Molt grossa la deu haver fet el PP si després d’anar “regenerant” la cúpula del poder judicial i la fiscalia de l’Estat, traient-se de sobre els magistrats i fiscals que mostraven un excés de zel en la seva feina de persecució de la corrupció orgànica del partit, i posant-ne altres amb una mirada més amable, l’Audiència ha acabat emetent una sentència com la que s’ha donat a conèixer aquest dijous, que condemna 25 alts càrrecs del partit amb més poder d’Espanya, i fins i tot el PP mateix, per corruptes. Corrupció demostrada; malversació de fons públics demostrada… aquesta no inventada. N’hi ha per sucar-hi pa, en aquesta sentència: bitllets cap a les butxaques dels il·lustres càrrecs públics del PP, i cap als calaixos del mateix partit, que és tant com dir “rebre una ajudeta extra que els donarà un cop de mà per guanyar eleccions”. Molt democràtic, tot plegat. Amb quina autoritat moral el partit de les caixes B pot exigir ara (temps d’IRPF) als seus governats que paguin impostos i que no trafiquin amb diners negres?
En paral·lel, un altre jutge ha decretat presó per a l’expresident valencià, exministre i paladí del negoci del totxo que va portar el país a la ruïna, Eduardo Zaplana, per suborn, prevaricació, malversació i blanqueig de capitals. I la setmana horribilis del PP no acaba aquí, perquè els tribunals alemanys han assestat un altre revés de dimensions siderals a la tan democràtica Espanya, en un altre NO a l’extradició de Puigdemont. Bèlgica, Escòcia, Suïssa, Alemanya… quanta coincidència, oi?
I per rematar-ho, ara resulta que el raper Valtonyc tampoc té ganes d’entrar a presó (com Carles Puigdemont, com Toni Comín, com Marta Rovira, com Clara Ponsatí, com Lluís Puig, com Anna Gabriel, com Meritxell Serret) i s’ha exiliat. Ja no tenim, doncs, només exiliats catalans per motius polítics, sinó també un exiliat mallorquí, condemnat –a presó!– perquè les lletres de les seves cançons no agraden als jutges. A veure què hi diran els jutges del país on sigui (a priori, Bèlgica) quan rebin l’euroordre d’extradició.
Sort que el PNB li ha donat una alegria al pobre Rajoy. I benzina per mantenir la poltrona un parell d’anys més. I l’aval per seguir amb el 155.
