La història es repeteix i davant l’actual pandèmia ho podem afirmar plenament. Veiem-ho. El 25 d’octubre de 1918 l’alcalde de Vilafranca Josep Campamà escrivia a Jaume Esteva, vicepresident de la Junta del Cementiri, una carta: “Al objeto de evitar en lo posible la difusión de la enfermedad reinante de la grippe, [així, amb dues “p”] se ha acordado como medida preventiva […] que el duelo de cada entierro se de por despedido en las respectivas Iglesias, dejando de acompañar al difunto hasta el cementerio, así como no permitir la entrada o visita al cementerio en los dias de Todos los Santos y de Difuntos”.
Es referia a la grip de 1918, la mal anomenada grip espanyola, que a la tardor de 1917 ja s’havia detectat als EUA i que es declarà oficialment al març de 1918 en un campament de Kansas, i que van portar a Europa els soldats americans que van venir a acabar la Gran Guerra, després anomenada Primera Mundial.
La cosa deuria anar mitjanament bé ja que el 9 de desembre l’alcalde d’aleshores Lluís Cuyàs escrivia al mateix Jaume Esteva: “Habiendo decrecido notablemente en esta villa las invasiones de la enfermedad de la grippe, […] se entiende que no hay necesidad de que subsista por más tiempo la medida sanitaria acordada en 21 de octubre […] pudiendo en consecuencia desde mañana el clero, duelo y acompañantes de los entierros entrar y permanecer en la capilla del cementerio […] quedando la prevención referente a que el cadaver no sea introducido en la citada capilla”.
Però si mirem els enterraments, veiem que dels 153 de l’any 1916 es va passar a 223 l’any 1918 (70 més!!), amb 193 el 1919 (40 més!!) i 191 l’any 1920, tornant a la “normalitat” l’any 1922, amb 164. Podem pensar que aquest descens que es veia el desembre del 1918 no deuria ser tant i aquella pandèmia americana va fer una mica de forat en la població. Compte, per tant.
Jordi Valls
Vilafranca del Penedès
