El compte enrere continua. El procés sobiranista avança amb pas decidit, al ritme marcat des del setembre de l’any passat, aliè a les pressions estatals que no han deixat d’existir, ni s’aturaran, i que aniran a més, per frenar el que s’entén com el primer esglaó de la democràcia, votar. Democràcia és una paraula gastada. Ho són Turquia, Rússia, els Estats Units, França, el Canadà, el Regne Unit, Suïssa i també Espanya. I és evident que no totes les democràcies són iguals. Perquè no tot s’acaba amb votar. Dipositar la papereta a les urnes és essencial; permetre a la gent opinar i respectar el que decideixi la majoria, encara que no agradi a la minoria, és bàsic. N’hi ha que s’emparen en la llei per impedir-ho quan no els convé. Però… què són les lleis? Ha d’estar la societat al servei de les lleis o bé les lleis al servei de la societat? Si la societat canvia d’opinió, no han de canviar també les lleis? Qui té el dret de decidir en nom dels altres?
L’Estat fa molt de temps que actua amb menyspreu cap a Catalunya, com si de derecho de conquista es tractés. No hi inverteix, intenta arraconar la llengua pròpia del país sense miraments; no respecta la voluntat del Parlament; fa servir tota la guerra bruta possible (fiscals, ambaixadors, jutges, ministres, policies…) contra les elits polítiques catalanes, sense adonar-se encara que el procés és una cosa que va de baix a dalt, que si al davant no se n’hi posa un se n’hi posarà un altre, perquè l’important no és el nom sinó la cosa. Per contra, quin projecte té l’Estat per a Catalunya? En coneixem les amenaces, els processos judicials, el imperio de la ley, però… i la seducció? A què ens hem d’agafar, els catalans, per voler continuar en un estat que ens juga en contra, clarament, descaradament?
A partir del 2010 es va generalitzar al nostre país un projecte il·lusionant. Ningú ho pot negar! Només cal comparar els Onze de Setembre previs i els posteriors. Avui divendres, el procés farà un pas més. Data i pregunta. Concreta, clara, de resposta binària sense eufemismes. Així ens ho han promès. Hi confiem. Necessitem confiar-hi. En depenem tots. Ens hi juguem molt.
