Cop d’ull

Per gaudir d’una bona qualitat de vida, és important tenir una bona salut ocular. Per això, la millor manera per frenar el desenvolupament de patologies oculars i per diagnosticar les que no presenten símptomes és fer revisions oftalmològiques periòdiques. Per descomptat, la prevenció és la millor aliada que tenim.

L’edat, l’estil de vida, el nostre historial mèdic o els antecedents familiars afecten i determinen la freqüència amb la qual ens hem de sotmetre a controls oftalmològics periòdics, però és important no esperar a tenir símptomes per evitar l’aparició de danys irreversibles. Per aquest motiu, els especialistes recomanen fer revisions oftalmològiques des de la infància i per a tots els grups de població.

Entenem el terme al·lèrgia ocular, o conjuntivitis al·lèrgica, com a una condició comuna que generalment afecta la conjuntiva de l’ull. Es caracteritza per una inflamació ocular recurrent i bilateral, causada per determinats al·lèrgens, és a dir, substàncies que en entrar en contacte amb els teixits oculars provoquen un estat d’hipersensibilitat a aquesta substància. Les al·lèrgies oculars poden ser estacionals (sobretot a la primavera) o perennes (durant tot l’any).

La conjuntiva és una membrana mucosa transparent –el blanc de l’ull– que recobreix
la superfície anterior del globus ocular i posterior de les parpelles. És el teixit immunològicament més actiu de l’ull, ja que actua com a defensa contra infeccions i traumatismes. La conjuntiva, que ajuda a mantenir humides tant les parpelles com el globus ocular, està composta pel mateix teixit sensible que el recobriment intern del nas.

L’al·lèrgia és una resposta d’autodefensa del sistema immunitari davant la presència d’un al·lergen. Els símptomes més comuns de les al·lèrgies oculars inclouen els ulls envermellits, inflats i amb picor característica. Sovint també s’experimenta sensació de cremor, augment de la secreció llagrimal i sensibilitat a la llum. En alguns casos, aquests símptomes s’acompanyen d’al·lèrgia nasal, mal de cap i, fins i tot, tos.

Síndrome de l’ull sec o al·lèrgia ocular?

Les afectacions de l’ull sec i de l’al·lèrgia ocular depenen de problemàtiques internes i de condicions externes, tanmateix, les condicions que agreugen una afecció i una altra no són les mateixes. En el cas de l’ull sec, els símptomes empitjoren en ambients molts secs o en els que hi ha en funcionament un aire condicionat. Per la seva banda, l’al·lèrgia ocular, empitjora –normalment– durant l’època primaveral i a l’exterior, quan el pol·len de les plantes i dels arbres és més candent.

A banda dels entorns en els quals una afecció i l’altra prosperen, existeixen altres diferències remarcables que permeten distingir entre al·lèrgia ocular i ull sec. Una d’aquestes té a veure amb la sensació que generen a qui les pateixen, l’al·lèrgia ocular produeix principalment picor, mentre que l’ull sec provoca coentor o la sensació de tenir sorra a l’interior de la còrnia.

El canvi climàtic, darrere l’increment de les al·lèrgies oculars

Tot i que tradicionalment la primavera i la tardor han estat les èpoques de l’any amb més incidència d’al·lèrgies, els professionals estan observant un canvi en aquesta tendència, i les al·lèrgies semblen estar presents durant tot l’any.

La combinació d’al·lèrgens presents a l’aire, com ara el pol·len i la pols, juntament amb la presència d’elements del medi ambient com el fum dels cotxes, cremes facials, maquillatge i altres compostos coneguts com a haptens, poden generar molèsties oculars quan entren en contacte amb els ulls, ja que poden desencadenar reaccions al·lèrgiques.

Fins ara s’estimava que entorn del 20% de la població espanyola patia algun tipus d’al·lèrgia ocular, però en els últims anys, aquesta xifra ha incrementat i ja se situa per sobre del 30%, tal com va exposar l’oftalmòleg José Manuel Benítez del Castillo, a la XX Reunió Anual de la Societat Espanyola de Superfície Ocular i Còrnia (SESOC), celebrada el mes de març del 2023.

Més freqüència a les ciutats

Aquest augment de casos respon a una combinació de factors, en els que es troba una major susceptibilitat immunògena, major exposició al·lergènica i major complexitat mediambiental, segons apunten els especialistes.

Fruit dels hàbits i del ritme de vida actual, les persones estan exposades a una alta contaminació ambiental que provoca que l’impuls de les al·lèrgies oculars siguin més freqüents a l’entorn urbà i que afectin principalment adults en edat laboral.

La importància de visitar un especialista

Malgrat la creença que aquests trastorns acostumen a tenir un caràcter lleu, la realitat és que afecten de manera important a la qualitat de vida de les persones a causa de l’empitjorament de la funció visual. A causa d’això, segons els experts, està subestimat el nombre de casos d’al·lèrgia ocular, el que genera una alta taxa d’infratractament, el que suposa una alta taxa d’autotractaments no supervisats. Els oftalmòlegs sostenen que hi ha un ús freqüent de medicaments que no requereixen recepta mèdica i de remeis no farmacològics, que incrementen el risc i les possibilitats de cronificació d’algunes de les al·lèrgies oculars i inclús, s’eleva el risc que es produeixi una afectació a la còrnia o una pèrdua de la capacitat visual.

Per aquest motiu, per fer front al problema, es requereix l’actuació d’un oftalmòleg perquè pugui avaluar les opcions de tractament.

1. Hidratació. Mantenir els ulls hidratats és imprescindible per a una bona salut ocular en general. Per aquest motiu, els oftalmòlegs recomanen l’ús de llàgrimes artificials.
2. Higiene. En el cas de malalties al·lèrgiques causades per al·lèrgens interns, com els àcars o els animals, és important mantenir una higiene adequada. En cas de picor ocular, no fregar-se els ulls. Rentar-los amb sèrum fisiològic fred per eliminar la substància que produeix l’al·lèrgia i alleujar la picor.
3. Alimentació. L’ull necessita protegir-se de la seva tendència natural a l’oxidació i a la seva sobreexposició a la llum. És molt beneficiós incloure en la dieta aliments rics en omega-3 i àcids grassos –com pastanagues, nabius, espinacs, entre altres– per prevenir l’aparició o l’increment de possibles patologies associades a la visió com la síndrome de l’ull sec.
4. Prevenció. Utilitzar ulleres o ulleres de sol en exteriors per evitar el contacte amb els al·lèrgens de l’aire, tancar les finestres del cotxe i de casa perquè no entrin substàncies externes, ventilar els espais tancats durant poc temps –millor al migdia–, netejar els filtres del cotxe, rentar-se les mans i la cara amb freqüència, tenir precaució en dies de tempesta o vents forts i evitar estendre la roba a l’exterior.
5. Medicació. Els antihistamínics sovint són usats per alleujar els símptomes al·lèrgics, però no curen la malaltia en si mateixa. La decisió de prendre’ls segons les necessitats o de forma contínua depèn del metge i de la persistència dels símptomes al·lèrgics.

Albert Arnaiz Camacho, metge resident en Oftalmologia a l’Hospital Vall d’Hebron.

Quina importància té la salut ocular respecte de la qualitat de vida d’una persona?

Jo crec que els ulls, i en concret la visió, són molt necessaris per poder interactuar amb el medi que ens envolta. El sentit de la vista ens connecta amb les persones i ens desperta emocions. Al meu dia a dia, tracto amb pacients amb malalties dels ulls molt diverses, però tenen un denominador comú: els preocupa perdre la visió i demanen fer tot el que és possible per conservar-la.

Quan és recomanable que es faci la primera revisió oftalmològica?

La primera revisió hauria de fer-se a la infantesa. Detectar els defectes refractius, com la hipermetropia, la miopia i l’astigmatisme, i els estrabismes ens permet corregir-los i evitar desenvolupar ulls ganduls, o altres problemàtiques.

Pensa que el comportament visual d’un nounat ha de ser progressiu, ja que a poc a poc van guanyant nitidesa de la imatge, per això hem d’estar atents aquests primers anys de vida per saber si pateixen alguna patologia i no reaccionen als estímuls.

D’altra banda, hi ha un seguit de situacions que poden requerir una avaluació oftalmològica més precoç, com, per exemple, els nadons prematurs.

Cada quant s’ha d’anar a l’oculista al llarg de la vida?

En el cas de pacients amb defectes refractius, nosaltres recomanem una visita a l’oftalmòleg anual, però és cert que això s’ha d’adaptar per a cada persona, segons si presenta malalties oculars o no. En el cas dels adults sans i sense patologies, recomanem que com a mínim es faci una visita cada cinc anys, fins que es detecti una anomalia.

Quines són les afeccions oculars més freqüents?

En l’àmbit crònic, l’ull sec és la malaltia ocular més prevalent. La digitalització i l’ús de pantalles en són uns dels clars culpables.

També cal destacar la nova epidèmia del segle XXI: la miopia, que en qüestió de deu anys, hi ha hagut una pujada d’incidència aguda assolint el 45% de les persones afectades a Europa.

L’augment de persones miops també està relacionat amb el nostre ritme de vida i les pantalles. Aquest tema ens preocupa molt perquè en un percentatge important de casos es dona l’anomenada “miopia patològica”, que sovint s’associa a pèrdues de visió irreversibles.

De quina manera podem cuidar i prevenir malalties en l’àmbit ocular o visual?

De cara a garantir un bon descans visual en l’ús de pantalles, existeix la regla del 20-20-20. Es tracta de, cada 20 minuts, fer una pausa d’uns 20 segons, mirant a una distància de 20 metres, però en realitat, amb uns 6 metres ja n’hi hauria prou.

Pel que fa a la resta, és important saber identificar pèrdues o defectes de visió sobtats i fer revisions oftalmològiques de tant en tant. En aquest sentit, una recomanació seria que, cada cert temps, ens tapem un ull i mirem a l’horitzó, d’aquesta manera, podrem detectar si patim visió monocular o si hem tingut un despreniment de retina.

Ara que s’apropa la primavera comencen les al·lèrgies, quines repercussions poden tenir sobre l’ull i la vista?

La presentació més freqüent de l’al·lèrgia ocular és en forma de conjuntivitis al·lèrgica. Aquesta irritació i molèstia pot ser molt invalidant per a la persona que la pateix. Malgrat tot, a nosaltres allò que més ens preocupa són les lesions secundàries al gratat crònic. Poden anar des d’erosions corneals fins a queratocon i cicatrius.

De quina manera es pot identificar una al·lèrgia ocular davant altres malalties com la síndrome de l’ull sec?

Les dues patologies poden conviure alhora, però la conjuntivitis al·lèrgica es presenta com un augment de l’envermelliment, llagrimeig i picor generalment als dos ulls. Acostuma a acompanyar-se de producció de moc aquós, i esternuts. També se’ns poden inflar les parpelles i tancar una mica els ulls.

En el cas de l’ull sec, els símptomes sorgeixen sobretot al final del dia, i la sensació és de tenir sorra a l’interior de l’ull, que en realitat són petites ferides a causa de la manca de lubricació natural. També és freqüent que es desenvolupin lleganyes fruit de la cristal·lització de la llàgrima per sequedat, i que hi hagi dificultats a l’hora de parpellejar o obrir els ulls a causa d’aquestes.

Hi ha la creença que les al·lèrgies oculars són uns trastorns que acostumen a tenir un caràcter lleu, és cert?

La majoria d’al·lèrgies són autolimitades i es resolen soles, o requereixen l’ús d’un col·liri antihistamínic i llàgrimes artificials. Tanmateix, la persistència del quadre durant molt de temps pot donar lloc a canvis en la superfície ocular, que podrien ser irreversibles i generar una pèrdua de visió.

En quin punt de l’al·lèrgia ocular una persona ha de visitar a l’oftalmòleg?

Quan els símptomes afecten de manera important al dia a dia, quan persisteixen durant molt de temps sense millora o quan s’han utilitzat els tractaments i mesures higièniques de primera línia sense èxit.

Quins consells donaries per prevenir la síndrome de l’ull sec o per pal·liar els símptomes de les al·lèrgies oculars?

Insistiria en les mesures de cara a descansar de les pantalles, recomanaria una hidratació abundant i mantenir una dieta equilibrada. Per acabar, estendria l’ús de les llàgrimes artificials com a complement de rutina. Al cap i a la fi, són equiparables a la crema hidratant per prevenir la pell seca.

Ulleres per a cara ovalada

Aquest tipus de rostres es caracteritzen per tenir porcions molt equilibrades, sent la zona del front més ampla que la resta de la cara.

En escollir ulleres, la majoria dels models llueixen. Els més atrevits, acostumen a apostar per formes extravagants o geomètriques.

Ulleres per a cara diamant

Aquest tipus de cares es caracteritzen per tenir una mandíbula més estreta, acabant en un mentó afilat i la part més ampla correspon als pòmuls.

En escollir les ulleres, se sol recórrer als models que suavitzen els trets. Per això s’acostuma a apostar per les muntures poc decorades i amb el pes a la part superior.

Ulleres per a cara rodona

Aquest tipus de rostres es caracteritzen per tenir un ample i longitud similars, i les faccions solen ser suaus, sense trets angulosos o prominents.

En escollir ulleres, s’opta per models que “allarguin” òpticament la cara, per tant, s’aposta per dissenys que aportin un element diferenciador i que trenquin amb l’excessiva proporcionalitat de la cara.

Ulleres per a cara quadrada

Aquest tipus de cares es caracteritzen per tenir una mandíbula que destaca i un front més ample que s’alinea amb els pòmuls que solen ser característics també.

En escollir ulleres, se sol recórrer als models que suavitzin els trets. Per això s’acostuma a apostar per les muntures estretes i per dissenys que creïn un contrast efectiu al rostre.