Quan veus el grau de crispació a què s’ha arribat en el debat polític; quan sospites que una derivada d’aquest és la desafecció en el millor dels casos o el creixement dels partidaris d’opcions extremes, et preguntes: Què podem fer per desllorigar la situació i poder mirar cap al futur amb una mica més d’assossec?
Fa uns mesos que vaig publicar un article anomenat “Etiquetes” en el qual venia a dir que el fet d’etiquetar-te d’una opció o d’una altra (esquerres o dretes) ja suposava i suposa un hàndicap i un biaix a l’hora de comunicar-te: és del PP, és un “fatxa”; és de la CUP, per tant, un radical d’esquerres; és sociata, del 155!… I feia vots per evitar aquest costum que tenim d’etiquetar-nos per evitar els prejudicis de què parlava abans.
Ara bé, el fet de no etiquetar-te és una estratègia per afavorir el diàleg i la comunicació, no vol dir ni molt menys renunciar al que penses o caure en el cinisme de la indiferència. És per això que he titulat aquesta carta “Decents o indecents?”.
– És decent defensar una millor repartició de la riquesa i una fiscalitat progressiva.
– És decent defensar el dret a l’habitatge que tenim totes les persones per damunt d’interessos de voltors i especuladors.
– És decent defensar els drets de les minories LGTBI.
– És decent defensar la pau i denunciar els abusos bèl·lics que s’estan cometent avui en dia (Ucraïna, Gaza…).
– És decent defensar els serveis públics i la bona gestió de les institucions.
– És decent contemplar la immigració com un fenomen normal a conseqüència dels desequilibris i la cobdícia dels països del nord.
Hi ha moltíssimes causes decents i oposar-s’hi o negar-les és, senzillament, indecent.
Rafa Higueras
La Granada
