelèctriques controlades per portes d’embassament.
En el mercat marginalista totes les electricitats es paguen al mateix preu i aquest el fixa l’última energia que ha entrat. La nuclear i les renovables tenen un cost de producció molt baix, ja que s’obtenen d’una font gratuïta, mentre que les energies tèrmiques són les que tenen un cost més elevat, perquè la matèria primera és cara i perquè s’hi sumen els drets d’emissió.
La diferència entre el preu amb què entra l’energia al mercat i el preu diari a què es ven és el que s’anomena “benefici caigut del cel”. I la llei l’empara. Tot i que hi hagi dies en què l’última energia a entrar a subhasta sigui la hidràulica, és molt habitual que es vengui molt per sobre del seu cost. Això és perquè hi sumen el cost d’oportunitat i és el motiu que explica perquè durant els últims mesos hàgim arribat a pagar el MWh fins a 400 euros/hora, quan l’última energia a entrar ha estat la hidroelèctrica).
A banda de la subhasta, hi ha un altre mecanisme que utilitzen les comercialitzadores per comprar electricitat: el mercat a futurs, que els permet comprar electricitat a un preu determinat però per al cap d’unes setmanes, mesos o anys. Això fa que algunes companyies puguin especular i comprar energia per avançat i anticipar el preu de l’electricitat durant el període que més els convingui.
5. La comunitat energètica de Mediona, a tocar
En el darrer any són diversos els municipis que, o bé per iniciativa popular o bé aprofitant el suport tècnic que l’administració pública està oferint als ajuntaments, han començat a explorar la possibilitat de crear comunitats energètiques locals. La majoria es troben en un estat incipient però n’hi ha una, la de Mediona, que està molt més avançada, amb tots els estudis tècnics ja elaborats, un pla de viabilitat fet i assolible, un emplaçament definit per instal·lar les plaques fotovoltaiques, un grup motor format per una desena de veïns i veïnes del poble que estan redactant ja els estatuts de la cooperativa que la gestionarà i amb una subvenció en tràmit per aconseguir que la Diputació de Barcelona financi bona part de la instal·lació solar.
Si la comunitat energètica de Mediona va uns quants passos per davant d’altres i esdevindrà la primera que es farà realitat a la vegueria Penedès és perquè el municipi formarpart d’una prova pilot impulsada pel projecte Somcomunitats, el qual tiren endavant set entitats de l’economia social especialitzades en els sectors de l’energia, la tecnologia i la gestió –Som Energia, Coopdevs i ePlural (una agrupació de les cooperatives EPI, Cycelium, Networks, Som Mobilitat, Suno i Tandem Go). El projecte té com a finalitat impulsar proves pilot de diferents models de comunitats energètiques per comprovar quines són les que funcionen més bé i són reproduïbles arreu del país, crear eines digitals per a la creació i gestió de comunitats energètiques, generar coneixement entorn de la generació i impuls les comunitats i, finalment, divulgar els resultats de tots els coneixements obtinguts.
La prova pilot de model de comunitat energètica que s’ha dut a terme a Mediona i que s’ha comprovat que és viable i reproduïble és la que impulsen conjuntament veïns i veïnes i Ajuntament, amb la particularitat que en el cas medionenc el govern local no serà cap soci preferent i simplement formarà part de la cooperativa de consum com una usuària més: “Des de l’Ajuntament s’ha promogut la creació de la comunitat energètica, s’han buscat i posat les eines i els recursos tècnics perquè es pugui fer tirar endavant i a través d’un conveni cedirà a la comunitat tant l’espai de coberta perquè s’instal·lin les plaques com les mateixes plaques, si al final s’aconsegueix el finançament de la Diputació de Barcelona. Ara bé, a partir d’aquí l’Ajuntament fa un o dos passos al costat i formarà part de la comunitat energètica com qualsevol altre veí o veïna”, explica la regidora de Medi Ambient i Economia Social, Mireia Bosch.
Mediona compta des de fa anys amb una instal·lació fotovoltaica municipal. Com que no funcionava a ple rendiment, aquesta legislatura l’Ajuntament decideix contactar amb EPI –una cooperativa d’enginyers especialitzats en energies renovables– per buscar solucions. A partir d’aquí, coneixen les comunitats energètiques i encomanen a la mateixa cooperativa un estudi sobre la capacitat de generar energia en quatre teulades municipals de tres nuclis diferents (el poliesportiu i el Sindicat de Sant Joan, el local de Cases Noves de Can Pardo i la llar d’infants de la Font del Bosc). De totes quatre teulades l’estudi va posar de manifest que la més apta i eficient per instal·lar-hi plaques fotovoltaiques era la del poliesportiu. Amb aquesta informació, l’Ajuntament aprofita un recurs del catàleg de la Diputació i aconsegueix que una altra cooperativa (Tàndem) faci l’acompanyament a tot el procés de creació i constitució de la comunitat energètica local.
De manera paral·lela, des de la regidoria de Medi Ambient, el mes de febrer d’aquest any es programa un cicle de quatre xerrades obertes a tota la ciutadania en què es debat sobre el model energètic actual, es parla de sobirania energètica i decreixement, s’explica què són les comunitats energètiques i, finalment, en la darrera es proposa a tots els ciutadans crear una comunitat energètica local aprofitant que EPI els proposa formar part de les proves pilot que desenvolupa a través del projecte Somcomunitats. D’aquesta darrera trobada en va sortir un grup motor format per una desena de veïns i veïnes que són els que en els últims sis mesos estan trobant-se quinzenalment, amb l’acompanyament i assessorament tècnic que els ofereix Somcomunitats, per definir quina mena de comunitat energètica es vol, treballar en el pla de viabilitat, etc.
En Salva Batet i l’Agnès Simon formen part d’aquest grup motor i aquests darrers dies estan treballant per ultimar tot el material de difusió per donar a conèixer la comunitat local a la resta de veïns del municipi: “Dissabte se celebra la Fira d’Entitats i per nosaltres serà com el tret de sortida per donar-nos a conèixer, sumar gent i fer créixer la comunitat energètica”, expliquen.
6. Retorn al municipi
Tal com s’ha concebut, la CEL de Mediona serà una cooperativa de consum que s’abastirà en un principi de l’energia que generin les plaques solars que s’instal·laran a la teulada del poliesportiu de Sant Joan. L’Ajuntament, que serà un soci més de la cooperativa, està preparant un conveni de cessió de l’espai de la teulada, i com que ha demanat alhora una subvenció per finançar fins al 90% del cost d’instal·lació fotovoltaica, si la resolució és positiva, la cedirà també a la cooperativa. Amb l’energia que s’obtingui, segons l’estudi tècnic, es podran abastir fins a 50 llars.
“Un dels requisits que des de l’Ajuntament es va fer al grup motor i que aquest des d’un primer moment va entomar com a propi és tenir molt present la pobresa energètica. Per això es facilitarà l’accés de famílies vulnerables a l’energia generada. També s’està valorant posar a disposició de tota la ciutadania una oficina de l’energia que pugui oferir assessorament per estalviar energia. Es tracta de socialitzar, d’anar expandint el canvi de model, de promoure l’empoderament de les veïnes…”, explica Mireia Bosch.
Aquest aspecte social, sumat a la consciència que els recursos fòssils són finats i que el sistema està a punt de col·lapsar, és un dels que va motivar el Salva Batet a sumar-se a la CEL: “Els estatuts de la cooperativa ja contemplen donar cobertura total o parcial a les famílies del municipi que pateixin pobresa energètica. A més, preveuen abastir també els equipaments municipals i això, al cap i a la fi, és un estalvi per a tothom perquè, formis o no part de la comunitat energètica, com a ciutadà en sortiràs beneficiat perquè les arques municipals s’estalviaran uns diners en energia que podran destinar-los a altres finalitats”, comenta.
Aquest impacte en tota la comunitat és una de les decisions que ha pres el grup motor, una de les moltes: “Aquestes últimes setmanes hem treballat i debatut molt per decidir tota mena d’aspectes, com ara si per formar-ne part cal estar empadronat al municipi o no, si les empreses poden participar-hi, en quina mesura… Finalment, hem acordat que l’accés no serà restrictiu, però es prioritzaran els primers domicilis i tindran prioritat els ciutadans davant de les empreses… La CEL és de participació oberta, però cuidant i vetllant sempre pel bé comú”, conclou Agnès Simon.
Tant Simon com Batet coincideixen a indicar que el fet que la normativa no permeti que les persones sòcies de la comunitat estiguin a més d’1 quilòmetre d’on hi ha la instal·lació és molt restrictiu, i en l’entorn rural fa complicat que tot el veïnatge del municipi se’n pugui beneficiar: “Aquest quilòmetre al voltant del poliesportiu fa que només puguin connectar-se a la xarxa les persones del nucli de Sant Joan. Per això el nostre objectiu és fer créixer la comunitat, anar agafant força i poder replicar la instal·lació en cobertes d’altres nuclis perquè tothom s’hi pugui sumar”.
A finals de juliol l’assessoria que està acompanyant la comunitat energètica de Mediona va presentar-los ja el pla de viabilitat. Les quotes, expliquen els seus promotors, són assequibles es compti o no amb el finançament de la Diputació de Barcelona: “en cas que s’aprovi la subvenció per a la instal·lació, estaríem parlant de quotes mensuals de 15 a 20 euros, depèn força del nombre de persones sòcies. Si no tenim subvenció, s’incrementaran una mica més i s’allargarà el període d’amortització”, diu Batet.
Per tant, i si tot va sobre el previst, a finals d’any la cooperativa de consum podria estar ja constituïda i el primer trimestre del 2023 es podria arribar amb els convenis de cessió de l’Ajuntament fets. Mancaria ja el darrer pas d’instal·lació de les plaques i connexió a l’escomesa. “Amb l’experiència prèvia que tenim amb Endesa, sabem que no ens ho posarà fàcil, tenen la paella pel mànec i ens tocarà insistir”, rebla la regidora de Medi Ambient.
Fer previsions per la posada en marxa de la instal·lació és complicat, perquè dependrà molt de la concessió de la subvenció, de les obres d’instal·lació i de la rapidesa (o no) d’Endesa per l’escomesa. “Probablement, si com a Ajuntament haguéssim dit que impulsàvem la CEL i que el 50% seria de titularitat municipal, tot hauria anat més de pressa. Però volent-ho fer comunitari i amb l’Ajuntament posant els recursos públics a disposició de l’articulació de la comunitat i passant a un segon terme, s’ha allargat. Sé que tots els processos comunitaris són llargs i més lents, però són més forts i redistribueixen millor la riquesa, cosa que per mi és l’important”, assenyala Mireia Bosch.
Des del grup motor de la comunitat es vol anar més enllà de l’àmbit energètic i ja s’està valorant la possibilitat d’incorporar un servei de vehicle elèctric compartit, una necessitat que s’ha fet palesa al municipi i a la qual des de la CEL també es vol donar resposta. “Un cop tens articulada una comunitat així, és més molt més fàcil anar més enllà”, conclou la regidora.
7. Comunitats d’energia i de vida
Jaume Castellà és soci d’EPI, una cooperativa d’enginyeria impulsora del grup ePlural, i la persona que ha fet bona part de l’acompanyament tècnic de la CEL de Mediona. Per ell, les comunitats energètiques locals són necessàries per promoure la sobirania energètica i l’empoderament de la ciutadania més enllà d’aquest àmbit: “Els que creiem en les energies renovables fa més de quinze anys que prediquem el decreixement. Però no hi ha manera, fan més mesures d’estalvi energètic les empreses (per conveniència, evidentment) que els ciutadans. I si la societat no consumeix menys, no ens en sortirem. Necessitem mancomunar-nos, compartir serveis… Per això sempre diem que a ePlural promovem CEL, perquè volem ser la pota d’energia a l’hora de crear comunitats de vida, perquè si som capaços de crear una comunitat en un poble per cobrir la necessitat d’energia, després podrem crear moltes altres coses”, indica.
