El 19 de gener de 1964 el cinema Bolet de Vilafranca del Penedès acollia l’assemblea constituent de Covides. Ho feia amb 703 pagesos que se sumaven a aquest projecte col·lectiu amb un únic objectiu: millorar les seves condicions de vida. Seixanta anys després, Covides és la primera cooperativa vinícola de primer grau de Catalunya, compta amb més de 700 socis i sòcies en actiu que sumen més de 2.000 hectàrees de vinya repartides en més de cinquanta municipis del Penedès. En aquest Tema de la Setmana ens proposem repassar la història de Covides, sens dubte una de les organitzacions més arrelades al nostre territori i un exemple de com, organitzada i amb un mateix propòsit, la pagesia és capaç de tirar endavant grans projectes empresarials capaços de generar riquesa per als seus socis, per als seus pobles i per a la comarca.
1. Resposta a una crisi estructural
Covides, l’acrònim de Cooperativa Vinícola del Penedès, es va constituir a principis de 1964 com a resposta a la difícil situació que feia anys que travessava la pagesia, però la feina per donar-li forma i sumar massa social feia mesos que havia començat. Els anys seixanta del segle XX els viticultors del Penedès tenien tres opcions per donar sortida al raïm: la venda de raïm als cavistes, l’elaboració de vi als cellers de cada casa i la posterior venda a comerciants de via a doll, o l’entrada de raïm i l’elaboració de vi a les cooperatives que hi havia en aquell moment a l’Alt i el Baix Penedès. Cap d’aquestes tres opcions era, però, satisfactòria per als pagesos.
El cas de la venda de raïm als cavistes era una operació complexa, ja que no es negociava directament amb les caves, sinó amb uns corredors que actuaven d’intermediaris. A més, en aquella època hi havia molt pocs tractors i el raïm s’havia de portar amb carro i cavall, la qual cosa dificultava molt l’entrada de raïm a les caves. La segona opció, la d’elaborar el vi en un celler de la seva propietat i vendre’l com a vi a doll, tampoc era rendible; primer perquè requeria tenir unes instal·lacions i una maquinària mínima (cubs, botes, premses, bombes…) i després perquè comportava haver de negociar el preu de venda amb uns corredors que posteriorment venien el vi als cavistes o als cellers. La darrera alternativa que tenien els viticultors penedesencs era associar-se a una cooperativa agrària de les existents i portar-hi el raïm. El 1960 a l’Alt i el Baix Penedès hi havia cellers cooperatius a les Cabanyes, la Granada, Moja, Vilafranca, Albinyana, l’Arboç. Banyeres , Bellvei, Llorenç, Sant Jaume dels Domenys i el Vendrell.
Un any de feina intensa
En aquest context és en el qual una dotzena de viticultors el 16 de gener de 1963, en un dia de forta nevada, es trobaren a Sant Pau d’Ordal per mirar de tirar endavant un projecte que els servís per donar sortida al raïm, i fos capaç de generar valor afegit a la verema mitjançant l’elaboració i la comercialització del vi. En aquesta primera reunió van participar alguns dels pagesos que l’any 1959 havien intentat tirar endavant una iniciativa similar que no va reeixir. Eren viticultors amb extensions de vinya grans (collien entre 150.000 i 200.000 quilos de raïm cadascun) que van crear la Cooperativa de Cosecheros de Vino del Panadés (Cocovipa), una entitat que va acabar desapareixent perquè, segons sembla, li mancava cultura cooperativista.
En qualsevol cas, a Sant Pau d’Ordal va tenir lloc una primera trobada de la qual va sorgir el compromís de continuar reunint-se per tirar endavant una cooperativa capaç d’aglutinar el màxim nombre de viticultors, propietaris o parcers, fos quina fos la seva producció de raïm. També en va sorgir una comissió organitzadora formada per Lluís Vallès, Salvador Olivella, Hermenegild Almirall, Josep Esteve Montaner, Pere Sadurní, Miquel Sans, Josep Capellades, Antoni Casanovas Poch, Josep Milà, Joan Cols, Francesc Mir i Antoni Montserrat. Aquesta comissió es posà en marxa i començà a treballar per aglutinar el màxim nombre de pagesos i per avançar en l’estructura i els principis que haurien de regir la cooperativa. Així, s’acordà anomenar-la Covidés (més endavant es va decidir, per indicació d’experts en publicitat, eliminar l’accent), es posaren sobre el paper els grans objectius de l’empresa i es contactà amb l’administració de l’època perquè tutelés el procés. Ja el 30 de març el president de la Cambra Oficial Agrària de Barcelona, Antoni Freixas, convocà una reunió a la Delegació Sindical de Vilafranca a la qual assistiren els presidents de les Hermandades Sindicales de Agricultores y Ganaderos de la comarca per informar-los de l’existència d’un moviment per crear una cooperativa agrària. El suport –indiquen– dels caps locals d’aquestes Hermandades va ser clau per al bon esdevenir del projecte i per fer d’altaveu a l’hora de convocar reunions i sumar adhesions arreu.
El 8 de juny a Lavern es va fer un acte públic per informar sobre la iniciativa i es donà a conèixer també un manifest on s’explicaven els objectius de la cooperativa i els beneficis per als pagesos que s’hi adherissin. En aquest document es feia constar: “Esta entidad agruparía a todos los viticultores del Panadés, de inquietud y con ideas claras sobre el momento actual que, libremente, podrán solicitar su ingreso para aportar a ella la totalidad de su cosecha, grande o pequeña, sin distinción de clase de empresa agrícola, es decir, que en ella caben todos, propietarios, cultivadores directos, aparceros, arrendatarios; todos estarán debidamente representados en la Junta Rectora que se elija […]. El fin específico de la Cooperativa es la transformación de la uva para la venta en común de mosto, vinos y subproductos. También se podrán efectuar ventas de uva […]. No se pretende con la creación de la Cooperativa lesionar los intereses de nadie. No es, en ningún modo, una ofensiva contra los actuales industriales y comerciantes vinícolas, antes lo contrario […]. Nuestra aspiración es defender los intereses del viticultor de nuestra comarca. Valorar sus productos, no tan sólo defendiendo el precio del mismo, sino elaborando un vino de calidad que permita cubrir las necesidades que el mercado vinícola siente cada día más”.
Des d’aquest 8 de juny i fins al gener de 1964, el dia de la seva assemblea constituent, tingueren lloc fins a 32 reunions per donar a conèixer el projecte a diferents pobles de la comarca. A més, es va fer una visita a cooperatives del sud de França per conèixer-ne el funcionament i organització i, paral·lelament s’avançava en la redacció dels estatuts, una tasca que va recaure en el secretari de la Cambra Oficial Agrària de Barcelona, Ramon Pedret. Quan els va tenir fets, i amb l’aval de ja quaranta viticultors, els estatuts s’enviaren al Ministeri de Treball perquè els aprovés.
2. El naixement
El 19 de gener de 1964, un any i tres dies més tard d’aquella primera reunió a Sant Pau d’Ordal, la sala del cinema Bolet de Vilafranca s’omplí per veure néixer Covides. En l’assemblea constituent, hi va participar el president de la Cambra Oficial Agrària de Barcelona, Antoni Freixas, i 643 dels 703 viticultors que havien expressat la seva voluntat de sumar-se a la iniciativa. En conjunt, aquests adherits representaven l’aportació d’un volum de raïm equivalent a 150.000 hectolitres de vi.
L’ordre del dia incloïa l’aprovació dels estatuts i l’elecció del consell rector i la junta de vigilància, és a dir, els elements que, juntament amb l’assemblea general de socis, constituïen els òrgans de govern de la cooperativa.
Per formar part de la junta rectora es va presentar una única candidatura que va ser aprovada per assentiment. Estava formada per nou socis, tres per cadascuna de les tres seccions de la cooperativa. I és que l’organització per seccions va ser un tret diferencial i innovador de Covides respecte de la resta de cooperatives del moment i per a molts és, encara avui, un dels factors que expliquen la bona governança de l’entitat. Les seccions tenien per objectiu representar les diferents dimensions dels socis i sòcies a partir dels quilos de raïm que collien. La candidatura proclamada per unanimitat estava formada per Josep Marcé Mestre (Cantallops, Avinyonet del Penedès), Isabel·lí Suñén Andreu (Sant Sebastià dels Gorgs, Avinyonet) i Josep Esteve Pujol (Sant Cugat Sesgarrigues) en la primera secció; Francesc Mir Suriol (Sant Sadurní d’Anoia), Josep Esteve Montaner (Pacs) i Joan Cols Baqués (Monistrol d’Anoia, Sant Sadurní) representaven la segona secció; i Lluís Vallès Nadal (el Pla del Penedès), Salvador Olivella Canals (Lavern, Subirats) i Hermenegild Almirall Romeu (Gelida), en representació de la tercera secció.
L’assemblea també va escollir els tres membres del consell de vigilància (ara ja inexistent), que va quedar format per Joan Mallofré Puig (Sant Pau d’Ordal, Subirats), Sebastià Figueras Freixedas (les Masuques, Castellet i la Gornal) i Miquel Sants Martí (Cantallops, Avinyonet).
Amb tots aquests noms es van distribuir els càrrecs directius. Lluís Vallès Nadal es va convertir en el primer president de Covides; al seu costat, Salvador Olivella Canals va ser nomenat tresorer, Josep Esteve Montaner va ser-ne el secretari, mentre que Hermenegild Almirall Romeu, Francesc Mir Suriol, Joan Cols Baqués, Josep Marcé Mestre, Isabel·lí Suñén Andreu i Josep Esteve Pujol van ocupar els càrrecs de sotspresident, sotstresorer, sotsecretaris i vocals.
3. La primera collita
“Hi havia la sensació que s’estava fent una cosa important pel Penedès”, explica Joan Marcè, soci i expresident de Covides. A la primera verema es van collir entre 16 i 17 milions de quilos i ja en aquell primer any el preu del raïm va pujar, ja que, tot i que des de la cooperativa es va insistir per activa i per passiva que no s’anava en contra ningú, les grans cases es van preocupar i van gairebé doblar el preu del raïm.
L’aportació de capital: 0,25 pessetes per quilo
Com en qualsevol cooperativa, la titularitat de l’empresa era col·lectiva, és a dir, dels seus socis. Per entrar a formar part de Covides els socis van haver d’aportar, com recollien els Estatuts, 0,25 pessetes per quilo de raïm inscrit.
Amb la cooperativa constituïda i els òrgans de govern escollits, calia començar a dotar l’empresa de tots els elements i estructura per poder desenvolupar els seus objectius, i això implicava, inexorablement, dotar-se d’infraestructura i equipament. Fou en aquest context que el març de 1964 l’assemblea general de socis es tornà a reunir per debatre i decidir dues grans qüestions: per una banda, la compra de les finques de Prunamala, a Sant Sadurní d’Anoia, i del Molí de Foc, a Sant Cugat Sesgarrigues, per emplaçar-hi els futurs cellers, i per l’altra, autoritzar el consell rector per a la compra d’aquestes dues finques i per negociar els crèdits necessaris per finançar les inversions previstes, quantificades en 100 milions de pessetes.
Amb les aportacions de capital inicial dels socis, Covides comptava sumar 4 milions, és a dir, el 4% de la inversió que es requeria. Era evident que calia buscar finançament per afrontar el 96% del cost de les inversions previstes. Per fer-ho, els socis van donar llum verda al consell rector per sol·licitar, gestionar i signar en nom de la cooperativa els documents necessaris per obtenir crèdit a organismes oficials i entitats privades. Els representants de Covides, segons s’indica al llibre que recull la història dels cinquanta anys de l’entitat, van negociar crèdits i ajuts amb el Banc de Crèdit Agrícola (BCA), el Fondo Nacional de Protección del Trabajo, Banesto i la Caixa.
El BCA va concedir a Covides un crèdit de 75 milions de pessetes amb una condició: que la meitat del crèdit avalat fos per una entitat financera privada. Aquesta va ser, finalment, la Caixa, que va signar l’aval a cost zero per a la cooperativa. La del BCA va ser la primera operació de crèdit de la cooperativa. Al llarg de 60 anys se n’han fet moltes altres que han permès a Covides obtenir finançament per a noves inversions (construccions de cellers, modernització d’aquests, adquisició de maquinària, etc.).
4. La construcció dels cellers
Una de les grans qüestions a l’hora de preveure la compra i construcció del celler va ser establir-ne la ubicació. Calia buscar un emplaçament que fos assequible per a la majoria dels socis tenint en compte la precarietat dels mitjans de transport de l’època. Els dirigents de Covides van acordar construir dos cellers de recepció de verema, premsatge i fermentació de most: un a Sant Sadurní d’Anoia i un altre a Sant Cugat Sesgarrigues.
L’abril de 1964 la cooperativa va comprar la fina de Prunamala, al terme municipal de Sant Sadurní d’Anoia, per ubicar-hi un dels dos cellers. Aquesta adquisició va suposar un desemborsament de 4 milions de pessetes i en els anys posteriors es va anar ampliant i millorant (instal·lació de tines metàl·liques el 1969, tres tines a l’aire lliure el 1976, construcció d’un nou edifici per al tren de premsatge el 1975, la instal·lació del primer grup de fred l’any 1981, un nou magatzem per aclarir ampolles el 1987, premses pneumàtiques el 1992, renovació de la planta embotelladora l’any 2000, substitució de les tines de ciment per metàl·liques el 2003, nova planta embotelladora per a cava el 2006…).
El 1967, un any després de l’adquisició del celler de Sant Sadurní, Covides va invertir 369.000 euros per comprar un terreny a Sant Cugat Sesgarrigues i construir-hi el celler Molí de Foc, en el qual la cooperativa concentra el gruix de la fermentació del vi negre. En aquest celler, igual que en el de Prunamala, s’han fet grans inversions al llarg dels anys.
L’any 1989 Covides va decidir comprar uns terrenys al barri de la Bleda (Sant Martí Sarroca) per construir-hi un tercer punt d’entrada de verema. Aquest va funcionar fins a la campanya de 2006, data en què la cooperativa va absorbir el Celler Cooperatiu de Vilafranca del Penedès que ja disposava d’unes instal·lacions més modernes i àmplies a Vilafranca mateix. D’aquesta manera, el celler de la Bleda es va posar a lloguer.
Pel que fa a les oficines, Covides té la seu a la casa Jané, a la rambla Nostra Senyora de Vilafranca. En un principi, però, la seu social de la cooperativa estava situada en un local situat al número 6 de la plaça de Sant Joan, a la mateixa vila. L’any 1992 Covides va rebre com a pagament d’un deute tot l’edifici on actualment té la seu i s’hi va traslladar aquell mateix any. Aquest 2024, a més, la cooperativa ha rehabilitat el pati de l’edifici per convertir-lo en un wine bar perquè tothom pugui gaudir dels seus vins i caves. A més, Covides compta amb dues botigues a Sant Sadurní d’Anoia i Vilafranca.
5. La cooperativa, avui
Aquell objectiu inicial anotat d’entrada al manifest fundacional de Covides (“Nuestra aspiración es defender los intereses del viticultor de nuestra comarca. Valorar sus productos, no tan solo defendiendo el precio del mismo, sino también elaborando un vino de calidad”) ha estat una tasca de llarg recorregut per a l’entitat, especialment àrdua els primers anys. De la construcció dels cellers de Prunamala i Sant Cugat fins a l’actualitat, en què Covides és la primera cooperativa de primer grau de Catalunya, capaç de treure al mercat vins i escumosos de primera qualitat i d’exportar fins a un 65% de la seva producció a més de 50 països, ha calgut l’esforç, treball, compromís i valentia de totes les persones sòcies que al llarg d’aquests seixanta anys han format part de la cooperativa, a més de la rigorositat de l’equip tècnic i de gerència que executen el mandat del consell rector any rere any.
Celler experimental
En els darrers anys, Covides està fent una aposta per l’elaboració de vins i caves cada vegada més Premium. Així, compta amb caves Reserva i Grans Reserva, també amb Vi de Mas. A més, el fet de tenir tantes hectàrees de vinya en zones diverses de la DO Penedès permet a la cooperativa fer una selecció acurada i poder treure al mercat vins singulars que desenvolupa a través del seu celler experimental.
La història de Covides no s’entendria sense les ganes de tirar endavant d’un sector emprenedor i extremadament resilient com és el de la pagesia. No s’explicaria tampoc sense tot el capital humà i social que en forma i n’ha format part i que des d’aquell dia fred de gener de 1963 va tenir clar que, plegats, mancomunant recursos i esforços, els viticultors podien ser capaços de tirar endavant un projecte col·lectiu que, seixanta anys després, és un motor no només econòmic del territori, sinó també social, històric i patrimonial.
6. “El futur de Covides implica elaborar productes de gran qualitat”
Quan comença el teu vincle amb Covides?
Vaig fer de cuiner fins als 39 anys i mig i quan el meu pare, que era pagès, es va jubilar vaig fer el relleu i em vaig quedar amb l’explotació familiar, d’unes 35 -40 hectàrees de vinya al Pla del Penedès. El meu pare i el meu avi ja havien estat socis de Covides i el meu neguit quan vaig començar a fer de viticultor era saber com funcionava la cooperativa. En general, la pagesia vivim molt al límit i volia saber com funcionava perquè, si no ho veia clar, pensava anar a vendre el raïm en un altre lloc, ja que llavors tothom volia raïm. Vaig decidir entrar a la junta i em vaig presentar com a interventor de comptes, una figura que ara ja no existeix perquè ja es fan auditories.
I què vas trobar-te quan vas entrar?
Que les coses ja es feien bé. La idea d’anar a vendre fora de la cooperativa me la vaig treure del cap immediatament.
I d’aquí a presidir la cooperativa, com s’hi arriba?
Vaig fer dos mandats d’interventor de comptes i quan estava a punt d’acabar em va venir a trobar en Joan Marcè per demanar-me si volia entrar al consell rector. No vaig dubtar gens ni mica de fer el pas i entrar-hi. Quan Marcè va acabar, jo era vicepresident i buscàvem algú que el rellevés. Com que en Fèlix Galimany havia estat també interventor de comptes i tenia molt més bon concepte empresarial que jo, el vam anar a trobar perquè es presentés com a president. Així va ser i jo vaig estar amb ell de vicepresident durant uns anys. Jo vaig renovar el càrrec fa just un any, però, malauradament, ell ho va haver de deixar i jo vaig fer-li el relleu.
Heu incorporat gent nova al consell rector?
Covides té una situació que cap altra cooperativa té i és que funcionem per seccions. Tenim un ampli ventall de socis, des dels que cullen mig milió de quilos o més fins als que en cullen 3.000. La diferència és molt gran, per això quan es va constituir la cooperativa es van establir les tres seccions per volum de raïm i dins el consell rector som nou, tres de cada secció. Els mandats són de cinc anys i intercaladament es van rellevant. Organitzar-se per seccions és una singularitat nostra que ens aporta més riquesa a l’hora de debatre i recollir les diferents sensibilitats dels socis i alhora ens equilibra.
La dificultat de trobar relleu agrari al camp i a la vinya és ben palesa, a dins de la cooperativa també?
No. Quan vaig entrar al consell rector la mitjana d’edat estava al voltant dels 60 anys i ara ronda els 40. Tenim una massa social envellida, però un òrgan de govern rejovenit i amb presència femenina, ja que aquest era també un dels objectius. Hi ha dues membres del consell que són dones i això respon a la consciència que durant anys la visió de la dona havia quedat relegada.
Ha costat que les dones ocupin espais de decisió dins de la cooperativa?
Bastant, el sector agrícola està molt masculinitzat. El que ens ha costat ha estat trobar dones que es posin al davant. Vam començar a treballar-hi fa cinc o sis anys amb l’objectiu de propiciar espais perquè tots els socis i sòcies es familiaritzessin més amb la cooperativa i així fos més senzill fer el salt al consell rector. Crec que ens ha funcionat.
Covides va néixer per fer valdre el raïm i millorar la vida dels viticultors. Aquest objectiu es manté seixanta anys després?
L’any fundacional Covides va sortir al mercat i els grans compradors de l’època van apujar el preu un 50% només pel fet de ser-hi nosaltres. I això històricament sempre ha estat així. Nosaltres vam néixer per millorar les condicions econòmiques dels viticultors promovent l’elaboració de vi conjunta i de qualitat. Els primers anys això va tenir èxit, però després les grans empreses consumidores del vi van utilitzar diferents estratègies per evitar que ens féssim grans.
I quines estratègies són aquestes, perquè el preu del raïm no el paguen pas alt…
El que feien era pagar més el raïm que el vi. Això feia que quan nosaltres descomptàvem els costos de producció del que ens pagaven pel vi, no podíem pagar als socis el preu del raïm que ells oferien.
Això encara passa?
Ara estem en un moment en què tot és més fàcil perquè fa quatre anys que tenim collites baixes. A més, la Generalitat ha creat espais, com la Taula del Cava, per avaluar costos, fer valdre la llei de la cadena alimentària… Des de fa bastants anys Covides manté liquidacions d’acord amb el que hi ha al mercat, no ens fa cap enveja el que va a vendre raïms i l’hi valoren, perquè nosaltres també ho fem. El concepte ens ha anat canviant perquè quan fa anys vam detectar que els compradors del vi pagaven més el raïm que el vi, la nostra aposta va ser la d’embotellar. I aquesta ha estat la clau.
Tancar el cercle.
El fet de poder arribar al mercat et fa tenir una estabilitat de preus que et garanteix una regularitat en les liquidacions i això es nota, si bé és cert que has de competir amb uns preus de venda baixos perquè hi ha molt cava barat al mercat. És qüestió de tenir una bona gestió comercial. Ara mateix diria que estem en igualtat de condicions que les grans empreses a les quals abans veníem el vi, amb l’única diferència que elles han creat marca sense crear territori i nosaltres tenim territori, però no tenim marca. Això en altres zones (Borgonya, Rioja, Ribera del Duero) no ha passat tant perquè els consells reguladors han apostat més per vendre regió i no tanta marca.
Quants socis té actualment Covides? I quantes ampolles es produeixen a l’any?
Som uns 700 socis, dels quals uns 490 aporten raïm i la resta són col·laboradors. Estem exportant al voltant del 60-65% a l’estranger i la resta és venda nacional. Tenim una producció d’entre 9 i 10 milions d’ampolles entre vi i cava. De tota aquesta producció, el 85% és cava i la resta vi DO Penedès, per això ara ens estem plantejant ampliar la cava.
Com es gestiona una empresa tan gran i amb tot aquest volum de producció sent pagès?
En primer lloc, delegant les funcions. Tenim un consell rector amb una representació equitativa i des del primer dia que té un gerent. El consell marca les pautes a través del pla director i el gerent i l’equip directiu són qui fan l’execució i gestionen l’empresa. Covides té un consell rector molt actiu, amb gairebé reunions setmanals per fer el seguiment. Es tracta de fer un equip, els pagesos dominem molt bé la nostra parcel·la, però ens costa la resta. L’èxit és saber estar cadascú al seu lloc sense perdre de vista que els amos de la cooperativa som els pagesos.
Arribar a exportar el 65% de la producció vol dir que en aquests 60 anys s’ha fet molta feina…
Sempre hem apostat per la millora constant. Quan es va començar a embotellar, es pensava que seria una producció únicament per als socis, fins que ens vam adonar que teníem un volum que ens permetia vendre fora. El fet de tenir una cava molt gran, de 5 o 6 milions d’ampolles, a Sant Sadurní va fer que s’apostés per treure-li rèdit i que es creés un departament comercial potent i una línia d’embotellament molt actualitzada. Això ens permet tenir unes instal·lacions de primera per elaborar productes de qualitat que ens van obrint mercat.
Tradicionalment, el vi de cooperativa s’associava a un vi senzill. Costa revertir aquesta creença?
Els principis van ser difícils perquè el mercat menyspreava el producte de les cooperatives, es creia que no érem capaces de fer productes de qualitat. En els últims 10 o 15 anys aquest concepte s’ha capgirat, el mercat s’ha adonat que fem productes excel·lents, els clients els valoren i els nostres productes han rebut reconeixements i premis arreu. Fa uns anys ens disfressaven com cadascú volia, però avui dia no pot dir ningú que no tinguem un producte d’alta qualitat i en consonància amb els millors de l’entorn. A vegades no som conscients del gran reconeixement que té Covides.
Us valoren més a fora que a dins?
A nivell nacional tenim un alt reconeixement i en el mercat internacional, encara més. M’atreviria a dir que avui dia les cooperatives estan de moda i el que abans et restava, ara et suma. Les cooperatives han fet molta feina en els últims anys i la visió de cooperativa s’està estenent no només des del vessant de cooperació social, sinó també com a sinònim de qualitat.
Com és aquesta dimensió social de la vostra cooperativa?
Des de Covides oferim suport financer, però també moral, als nostres socis. Un suport que té un gran valor, tot i que no sigui econòmic. Quan un soci té un problema, el primer que fa és venir a la cooperativa per compartir-lo i aquí intentem donar-li tot el nostre suport perquè no es quedi pel camí. Quan en una empresa només pesa el vessant econòmic, la dimensió social queda totalment a banda. He posat l’exemple del suport al soci, però des de Covides la participació i la col·laboració directa amb el nostre entorn i el territori són constants.
Cap on va Covides en els pròxims deu o quinze anys?
Continuarem apostant pel celler experimental i els productes de gran qualitat. Som molt conscients que la venda del producte al final serà clau; el consum de vi està baixant i on ens podrem guanyar la vida serà amb els productes de qualitat. A banda, en l’aspecte social tenim un gran poder i l’hem de continuar tenint. Som gent arrelada al territori, convençuda que la cooperativa és la nostra eina de futur, ens agrada dir que nosaltres invertim en la vinya, en la família, en el nostre benestar i també en la cooperativa. Veig que Covides continuarà sent la cooperativa referent al sector del vi a Catalunya, potenciant les vendes de productes de qualitat i l’enoturisme, fent-nos veure en el sector i estant al costat del territori. Treballant en la línia que ens defineix com a cooperativa i que és aquesta cura per la persona, perquè cap soci es quedi pel camí i perquè tots ens puguem guanyar la vida.
Has parlat d’enoturisme, heu començat recentment a explorar aquesta via?
L’enoturisme forma part del pla director de Covides, nosaltres no podem fer grans inversions, però no ens en volem quedar al marge. Apostem per un tipus d’enoturisme diferent, el cooperatiu. Això vol dir que a banda d’ensenyar el celler, les vinyes dels socis i convidar a venir la gent al wine bar que hem obert a la nostra seu, volem posar l’accent a explicar que som cooperativa i tot el que això implica.
