La nostra classe política, la catalana i l’espanyola –aquí no hi ha distincions–, pateix una endogàmia patològica. Quan arriben unes eleccions, siguin les que siguin, els nostres polítics perden l’oremus. Engreixen la maquinària electoral, partidista, es posen una bena als ulls i ajornen l’interès general en nom d’un bé superior, superlatiu, que són els seus propis interessos. És surrealista. I indignant.
Si ja és gros que un tribunal suspengui el decret que ajornava les eleccions en ple semiconfinament, encara ho és més la resposta del Govern, que vindria a ser: “bé, què hi farem, doncs si les hem de fer, que tothom pugui anar als mítings”. Segurament d’actes electorals no n’hi haurà gaires, però el fet de suspendre el confinament municipal “només” per poder anar a mítings electorals (als quals, d’altra banda, ja fa anys que només van els convençuts), és prou significatiu de la poca sensibilitat que tenen els nostres governants amb les conseqüències de la pandèmia. Cal recordar que fa setmanes que la ciutadania no pot sortir del propi municipi si no és per anar a treballar; que hi ha molts negocis, com restaurants, que donen feina a molta gent, que estan tancats i barrats; que els dissabtes, que és el dia en què solen fer més caixa, ara els comerços “no essencials” han de tenir la persiana arriada; que es desaconsella fer trobades de més de sis persones; que no hi ha concerts, ni actes de tota índole. Per precaució. En aquest context de restriccions múltiples i amb les UCI cada vegada més saturades, permetre desplaçar-se per anar a escoltar els discursos electorals és vergonyós.
D’altra banda, aquest divendres ens fem ressò al Noticiari del cas d’una vilafranquina a qui ha tocat ser membre d’una mesa electoral, i que és una de tants milers de persones que s’han unit en grups de telegram per denunciar el risc que suposa haver-se d’estar més de dotze hores en un col·legi electoral, relacionant-se amb els centenars de persones que hi puguin acudir a votar, incloent-hi els positius de covid. Perquè aquesta és una altra: si tens coronavirus, o has estat en contacte amb algú que el pateix, cal confinar-se a casa. Però per votar, faran una excepció i podran sortir en una franja horària determinada. Per llogar-hi cadires.
Encara que no ens toqui mesa, també hem de queixar-nos del disbarat. La Participació serà molt baixa i poc representativa, guanyi qui guanyi, tots perden. Dintre de mig any, davant el caos de resultats i aliances, s’albira noves eleccions. Per què tiren endavant i no es fa insubmissió? Perquè hi ha candidats que estan desitjant pillar càrrec com sigui i peti qui peti. Tant els ocupes antisistema com els ocupes professionals.