Cubelles i Cunit exigeixen que el futur de la dàrsena de la tèrmica no empitjori la situació de les platges

0
370
ACN

ACN.- L’endemà que l’ACN avancés que la Generalitat es decanta per demolir parcialment la dàrsena, els ajuntaments de Cubelles i Cunit recorden que aquest enderroc parcial no és l’opció preferent per cap dels dos ajuntaments, però no mostren una oposició frontal a la proposta de la Generalitat. “Demanem que sigui una decisió ben presa, perquè condicionarà les generacions futures”, apunta el regidor de Medi Ambient de Cubelles, Josep Maria Hugué.

Hugué recorda que Cubelles, Calafell i Vilanova i la Geltrú fa més d’un any que defensen l’enderroc complert del dic i la retirada de totes les estructures construïdes fa 40 anys arran de la implantació de la central. Segons aquests tres ajuntaments, amb l’eliminació total del port es podrien aconseguir platges més resistents als temporals i, sumat a un trasllat mecànic de la sorra cap a cadascun dels municipis, es podrien guanyar entre 30 i 40 metres al mar.

El regidor de Medi Ambient i primer tinent d’alcalde cubellenc sosté que aquesta demolició s’hauria de fer de forma progressiva “durant 10 o 15 anys”. “Així es podria veure com la costa es va adaptant a la retirada de la dàrsena”, afegeix, mentre admet que, de les cinc possibles solucions plantejades per Endesa, “segurament cap suposa una veritat absoluta, perquè estem davant d’un desmantellament molt poc habitual, i menys en un context d’emergència climàtica”.

L’opció de demolició parcial triada per la Generalitat s’alinea amb la defensada per Endesa, amb una aposta per crear noves platges. A l’espera de llegir la lletra petita de l’argumentari, Hugué reclama “que s’estudiï bé” la decisió final. “Ha de ser ben presa, amb totes les conseqüències, i sobre la qual demanem celeritat perquè fa massa anys que hi ha obert el debat sobre el futur de la dàrsena”, apunta.

Des de Cunit, l’alcalde Jaume Casañas es mostra parcialment satisfet amb el posicionament de la Generalitat. Des d’aquest municipi celebren que l’aposta de la Generalitat permeti mantenir els espigons construïts fa quatre dècades davant la costa cunitenca, els quals anaven fora en dues de les cinc alternatives presentades per Endesa. Amb tot, precisen que no senten una “satisfacció definitiva” perquè consideren que cal anar més enllà.

Casañas recorda que Cunit vol mantenir els espigons però també redibuixar-los. El municipi culpa Endesa de la regressió que han tingut les seves platges i li exigeix una inversió extra per refer els espigons per, mica en mica, recuperar els metres que fins ara ha guanyat el mar. “El plantejament de la Generalitat limita els danys dels temporals, però no soluciona el problema de fons”, sosté Casañas, que avisa que insistiran a la Generalitat per a què poleixi la seva proposta abans d’enviar-la al Ministeri.

Més al sud, des de Calafell valoren el posicionament de la Generalitat amb sorpresa. L’alcalde, Ramon Ferré, recorda que el municipi s’havia aliat amb Cubelles i Vilanova per fer un posicionament conjunt a favor d’un desmantellament global de totes les infraestructures marines construïdes per Endesa. Ferré diu “no entendre” per què la Generalitat ha triat una opció diferent, la qual considera “la més fàcil i conservadora”.

Aquest alcalde sosté que eliminar parcialment la dàrsena i mantenir els espigons de Cunit “impedirà circular la sorra” dins el mar, “i això comportarà que els temporals cada cop es mengin més les platges”. Ferré adverteix que “els temporals tendeixen a ser més agressius”, i augura un problema d’estancament de sorra dins el mar entre Cunit i el Port de Segur de Calafell.

El posicionament acordat pel Departament d’Acció Climàtica s’ha derivat ara a la Direcció de Costes del Ministeri de Transició Ecològica, que és qui té l’última paraula sobre el futur del port de l’antiga central tèrmica. Tots els ajuntaments exigeixen que es prengui una decisió el més aviat possible, ja que ja fa més de tres anys que va culminar el desmantellament de la zona terrestre de la central energètica.

FER UN COMENTARI