Mentre les televisions estatals contraprogramaven amb tot el que podien i més (quan la programació d’estiu sol ser encara més soporífera que l’hivernal), TV3 es marcava dimarts el que segurament serà el seu share més espectacular de la canícula (més del 30% de quota de pantalla) amb la retransmissió –restringida a catalans, balears i bascos, no fos cas que la informació remogués massa consciències adormides– del documental Las cloacas de Interior. Van ser 766.000 espectadors de mitjana, amb 1.248.000 persones que el van veure en algun moment o altre de l’emissió. A més, l’etiqueta de twitter #CloacasInteriorTV3 va ser la més comentada a nivell mundial durant més de tres hores, segons TVC.
El reportatge s’ho valia. Retrata amb noms i cognoms, fent una panoràmica històrica que arrenca de les primeries dels vuitanta, quan va començar el miratge democràtic, i posa imatges, veus, testimonis i papers davant l’audiència, amb un fil argumental a voltes complex de seguir, perquè el tema és molt i molt envitricollat. Però el missatge queda clar: vivim en un Estat podrit. Hi ha coses que són intocables, i si algú es vol moure als marges del que l’establishment considera acceptable, l’estat de dret queda en segon terme. Tot un excap del govern andorrà arriba a dir que l’Estado fins i tot va vulnerar la sobirania del país veí –y sin sonrojarse– amb l’objectiu de buscar porqueria amagada sota la catifa dels Pujol, Mas i Jonqueras, quan la Policia política es va endur tots els arxius de tots els clients de Banca Privada d’Andorra. I si no trobaven res, doncs s’ho inventaven, com amb Xavier Trias. “Esto Fiscalía te lo afina”.
El reportatge posa llum a nombroses paradoxes, com el fet que el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya sigui un dels grans corruptes que hi apareix; que el màxim responsable d’Interior, l’inefable i obscur Fernández Díaz (abans Jordi, ara Jorge), capitanegi el grup de delinqüents que teòricament ens haurien de protegir; i per rematar-ho, a les acaballes hi surt l’ínclit Mariano Rajoy en seu parlamentària, amb un cinisme que fa federat, alliçonant ses il·lustres diputats: “tenemos un sistema legal para proteger a los ciudadanos del uso arbitrario de poder. Ese es el abc de la democracia y del estado de derecho”.
