Des del meu racó del món m’he proposat obrir l’àlbum personal de fotografies que guardo amb amor i amb molt de respecte, on cada fotografia representa un record, una experiència viscuda o una aventura per ocultar a la societat dels bons costums que estan sotmesos sota unes normes o regles que de vegades sobrepassen els límits de la convivència. Tinc els meus dubtes de per on he de començar la meva exposició, pel final?, pel principi?,… però serà millor a l’atzar, ja que a cada fotografia li he de donar vida.
La primera que apareix és la del senyor Luis López Chamorro, de 73 anys. Des de feia vuit mesos es trobava ingressat a la residència Floris d’Arenys de Mar, però el 22 de desembre de 2023 en va ser expulsat per raons econòmiques, ja que la seva pensió no cobria l’estada. Segons sembla, la Generalitat es feia càrrec d’una part de la quota, ja que durant dos llargs mesos va estar dormint en un cotxe al pàrquing de l’estació de tren. Durant aquest temps va ser ingressat nombroses vegades a urgències, fins que a finals de febrer en va trobar una. Sort que el pressupost de l’Ajuntament només és de 20,2 milions d’euros.
El Juan té 40 anys i una discapacitat d’un 65%. No té cap prestació i viu al carrer. A banda de la incomprensió de Càritas i companyia.
Jaume Romagosa, de 73 anys. Natiu de Badalona. Va estar en diferents ocasions al Centre d’Acollida Abraham de Vilafranca. Va estar dos mesos a l’Hostel Penedès. Segons sembla, ho pagava Càritas o l’Ajuntament de Vilafranca, fins que va trobar una habitació al carrer Santa Maria d’un okupa marroquí que tenia una barberia al mateix carrer. L’habitació tenia uns 15 metres quadrats i hi vivien tres persones. Fins i tot va passar per una inspecció de sanitat. En nombroses ocasions va estar ingressat a l’Hospital Comarcal fins que va morir l’octubre o novembre del 2023.
Molamin, de 18 anys, de Gàmbia, va estar un mes –potser més– al Centre d’Acollida Abraham. En un temps rècord el van instal·lar en uns pisos que tenen els serveis socials a la Girada.
Rafael Cáceres, una persona molt coneguda a Vilafranca. Dorm a qualsevol lloc, en una tenda de campanya, barraques, etc. És assidu de l’alberg, li van aixecar un expedient d’un any per deixar-se oberta l’aixeta de l’aigua. És a dir, no pot pernoctar al Centre. A banda d’altres informes o expedients inventats pels educadors socials –no tots–, com se li va comunicar a finals de setembre de 2023. Això només es pot interpretar d’una manera: humiliació, vexació, indiferència i menyspreu cap a les persones que es troben al llindar de la marginació.
Les persones que porten la direcció d’aquests centres anomenats alberg i els educadors socials haurien de tenir més tracte humà, buscar un benestar social en conjunt, un servei. Per això cobren dels impostos dels ciutadans i no per intoxicar i marginar amb les seves normes. Com resa un antic refrany: “Et donen una gla, per cagar un roure”.
Francisco Estadella
Vilafranca del Penedès
