Aprofitant l’avinentesa que aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de la Mobilitat, l’Ajuntament de Vilafranca –diu– en aquesta edició pretén fomentar la mobilitat sostenible a partir de diferents propostes, com el bus gratuït, que es focalitzarà sobretot en els viatges cap a la zona esportiva, i que com que es tracta d’una zona de gran afluència, volen fomentar que s’hi arribi a peu, amb bicicleta o amb bus. Més enllà d’aquesta setmana hi ha, la resta dels dies de l’any i un any rere l’altre, temps suficient per crear les infraestructures que facin possible una vila transitada per la bicicleta. El caos circulatori que ha suposat l’ús extensiu del patinet ha anat en detriment de les bicicletes; s’ha fet de les bicicletes, encara més, una discriminació negativa.
Gràcies a la Plataforma pel Transport Públic de Vilafranca, en la VII Cursa de Transports a casa nostra, un any més, s’ha mostrat a la ciutadania que, sovint, el cotxe no és tan competitiu com la mobilitat sostenible. A més a més, no es pot comparar l’emissió de gasos contaminants i el cost que suposa el vehicle respecte d’altres mitjans més sostenibles. Vilafranca és una vila prou plana que fa que no es requereixin grans esforços per pedalar, el clima és benigne durant la major part de l’any… Però també sabem que a Vilafranca, cada actuació que s’ha fet a la via pública ha convertit la ciutat en més perillosa per circular-hi amb bicicleta, i mentre s’han fet actuacions a favor dels vianants, PER ALS CICLISTES NO SE N’HA FET CAP QUE NO “FACI RIURE” (carrils bici que comencen i no continuen, únicament pots anar i tornar pel mateix carril; és a dir, no et porta enlloc). Exceptuant el tram que va del cementiri de Vilafranca al municipi de les Cabanyes i, darrerament, l’enllaç barri de la Girada – Santa Margarida i els Monjos per una via verda.
Amb les obres de millora a la via pública, fetes diverses vegades, s’han realitzat obres de pacificació. S’han fet la calçada i les voreres noves; s’han tret llocs d’aparcament a favor d’eixamplar les voreres. Obres sense pensar en un carril bici que garanteixi la seguretat als ciclistes i, alhora, faciliti la mobilitat entre els diferents barris de la vila. D’altra banda, és ben senzill fer front a aquesta poca visibilitat dels ciclistes. En primer lloc, cal que els ciutadans utilitzem la bicicleta per moure’ns; si és així, s’imposarà per la seva pròpia lògica. Heu provat mai d’anar amb bicicleta per Vilafranca? Senyors regidors, agents i qualsevol ciutadà a qui li preocupi el civisme, proveu-ho! Agafeu la bicicleta, aneu a treballar, a passejar sols o amb la família i us adonareu que la calçada per on circulen els cotxes és un lloc hostil per a les bicicletes.
Hi ha d’haver una distància que preservi la seguretat del ciclista, no un senyal de 20 o 30 km/h on pel mateix carril circulen els cotxes i els ciclistes. Una suma d’indignació, ràbia i impotència per les diferents formacions polítiques que han presidit l’Ajuntament de Vilafranca, que podien haver fet possible una “Pedalada”, sigui verda o vermella –tant se val– cada dia, no únicament un dia a l’any en què els Castellers de Vilafranca l’organitzen lúdicament. Només això ja ens exemplifica que la mobilitat amb bicicleta per la vila no és contemplada. Però els poquíssims usuaris de la bicicleta encara estem de sort, ja que a partir d’aquesta setmana tindrem més llocs d’aparcament! Es farà un taller per aprendre a fer un aparcament per a bicicletes a partir de palets reutilitzats, a més –diu el regidor de Mobilitat– d’altres activitats familiars perquè els petits ciclistes puguin equipar la seva bicicleta! Us adoneu que proposant aquestes activitats ja s’assenyala la fal·làcia i el postureig de qui ho organitza? Unes accions que volen ser un aparador, dotat, a més a més, d’una força persuasiva i d’aparença d’aquell que vol fer veure que està fent una gran feina.
Quan al carrer circulin diàriament les més de cent bicicletes que sortiran dissabte dia 21 amb motiu de la Pedalada Verda, omplint els carrers de Vilafranca de bicicletes amb gent de totes les edats, famílies senceres, potser es començarà a fer assequible la seva mobilitat. Una via pacificada vol dir que la ciutadania se senti segura quan va a peu, amb patinet o amb bicicleta. Ens omplim la boca que hem de fer una vila més sostenible, més verda, més equilibrada i menys contaminada i, per altra banda, no es fa res ni tan sols per acostar-nos-hi. Com diria la meva mare: “Molt soroll i poques nous” i “Qui dia passa, any empeny”, que si ningú protesta, vol dir que ja ens està tot bé.
Eulàlia Riba Aguilera
Usuària de la bicicleta. Vilafranca del Penedès
