Tots els parlaments que hi va haver durant l’acte de lliurament dels 54ns premis Tastavins Penedès, que va tenir lloc dilluns al vespre al claustre dels Trinitaris de Vilafranca, van tenir un nexe d’unió: la crisi en què es troba el sector de l’agricultura i dels vins ecològics, causada en primer lloc pel confinament mundial i, en segon, pel míldiu que ha assolat moltes vinyes penedesenques. Salvador Puig, director de l’Incavi, ho va qualificar com “la tempesta perfecta”, i Max Margalef, president de l’Acadèmia de Tastavins del Penedès, com a “multipandèmia”.
Raïm a un euro el quilo
Méss enllà d’eslògans, el que primer va entrar a fons en el tema i va obrir un debat sempre espinós va ser Joan Huguet, president de la DO Penedès. El responsable del celler proper a Canaletes va dir que la pagesia penedesenca “pateix més el míldiu que per la covid” ja que molta d’ella haurà perdut enguany la meitat de la collita i, a més a més, haurà hagut de destinar moltes hores i inversió en tractaments de la planta. Davant d’aquesta situació, Huguet va llançar una proposta: “un euro el quilo”. Planteja que el raïm enguany es pagui a aquest preu malgrat que “segurament haurà costat més d’un euro el quilo”, i ho fa perquè “si tenim un raïm molt barat, no és sostenible i s’hauran d’arrencar moltes vinyes”.
Recordem que l’any passat, que hi havia molt d’estoc, alguns cellers van arribar a pagar 30 cèntims/kg, el mateix preu que vint anys enrere, i la verema es va aturar durant un dia en una jornada de vaga de la pagesia sense precedents històrics.
Salvador Puig va entomar el debat. Va recordar que el tancament durant uns mesos a causa de la covid-19 del canal Horeca, responsable principal de la distribució de vins al sector de l’hostaleria i la restauració, és a dir, del 40% del vi que es consumeix a Catalunya, i precisament el que té més valor (i preu), combinat amb l’esfondrament de les exportacions (la meitat el vi català es ven a l’estranger), i per acabar-ho d’adobar, sumant-hi el míldiu de la vinya, està essent un any nefast per al sector. Puig va atribuir a l’Incavi el lideratge de la reivindicació davant del Ministeri de permetre i subvencionar la verema en verd, i malgrat no cobrir tota la demanda, va assegurar que en part ho compensaria. Amb tot, va admetre que davant la realitat de l’afectació del míldiu en el cep ecològic, “les eines que tenim es queden curtes”, però va encoratjar la pagesia ecològica a no desanimar-se perquè una situació com l’actual “no té perquè repetir-se amb aquesta virulència”, almenys en “cent anys· Puig també va aplaudir que per primer cop el Ministeri, a l’hora de donar ajuts, distingís entre vins amb DO i vins sense qualificació; altrament, bona part dels ajuts se n’haurien anat “a la Manxa, que és la fàbrica de vi a doll de l’Estat”. Finalment, va anunciar que l’Incavi i les onze DO catalanes impulsaran a partir de setembre una campanya de promoció del consum de vins catalans.
Xavier LLuch, pagès de Font-rubí i president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, va reclamar l’ajut de l’administració per a la pagesia que cultiva ecològic perquè “els agricultors que fem ecològic, no només fem un producte ecològic, estem fent un bé per la comarca i per la resta del país”, i va afegir que “si mirem només el rendiment econòmic, no val la pena”. Però no només es va referir a l’ecològic: “hem d’entendre que l’agricultura no només com agricultura, també és territori i és cultura”.
