El ple de l’Ajuntament de Vilanova va rebutjar dilluns la proposta del govern per modificar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) en relació a l’interior d’illa del passeig del Carme, conegut com el bosquet de Baix-a-Mar. Una proposta que pretenia resoldre un conflicte històric i deixar sense efecte una sentència del TSJC que, en cas de no arribar a un acord amb la propietat (l’empresa Ninglée), obliga el consistori a expropiar aquesta finca amb una quantitat que podria situar-se al voltant dels 12 milions d’euros i que, per tant, suposarà hipotecar la ciutat en els propers anys.
La proposta del govern, segons va explicar el regidor d’Urbanisme Gerard Llobet, donava compliment a l’esmentada sentència, ja que oferia a la propietat els drets d’edificabilitat en un extrem de la finca, que permetria la construcció d’un edifici de quatre plantes. A més, va insistir, contemplava preservar i fins i tot incrementar la zona destinada a espai verd públic (uns 2.500m2 en total) salvaguardant la zona arbrada i preveient accessos per a la ciutadania.
Per tirar endavant, la proposta necessitava una majoria qualificada (13 vots) i només va obtenir el suport dels 8 regidors del govern presents al ple. Tots els grups de l’oposició van carregar amb duresa contra l’executiu local i van acusar-lo d’haver gestionat pèssimament aquest conflicte urbanístic, sense entesa ni amb la propietat ni amb els veïns, que també van intervenir en el ple per defensar solucions alternatives i reclamar la necessitat de conservar el bosquet pel seu valor ecològic.
L’oposició va denunciar també no tenir tota la informació sobre el cas i alguns partits, com la CUP i Som VNG, van demanar la creació d’una comissió d’investigació. Una petició que el govern ha recollit anunciant que crearà l’esmentat òrgan per determinar responsabilitats polítiques passades i presents en relació a les decisions que cada grup municipal ha pres en aquesta qüestió i a les conseqüències que tindrà per a les finances públiques en els propers anys.
Antecedents
La finca és un espai conformat pels patis posteriors de les cases del Passeig del Carme. El PGOU de 1981 ja va preveure que aquest espai fos una zona verda pública. I així es va intentar en el PGOU aprovat el 2001. Com que no es va arribar a un acord, es va qualificar d’espai lliure interior i, concretament com a pati no edificable, de manera que malgrat ser una propietat privada, aquesta no hi podia construir. Aquest fet va provocar que l’empresa Ninglée interposés i guanyés una sentència que obliga l’Ajuntament a expropiar aquesta finca en cas de no arribar a un acord amb la propietat.
En els darrers anys el consistori ha proposat alternatives com permutes de terrenys en altres indrets de la ciutat. Oferiments, però, que no han convençut a Ninglée per les grans expectatives que té dipositades en aquest emplaçament.
