Acaben d’anunciar que l’epidèmia voltava pel nord d’Itàlia al setembre. Aquí, oficialment, l’abril o març de 2020. Itàlia és el país més turístic de la UE. 2019 va ser un any amb molts tours a Itàlia fets per gent del Penedès. Alguns viatgers van tornar tocats, amb símptomes semblants a una forta grip atípica, van anar a urgències, al metge o van fer llit. També hi va haver algun rebrot. No s’entén com l’OMS i la UE van ocultar aquesta informació.
A l’estiu i començaments de tardor, mitja Itàlia estava plena de xinesos i coreans. He patit directament aquests maleducats en avions, trens, cues, visites i hotels de molts llocs d’Europa. També a Catalunya, a la Sagrada Família i a Montserrat. Tinc constància gràfica d’aquesta gent donant la nota, festejant a gust, rient i dormint mig tombats als bancs de la basílica quan canta l’Escolania i entre plat i plat a l’Abat Cisneros. Ara que triomfa Netflix, proposo una sèrie conspiradora basada en fets reals. Títol: “Joc de borses”. Objectiu, enfonsar l’economia occidental. Gènere, drama apocalíptic. Sinopsis, el 2019, Xina i Corea inventen una mutació del virus covid i el dispersen per Occident. Primer centren el seu àmbit d’autocontagi controlat a Wuhan. Creen l’antídot i elements de protecció per als seus. Envien els vectors de contagi, la seva gent, per Occident. Els destins inicials de la pandèmia: a Europa, Itàlia; als EUA, Nova York. Resultats: l’eficaç recuperació sanitària d’Orient i la crisi econòmica d’Occident, convertint-se la Xina en l’economia més potent del món. Actors: Oriol Mitjà, l’heroi; Díaz Ayuso, l’heroïna; Xi Ping-Pong, el malvat; Donald Trump i Chakir Al Residenci, còmplices. Extres: pangolins i rats penats.
Joan Pes Castell
Sant Sadurní d’Anoia
(Aclariment) Parlo d’Itàlia 2019.