Demolatria és una paraula composta que ve del grec demos (poble, gent) i latreia (adoració, veneració). O sigui que significa adorar o adular la gent.
Aquest concepte té dos agents: qui adula o venera, normalment els polítics al seu electorat; i qui és adulat, normalment la gent, perquè no ens agrada que ens estirin les orelles.
Hi ha molts exemples de pràctica de la demolatria: la gestió de residus, el civisme, la gestió de la nostra salut, el canvi climàtic… En molts d’aquests terrenys, els ciutadans, la gent, no actuem de la manera més responsable, però els polítics, en lloc d’esmenar-nos la plana i corregir-nos, ens riuen la gracieta, no fos cas que ens enfadéssim i no els votéssim a les pròximes eleccions.
D’acord amb aquest acord tàcit s’estableix el nostre pacte de ciutadania: tu no em renyis i a canvi jo et votaré. És només així com s’expliquen la permissivitat davant aberracions com l’explotació dels aqüífers a Doñana o al Mar Menor, la sobrepressió humana a les valls del Pirineu…
Què hem de fer, doncs? Votar polítics que ens “cantin la canya” quan el nostre comportament no sigui el més responsable o fer-ho a aquells que ens intenten vendre que la llibertat i el futur consisteix únicament a poder anar de copes o de canyes? Qüestió de maduresa.
Rafa Higueras
La Granada
