De rengle en rengle

Les festes dels barris sadurninencs no tenen data fixa; són sempre al juny, i se situen al calendari coincidint amb la festivitat religiosa de Corpus Christi, la festa de veneració de l’eucaristia (el pa i el vi, el cos i la sang de Crist), que se situa, si fa no fa, dos mesos després de Setmana Santa. Com explicava el folklorista vilanoví Bienve Moya en dos articles publicats a La Fura el mes de maig, el Corpus és una festa d’origen medieval, que pel pes que tenia l’Església catòlica en aquells temps estava molt estesa, i de la qual en resten algunes reminiscències en molts municipis. A la nostra rodalia tenim, entre altres, les catifes de Corpus de Sitges o de Bellvei, la processó gegantera a Vilafranca, les festes del Pa Beneit del Vendrell o les Festes del Carrer de Capellades, a més dels Barris de Sant Sadurní, que són enguany del 16 al 23 de juny i acaben, doncs, per la revetlla de Sant Joan.

Es desconeix quin és l’origen de les festes dels Barris de la capital del cava. Sí que se sap que es van recuperar a finals del segle XIX, segurament abans de l’arribada de la mortífera fil·loxera, i que des de llavors tan sols s’han deixat de celebrar durant el bienni de la Guerra Civil (1937 i 1938). Les festes duren set dies, un per cadascun dels sis barris que formaven Sant Sadurní quan es van recuperar, a finals del XIX, més el de l’Ajuntament. Sempre comença el dijous –en el cas d’enguany ho va fer ahir, 16 de juny– amb el de l’Ajuntament, i el segueixen per aquest ordre els barris de Sant Antoni (divendres), Montserrat (dissabte), Església (diumenge), Diputació (dilluns), Cavallers (dimarts) i el Raval (dimecres), a ritme d’un barri per dia. La tradició es manté inalterable.

El millor que es pot dir dels Barris 2022 és que recuperen la normalitat, després de dos anys marcats per la pandèmia: el 2020, sense pràcticament actes, i el 2021, encara amb moltes restriccions. I la tornada a la normalitat vol dir seguir un programa d’actes que cada any es repeteixen en la seva majoria, que són tradicionals, i que la població de Sant Sadurní ja espera. Tothom pot acudir als actes que vulgui, són gratuïts i oberts a tothom, però cadascú viu de manera diferent i molt especialment els del propi barri.

Així, sis actes són comuns a pràcticament tots els barris. Arrenquen amb una tronada al migdia (en el cas del Raval és una traca); tots tenen xocolatada infantil a la tarda (al Diputació hi fan pa amb xocolata), una audició de sardanes, almenys un concert, el castell de focs artificials al vespre (al Montserrat és mascletada) i l’endemà es fa el rengle amb què es tanca la festa del propi barri.

Això a banda, són símbols d’identitat les tradicionals catifes de flors del barri de l’Església, la falla que des de l’any 1977 prepara el barri Diputació o el rengle dels confits a l’Ajuntament. També formen part del calendari habitual dels últims anys la cercavila de Gegants del barri Sant Antoni o el correfoc dels Diables d’acompanyament fins a la mascletada del barri Montserrat, entre altres activitats principalment de caràcter familiar, sobretot les tardes i vespres.

Un punt i a part es mereixen els rengles. Com s’ha dit, es fan l’endemà de la festa del barri, com a cloenda. El rengle consisteix en la sortida en mini cercavila de la Banda dels Barris, formada per músics de Sant Sadurní i de pobles del voltant, acompanyada, al so d’El ball de la mantellina i de Sota la doble àliga, per les parelles del barri que desfilen pels carrers: la dona, abillada amb una mantellina, i l’home, amb un bastó i un clavell a la solapa. Encapçalen el seguici les administradores del barri, que porten la coca enramada. I hi ha les dones casades que porten mantellina negra, i les solteres que la porten blanca (les blanques, val a dir-ho, cada vegada són més cares de veure). Quan es fa el rengle, la gent els surt a rebre amb aplaudiments, i de tant en tant fan alguna parada en què reparteixen coca i des de les cases treuen cava guardat en fresc per contribuir a la celebració. La desfilada es dirigeix des de cada barri fins a l’Església, on es diu missa i, tot seguit, continua el trajecte pels carrers sadurninencs.

Cada barri té el seu rengle, però n’hi ha un d’especial, el de l’Ajuntament: és especial perquè és el rengle dels confits, en què els regidors i les regidores de l’Ajuntament de Sant Sadurní lliuren una paperina de confits a cada nen i nena de les escoles de la vila, tots ben mudats. És també, amb diferència, el rengle més concorregut, no només pel nombre d’infants participants, sinó pel públic que l’acompanya; familiars que no es volen perdre la desfilada infantil.

Fa dos anys, quan tot just es començava a sortir –en comptagotes– del dur confinament per la covid-19 i les festes no van passar d’actes simbòlics (hi va haver castells de focs, la banda es va haver d’escoltar des dels balcons, etc.), les llepolies del rengle dels confits es van portar casa per casa als infants de totes les famílies que ho havien sol·licitat.

Quant a la falla del barri Diputació, es comença a construir “secretament” en un magatzem a partir de Setmana Santa i es comença a muntar el diumenge al matí, a partir de les 7, a la plaça Manel Raventós, perquè estigui a punt per dilluns. És força típic de la gent de Sant Sadurní d’anar a fer un tomb diumenge i passar per les catifes de flors del barri Església i anar a contemplar també la falla del barri Diputació. El cartell de la festa ja dona una idea de la temàtica d’enguany: serà una falla hippie. Les catifes de flors, per la seva part, es comencen a confeccionar amb les primeres clarors del dia, de manera que en acabar la tronada es puguin inaugurar. Es fan sofisticades catifes florals ininterrompudament des de 1995, quan es va recuperar la tradició de Corpus.

I no menys important, malgrat que no surten al programa oficial, són les nombroses festes nocturnes que s’organitzen en cases particulars per Barris, on no falten la coca i el cava, amb gresca i xerinola. Aquest és, de fet, l’esperit de Barris. El que els fa tan singulars.

Barris són unes festes que organitzen les comissions de cada barri, cada barri la seva. El seu finançament ens retorna, ja ben entrats al segle XXI, als seus orígens: uns dies abans de la celebració, membres de les comissions organitzadores passen el plateret casa per casa, botiga per botiga, empresa per empresa. I cadascú hi dona la voluntat, o el que pot, segons la seva capacitat econòmica i el seu sentit de pertinença al barri, de manera que els actes es paguen majoritàriament amb aportacions populars. Com antany. L’Ajuntament hi fa una aportació que és simbòlica, ja que se l’han de repartir entre tots els barris. Són unes festes, doncs, centenàries, autofinançades i autogestionades.

No és estrany que el barri de Montserrat sigui el que més activitats organitzi: per una banda, perquè la festa sempre cau en cap de setmana (dissabte), que és quan la gent té més temps lliure (la majoria de barris se celebren en dia laboral); per altra banda, perquè és el barri més poblat i, per tant, el que aplega més recaptació. Són faves comptades.

Cinto Barberan, membre de l’organització de les festes dels Barris

Ens trobem davant d’un any, el primer any, en què tot sembla ser com abans. Tornem a engegar els motors i ens posem al servei de la cultura i el poble.

Ens endinsem en els Barris, la festa més antiga de Sant Sadurní d’Anoia, que sempre coincideix amb la setmana de Corpus (estan documentats de fa més de tres-cents anys).

Set dies de carrer, veïns, taules parades, brindis i xerinola a tots els racons.

Una festa en què es barregen tradició, cultura i, sobretot, ganes de compartir moments. Una festa que cuida el passat però que al moment es transforma igual com ho fem nosaltres en el temps i s’adapta a les noves maneres de fer i tendències.

El muntatge és una part essencial, el que marca el VALOR tan elevat que té per a la gent del poble. Tot el que es fa és una mica de cadascú, un trosset de cada casa. Els diners per executar tot el que s’hi fa es recapten porta a porta demanant la voluntat als veïns, cada barri als seus veïns.

Mils d’anècdotes marquen aquestes festes, tothom en té alguna per explicar. Moltes són les persones que any rere any han fet possible que se celebrin, i aprofito per donar les gràcies a les comissions de cada barri, que sense elles res seria possible.

Fa anys, les portes de les cases estaven obertes per fer una copa de cava o un tall de coca. Fa anys que ja estan tancades, tot i que no s’ha perdut el sentit del convit privat. Avui tot és diferent, les programacions s’han adaptat al carrer i la gent surt a la recerca d’actes de tots els colors.

És fàcil venir de pobles veïns i no entendre gran cosa, és una cosa molt nostra, amb sentiment i arrel, on sempre sereu benvinguts.

Tres pilars han marcat els Barris els últims temps: el rengle (cercavila amb els veïns fins a missa), els focs artificials i el cava amb la tradicional coca de barris, sense descuidar la Banda de Barris amb el Ball de la mantellina (blanca o negra) o el tradicional rengle dels confits on s’ajunta tota la quitxalla, pares i mares de Sant Sadurní.

La jugada no és fàcil, l’Església com a tal ha anat a menys, els preus de la pólvora i dels esdeveniments han anat a més i les institucions ens compliquen la vida cada vegada més amb procediments i maneres de procedir que dificulten poder fer les coses normals de tota la vida. Sense oblidar que la involucració sense ànim de lucre veïnal està desapareixent cada cop a més velocitat i amb un jovent que, no tenint la continuïtat generacional, no troben el camí ni la manera de poder agafar el toro per les banyes.

Molts són –i benvinguts– els que els últims anys han arribat de fora a viure al poble i costa que s’ho creguin, que s’integrin i s’ho facin seu, tan seu com ho sentim nosaltres.

Passat el sotrac de la pandèmia, la gent en torna a tenir ganes, es torna a veure l’alè d’un poble que es troba a faltar a ell mateix, i això farà que, malgrat tot, sigui un any especial i es visqui amb més energia i entusiasme.

Cada any el dijous a les 2 del migdia comença amb una tronada que es repetirà cada dia a la mateixa hora al barri pertinent, senyalant l’acabament d’un i l’hora d’inici del següent durant aquests set dies fins al dimecres que ve. L’ordre és el següent: barri Ajuntament, barri Sant Antoni, barri Montserrat, barri Església, barri Diputació, barri Cavallers i barri Raval.

Sens dubte una setmana laborable en què ho donem tot, es treu temps i energia d’on sigui per poder fer que la tradició continuï i enfortir els lligams dels veïns i de Sant Sadurní.

Que comencin els Barris! Fem un brindis ben gran per a tothom que hi posa el seu granet de sorra, i any a any es va fent realitat que encara estan vius i que els queda molt camí per recórrer…

Bons Barris a tothom.

VISCA ELS BARRIS.

Inicialment, la consulta ciutadana per decidir el futur de l’edifici històric de Can Guineu, comprat per l’Ajuntament de Sant Sadurní a les tres caves que n’eren propietàries (Freixenet, Codorniu i Juvé Camps) el desembre de 2018, per 300.000 euros, s’havia de celebrar al voltant de Sant Jordi. El procés de participació ciutadana, però, s’ha anat endarrerint, i el Consistori ha traslladat les votacions a una altra data que també és important dins el calendari festiu de la capital del cava: els Barris.

Sobre la taula hi ha dues propostes que són, de fet, la síntesi de les múltiples propostes que han efectuat ciutadans, entitats i partits polítics de la vila en dues úniques opcions, després de descartar les no viables tècnicament: una d’artística, social i cultural, i una altra de promoció turística i econòmica.

El procés de votació va començar el 10 de juny i s’acabarà el dilluns dia 20. Hi pot prendre part tota persona empadronada a Sant Sadurní, de 16 anys o més. Es pot votar telemàticament a participa.santsadurni.cat o bé presencialment als punts de votació habilitats a la Fassina de Can Guineu, a la Biblioteca Ramon Bosch de Noya, a l’Oficina d’Habitatge, al Casal de la Gent Gran i al Centre Cívic Vilarnau. Les dues alternatives es poden consultar en una exposició al pati de Can Guineu, i aquest dissabte i diumenge, de 12 a 2 del migdia, es programaran visites guiades a Can Guineu (cal inscripció prèvia).

Can Guineu és una casa pairal de prop de 2.700 m² ubicada al centre neuràlgic de Sant Sadurní, que té la catalogació de Bé Cultural d’Interès Local. Compta amb dos patis (un dels quals, porticat), una escalinata senyorial, el soterrani on antigament s’ubicava el celler, una planta baixa i tres plantes superiors amb nombroses sales.