Aquests dies la premsa local s’ha fet ressò de la desestimació (ho han deixat en stand by) del macro projecte que tenia i té una empresa local per instal·lar la seva seu logística amb serveis en una zona industrial entre Martorell i Sant Sadurní. Tampoc s’ha dit l’última paraula del CIM entre l’Arboç i Banyeres. Totes són dues iniciatives que, en cas de dur-se a terme, crearien més d’un miler de llocs de treball, que segur que alegrarien la vida a moltes famílies. El que costa d’entendre és que hi hagi tanta diversitat d’opinions en la intenció de tirar-los endavant, i una altra cosa serà la voluntat de fer-ho. Tot és respectable i deixeu-me dir que a partir de la construcció de polígons industrials, vam ser molts els que vam entendre que fer la torrada a la vora del foc s’acabaria i també els matalassos de llana. Tot canvia.
No ens hi vam oposar quan es van instal·lar les estructures i les torres metàl·liques que suporten el cablejat perquè puguem gaudir de les comoditats que ens aporten, ni tampoc quan es van instal·lar els “ventiladors gegants” (per cert, giren a 200 km/h) per produir energia; tampoc quan es van construir ports esportius a tocar de les poblacions costaneres, i fins i tot a dins.
Tinc el convenciment que el món ha avançat en tots els sentits gràcies a la comunicació i la logística, fent que les inquietuds de les persones, dones i homes, serveixin per tirar endavant qualsevol projecte material o estructural, atès que de torrades se’n segueixen fent, i també descansem sobre matalassos, encara que no siguin de llana.
Miquel Àngel Santos
Vilafranca del Penedès
