Anem cap a les tres setmanes de confinament. De fet, de semiconfinament. Els carrers segueixen eminentment buits, sense vehicles, sense vianants, en un silenci que fa feredat. Sobretot el cap de setmana. Sobretot els carrers principals. És Mecanoscrit del segon origen. La gent fa bondat. Les consignes, martellejades una vegada i una altra des de tots els confins, fan efecte. Hi ha qui aprofita la mínima excusa per sortir: a comprar menjar, a la farmàcia, productes de primera necessitat. Serveis mínims. També qui treballa presencialment. I a passejar el ca; els animals domèstics tenen més dret a sortir que els infants, a qui un dia se’ls fa –des de sempre– molt més llarg que no pas a un adult. I ja porten vint dies. Ni un infant al carrer. Tots confinats. Quina salvatjada!
Entrem al mes d’abril, que ha de ser un mes per tornar a la normalitat que ara ens és esquiva. O per acostar-nos-hi. Cal tenir esperança. Els professionals de la sanitat, personal d’hospitals, residències, etc., reben cada dia un calorós homenatge des dels balcons de les cases, que és també el moment de la catarsi col·lectiva, d’alliberar tensions el grup. De constatar que no estem sols. Els qui estan a primera fila combatent la Covid-19, posant la seva pròpia salut en risc i amb unes ingents càrregues horàries –i sacrificis familiars– són herois anònims, heroïnes anònimes. La societat hi estarà en deute sempre.
Ens quedarem sense Sant Jordi. A nivell domèstic, també sense El Retorn dels Indians (Ribes), la Fira Modernista del Penedès (l’Arboç), el Microvi (Avinyonet), la Marxa 7 Cims (vegueria) i el Fes+Chapeau (Ribes). I el que queda per suspendre. Però cal tenir esperança. Aquesta setmana l’Escola de Medicina de la Universitat de Maryland (EUA) ha publicat un estudi que relaciona coronavirus i clima. Ha parametritzat les ubicacions del món amb major letalitat (Wuhan, Itàlia, Madrid, l’Iran, els Estats Units, Corea, el Japó, França), la seva temperatura i humitat, i s’ha acotat entre els paral·lels 50 i 30 de l’hemisferi nord (per entendre’ns, entre les Canàries i per sobre de París), amb una temperatura d’entre 5 i 11°C i un aire poc humit. Conclusió: si el canvi climàtic ens ha de portar alguna cosa bona, que arribi de pressa el bon temps. I que la comunitat científica trobi ràpid el desllorigador. Ens hi va la salut. També la mental.
