Els castells són una activitat que, en bona part, es mantenen fidels a l’esperit i la pràctica que presentaven fa 200 anys. Comporten uns valors implícits que s’han anat transmetent de generació en generació, i que són el principal motiu de reconeixement: la solidaritat, el treball en equip, l’autosuperació, la integració i la inclusió en són alguns.
Els castells creen xarxa, ja que són espais d’inclusió i d’integració social: s’hi coneix gent de tota mena, es fan amics, s’agafen hàbits i es viu la cultura local. Perquè les colles castelleres són obertes i inclusives, tothom hi és benvingut i tothom és útil, fins i tot les persones privades de llibertat de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica del Centre Penitenciari de Brians 1 o del centre de menors Els Til·lers, que gràcies al projecte Una Nova Pinya, impulsat per tres membres de la colla castellera dels Vailets de Gelida, tenen l’oportunitat de trencar amb dos estigmes: el de la salut mental i el de la privació de llibertat.
El vailet Juanjo Tavira és tècnic en cures d’auxiliar d’infermeria a la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària a Brians 1. Juntament amb dues companyes i els membres de la colla gelidenca va engegar el projecte per acompanyar els pacients de la Unitat mitjançant eines i nous recursos per millorar la seva salut mental i facilitar-los la rehabilitació i la reinserció a través de l’activitat castellera.
1. La salut mental, clau per a la reinserció
Entre quatre parets i privats de llibertat, els problemes de salut mental es fan més grans. Cada reclús té la seva història i el seu bagatge personal. N’hi ha amb ansietat, consum de drogues, depressió o tot alhora. També amb esquizofrènia, psicosi, trastorns bipolars o de personalitat. La malaltia pot haver influït de manera directa en el delicte. Alguns, de fet, són inimputables perquè no eren conscients dels seus actes.
Segons el que apunten els experts, no es delinqueix més per tenir un trastorn de salut mental. De vegades tot forma part d’un peix que es mossega la cua. Els determinants socials influeixen en la salut i, a una predisposició genètica, se suma una vulnerabilitat socioeconòmica que eleva el risc de patir un trastorn mental. Aquesta fragilitat social pot portar una persona a delinquir i a acabar a la presó, on s’inicia o es descontrola un trastorn mental més o menys latent. Siguin quines siguin les seves circumstàncies, tots els presos amb problemes de salut mental requereixen ajuda. Una ajuda que a la presó no sempre es pot donar.
Els problemes de salut mental afecten la meitat dels interns dels centres penitenciaris de Catalunya. Normalment, són homes entre 30 i 40 anys, amb trastorns d’ansietat, de personalitat, depressions i esquizofrènia. El 50% de les afeccions estan relacionades amb l’abús de drogues. Els casos més greus afecten el 2% i requereixen l’hospitalització dels afectats. Quan això passa, ingressen a la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària (UHPP), ubicada a Brians 1.
Aquesta Unitat, formada per professionals del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, per molts experts és un mirall on enfocar-se, ja que representa un model de referència per tractar la salut mental a la presó. Un lloc on les persones privades de llibertat deixen de ser presos i passen a ser pacients.
2. Els castells entren a la presó per sortir
Durant la condemna els vincles socials dels presos es deterioren, i és probable que, arran d’aquesta circumstància, s’incrementi la probabilitat què la persona privada de llibertat torni a cometre nous delictes un cop fora de la presó. El mateix passa amb les dificultats d’adaptació després de l’empresonament, com el rebuig social, que poden influir en la conducta reincident.
Una Nova Pinya es crea quan tres treballadors de la UHPP veuen que “no s’està treballant la reinserció com s’hauria de treballar”, i hi volen posar remei. Consideren que per garantir una bona reinserció el pacient ha d’establir un vincle amb la societat, “per això és important que tinguin contacte amb ella abans de la seva posada en llibertat”, ha explicat Tavira.
El projecte, del qual s’exclouen els pacients amb delictes de naturalesa sexual, contra la dona i contra menors d’edat, consta de tres tallers en els quals se’ls explica la història del món casteller, el vocabulari i la tècnica, sense deixar de banda l’aspecte social dels castells. A la darrera sessió, fan un taller pràctic amb els Vailets de Gelida, que es desplacen al centre penitenciari perquè els participants puguin posar en pràctica el que han après a les sessions anteriors. L’apogeu d’Una Nova Pinya arriba quan els interns poden sortir del centre i assistir a les actuacions castelleres. Les sortides no tenen un límit per pacient, és a dir, hi poden participar sempre que rebin el vistiplau i els permisos del departament de Justícia, a més de l’aprovació de l’equip educatiu i d’infermeria del centre.
De cara a aquesta temporada, Una Nova Pinya té previstes vint sortides, un parell al mes, i els participants no coneixen el calendari. “Comuniquem als pacients que tenen sortida el mateix dia al matí, així s’emporten una sorpresa i s’aixequen més animats”, tot i que també mantenen en incògnita la ubicació i la data de l’actuació per motius de seguretat.
La participació en el projecte és voluntària, tot i que els professionals sanitaris fan un cribratge entre els pacients que tenen estabilitat a la unitat de psiquiatria. En aquest sentit, actualment hi participen quinze pacients de Brians 2 i quatre pacients del centre de menors Els Til·lers. Tavira ha indicat que a Brians 1 no hi ha cap pacient perquè és complicat desenvolupar el projecte, ja que és la presó de preventius de Barcelona i, per tant, el moviment és continu. “Els presos estan pendents de judici, i molts cops queden en llibertat o van a un altre centre penitenciari”. Una situació que complica la implantació del projecte a la presó veïna.
De moment, al projecte només hi han participat homes, tot i que aquest mes de maig s’hi incorporarà la primera dona.
3. Trencar amb el rebuig social
Hi ha una imatge molt estereotipada del pas per un centre penitenciari. Quan una persona diu “he estat a la presó”, una part de la societat directament la rebutja, sense conèixer-la. Aquesta reacció fa que, sovint, els presos que tenen permisos o la llibertat condicional, o fins i tot exreclusos que tenen la llibertat definitiva, evitin explicar aquesta etapa de la seva vida, ja que no se senten persones, sinó “una despulla de la societat”. L’estigma penitenciari.
La percepció social i la resposta de la comunitat són els factors de primer ordre que determinen l’èxit o el fracàs dels processos d’inserció. Una Nova Pinya és el vehicle de molts presos per assolir la integració social, però també el benestar emocional mentre dura el règim de privació de llibertat. “He reiniciat, torno a la Unitat nou”, indicava un participant del projecte a Juanjo Tavira després d’una actuació castellera. “M’han tractat de tu a tu”. “Mai hauria imaginat posar-me sota un castell, sentir-lo i emocionar-me”, són altres reaccions dels participants, que es mostren satisfets de prendre part en una diada castellera.
La reacció de les colles castelleres també ha sorprès Tavira, que explica que de les tretze sortides que van fer el 2023, cap casteller els va preguntar sobre el delicte que havia comès cada un d’ells. “Portes enfora també estem treballant l’estigmatització, ja que no els posen cap etiqueta”. Més aviat els pregunten “ens tornarem a veure?”. L’autoestigmatització s’esvaeix en una diada castellera perquè tenen una relació entre castellers.
4. Un projecte que ha d’esdevenir un programa
Aquesta iniciativa, finançada econòmicament per la Fundació Sant Joan de Déu, es va establir com a projecte després que els anys 2016 i 2017 cinc pacients participessin, com a prova pilot, a les diades dels Vailets de Gelida i a la diada solidària dels Castellers de Terrassa. Uns anys més tard, el 2023, es va impulsar com a projecte, tot i que Tavira indica que el que volen és convertir-lo en un programa i que “s’hi uneixin més hospitals”. Per aquest motiu, els impulsors l’han presentat al congrés de l’Asociación Española de Enfermería de Salud Mental a Mérida, i el mes de juny el portaran al XXXIII Congreso Nacional de Técnicos en Cuidados de Enfermería a Madrid, on aprofitaran per reunir-se amb la colla castellera de la ciutat i fer encara més visible la iniciativa.
A més, va ser un dels projectes finalistes del guardó “El Pilar” que atorga la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, amb l’objectiu de reconèixer una colla que haig destacat per impulsar iniciatives de difusió del fet casteller o de promoció dels valors castellers. Finalment, el guardó va ser per als Nens del Vendrell per al projecte Fem Pinya, que, amb deu anys de trajectòria, dona beques menjador per a infants en situació de vulnerabilitat i altres tipus de suport.
Tota l’activitat i les novetats del projecte es poden consultar al canal d’Instagram i Twitter @unanovapinya.
5. “El projecte m’ha donat esperança i m’ha alliberat de l’angoixa d’estar privat de llibertat”
Toni, participant del projecte Una nova pinya
Una Nova Pinya és un projecte voluntari. Quan et van proposar participar-hi, com vas prendre la decisió?
El Juanjo em va comentar la idea del projecte, però jo no confiava en el fet que tirés endavant. Quan el projecte va ser una realitat, vaig tenir clar des del primer moment que hi participaria i m’hi vaig apuntar sense pensar-m’ho.
Què és el que et va motivar més del projecte per fer aquest pas endavant i col·laborar-hi?
La possibilitat de fer sortides terapèutiques, de trepitjar carrer i d’integrar-me a la societat amb l’ajuda de totes les parts que hi participen. També la confiança dipositada en nosaltres.
De quina manera t’ha ajudat Una Nova Pinya? Creus que ha ajudat a millorar la teva salut mental?
Ha millorat la meva salut mental. M’ha donat esperança. Poder sortir de la presó, a poc a poc, m’ha alliberat de l’angoixa d’estar privat de llibertat.
Quins valors t’ha aportat i de quina manera t’ha canviat el projecte?
M’ha aportat valors de respecte, solidaritat, compromís, companyonia i tolerància. Ara intento conèixer a les persones sense posar “etiquetes”.
En què han consistit els tallers?
Han consistit en classes teòriques, on ens han explicat la història i les parts d’un castell. També hem fet classes pràctiques, on van venir integrants dels Vailets de Gelida a la presó a fer castells.
A quantes actuacions castelleres has participat?
Crec recordar que en unes vuit.
Com va ser la teva primera diada castellera?
Vaig passar nervis perquè mai havia fet un castell, i això que soc d’un lloc on hi ha molta tradició castellera. També perquè no sabia com ens rebria i ens acolliria la colla.
Quines sensacions tens després de participar en una diada?
Tinc la sensació d’haver format part d’un grup. De la família castellera. És una experiència que crec que s’ha de provar.
Què és el que més t’ha sorprès o impactat del món casteller?
El que més m’ha impactat ha estat que a les colles castelleres hi ha gent de tota mena. Persones altes, baixes, joves, gent gran, del Barça, del Madrid i de qualsevol ideologia política. Els castells uneixen.
Moltes persones que heu passat per un centre penitenciari heu de fer front al rebuig social per part de la societat un cop obteniu permisos, la llibertat condicional o la llibertat definitiva. Per tant, un cop us torneu a incorporar a la societat, heu de fer front a l’estigma penitenciari. Creus que el projecte Una Nova Pinya ajuda a revertir aquest rebuig social?
Sí, crec que és una manera de revertir el rebuig social. Anem a fer castells, ens coneixen i ens accepten tal com som. Encara que hàgim comès errors en el passat.
Quina ha estat la resposta dels castellers?
Molt bona, sempre ens pregunten si ens falta alguna cosa i es preocupen perquè tot vagi bé.
Un cop surtis de la presó, continuaràs fent castells?
Sí. Encara no sé on ni quan, però el projecte d’Una Nova Pinya m’ha ajudat molt i m’ha donat esperança.
