Llums i ombres en el futur immediat i a mitjà termini de l’economia altpenedesenca. Activa Prospect va presentar dijous l’informe FEGP de conjunta econòmica del segon semestre de 2019, que va servir per fer una prospecció del que pot passar en endavant. Per una banda, el sector de serveis és el motor del creixement econòmic i la reducció de l’atur a l’Alt Penedès: en el darrer any ha crescut el 9,7% de les contractacions. Però és un creixement impulsat principalment pel sector públic (educació, administració pública, sanitat); l’acompanyen la construcció (malgrat tractar-se d’un sector no primordial a la comarca) i també el sector comercial. L’empresariat present a la presentació va posar en dubte la bona marxa del comerç; o almenys la seva percepció és una altra, i en bona part ho atribueix a la venda per internet. També guanyen ocupació l’hoteleria i els serveis empresarials.
La indústria, en canvi, ha perdut en un any 311 llocs de treball del sector industrial, que té un gran pes a la comarca. El motiu principal, segons el consultor David Moreno, és que l’Alt Penedès està molt exposada al context negatiu del sector de l’automoció: molta gent que vol comprar un cotxe, retarda la decisió fins que el mercat es decideixi sobre el cotxe elèctric, híbrid, llocs on carregar, etc.”. I això ha afectat, de retruc, la fabricació de materials de transport, la indústria del cautxú i la metal·lúrgia.
En canvi, els dos subsectors industrials més presents en l’economia altpenedesenca, alimentació/begudes i paper/arts gràfiques, han tingut creixements en ocupació.
Moreno va augurar que en els propers semestres l’ocupació creixerà a la comarca a un ritme inferior al 2%, amb contracció industrial pel sector de l’automòbil. Però si l’efecte coronavirus s’allarga, el creixement es pot reduir a la meitat a causa de la forta exposició territorial al turisme i al context internacional. D’altra banda, el també consultor Carles Ruiz creu que “el creixement serà més lent que el dels últims anys i hi haurà una terciarització, una substitució de personal de la indústria” pel sector serveis, fet que equival a una major “precarització”.
I una darrera dada negativa: des que va començar la crisi, les grans empreses han passat de contractar un 5-10% del personal a través d’ETT a un 40%.
