El que es va viure dimecres a Catalunya és un autèntic cop d’estat a la democràcia i a les llibertats individuals i col·lectives del nostre país. El Govern espanyol, d’ànima nítidament franquista, va creuar una línia vermella i ha deixat clar que no s’estarà de res per impedir que els catalans puguem votar el dia 1. No sabem si se’n sortirà o no, però el que és evident és que ha quedat ben retratat a ulls no només dels catalans, sinó de tot el món (que no veuen la tele ni llegeixen la premsa subvencionada i que amaga la realitat que no li agrada).
El cop d’estat perpetrat tindrà conseqüències. Un país modern, de la Unió Europea, no pot detenir càrrecs públics per haver comès el delicte d’intentar demanar al poble que expressi lliurement com, on i amb qui vol viure. Presó política; escorcolls polítics; amenaça de multes generalitzades a tota una societat que no farà ni un pas enrere en defensa de la democràcia; obertura i retenció de correspondència privada; privació de la llibertat d’expressió (haurem de recuperar els eufemismes de Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o La Trinca, com als anys 70?); forces d’ocupació intimidant i amb ordres de sotmetre tot un país, fins i tot atracant al port de Barcelona vaixells amb policies (quina paradoxa! al 1934 el govern reaccionari de dretes va empresonar al vaixell “Uruguay”, també atracat a Barcelona, el president Companys i el seu govern).
Com no podia ser d’altra manera, la societat ha reaccionat. Ja no poden dir que som quatre radicals abduïts. Ni som quatre, ni som radicals (mai a la vida hi ha hagut un moviment més transversal i transgeneracional), ni estem abduïts. De fet, estem molt ben informats.
Com va dir Pau Casals en el seu discurs a l’ONU l’any 1971, Catalunya és una nació mil·lenària, no un regal que ens van fer el 1977. Venim de lluny i volem anar encara molt més lluny. La nostra independència ha començat. Perquè la gent té memòria i se’n recordarà durant molt de temps del dimecres 20 de setembre. Hi haurà un abans i un després del dimecres 20 de setembre. Hi haurà un abans i un després de l’1-O.
No ens sotmetran. Ni un pas enrere.
