Dins de tanta incertesa, en aquest nou curs escolar 2020/21, a causa de l’expansiva covid-19, rescato la frase del brillant psicoanalista, psicòleg social, filòsof i humanista Enrich Fromm (1900 – 1980), en què pregunta: “Per què la societat se sent responsable només de l’educació dels infants i no de l’educació de tots els adults de totes les edats?”.
La pregunta em fa pensar en el coneixement; un coneixement que ha de ser ben encausat i, en conseqüència, serà l’actiu que potenciï el talent i la curiositat de la persona, sigui un infant o un adult. Això tan simple em porta a una altra pregunta: Per què aprendre? No val a dir… “per no ser ruc”. Aprofundim una mica més en el concepte escolar i educatiu. Aquest centre social no només és un edifici determinat, compost per una comunitat de mestres i alumnes i que es complementa amb la família. L’entorn juga al costat de l’individu com a ésser únic irrepetible, en el seu desig o afany d’aprendre, de conèixer, d’il·lusionar-se, d’esforçar-se i d’exercir una pràctica constant d’assaig i error, descobrint les nostres pròpies habilitats.
Aquesta primícia de com i què aprendre és el motor que alimenta la il·lusió personal d’aprendre, allò que ens motiva és el primer pas de l’artista, del músic, del científic, del tècnic, del constructor, l’inventor, l’escriptor, el mecànic, el comptable, etc.
L’educació ha de ser continuada i perllongada en el temps; no té edat ni sexe, ella desperta la curiositat i el sentit de viure, a més que tenir una ment clara i educada té molts beneficis, tot és qüestió d’actitud i de voler aprendre. Per pensar-hi.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
