L’escriptor, professor i conferenciant Charly Handy ens ofereix un exemple molt clar: “El valor d’una cursa de cavalls o la d’una marató”. En la cursa de cavalls hi ha un primer vencedor, un segon i un tercer; la resta queda diluïda. A la Marató el triomf és arribar a la meta, independentment de ser primer o últim, el triomf és millorar la marca anterior, és a dir, justificar l’esforç sense arribar a una obligació. Aquesta satisfacció personal permetrà escalar noves oportunitats, superant l’esforç d’una preparació física i mental que forgi l’individu com a esportista i com a persona.
En aquest s. XXI la realitat passa per una creativitat personal. Actualment, les dificultats laborals, tecnològiques, socials, polítiques i climàtiques marquen el temps i el ritme generalitzat, i l’apatia i la desgana es tradueixen en desesperació. Molts pensen estudiar una carrera universitària per aconseguir una titulació que possiblement no podran exercir per desfasament laboral. I tendim a oblidar els amplis programes de la Formació Professional (FP), unes branques educatives amb un sens fi d’especialitats, en un “mercat laboral viu” en què l’individu participa amb el seu esforç maratonià i en què l’hàbit a la lectura és fonamental per avançar en una formació continuada i progressiva.
Comentava una lectora el llibre del professor Alfie Kohn No contest: “Mai he competit per tenir res del que tinc. De fet, sento que la meva vida ha estat tan bona perquè mentre els altres estaven ocupats competint i fent la seva vida massa difícil i estressant, jo estava gaudint de la meva feina”.
La cursa maratoniana d’un estudiant tecnològic hauria de passar per una FP i després ser capaços de trobar solucions creatives de superació.
Ramon Caba Robletto
Vilobí del Penedès
