De les eleccions de diumenge se’n poden extreure diverses conclusions. Però una que, probablement, ha sorprès tothom és la sensació que tots els candidats i candidates han guanyat. O, com a mínim, deuen creure que n’han sortit sans i estalvis. La derrota victoriosa, comentaven alguns aquesta setmana.
Derrota victoriosa perquè, tot i que la força més votada va ser el Partit Popular, tot fa pensar que no podran formar govern, especialment perquè els seus col·legues s’han desinflat. I quina punxada. Ningú, ni tan sols els més optimistes, s’esperaven que la ultradreta feixista més perillosa perdés una vintena de diputats. Tot i això, tercera força més votada i buscant, sigui com sigui, la manera d’aconseguir una cadira. Esperem que no.
Derrota victoriosa perquè el Partit Socialista, tot i ser el segon partit amb més vots, va aconseguir millorar els resultats de fa quatre anys. Però, sobretot, perquè va “convèncer” aquells que en un primer moment havien pensat quedar-se a casa, impedint que la dreta (PP i Vox) pugui sumar. Feia temps que no es veia, de fet, un processisme tan pur com amb l’abstenció. Jugada mestra. Per cert, i parlant de Sumar, la formació de Yolanda Sánchez va complir, i prou. Tot i que la sensació també va ser de victòria.
I derrota victoriosa, finalment, dels partits independentistes, que van veure com el PSC triomfava a casa nostra i provocava, alhora, un terratrèmol que deixa ERC i Junts molt tocats. Perquè, tot i que la realitat és que molts catalans han perdut la confiança que els havien dipositat sense demanar res a canvi durant tant i tant de temps, de cara a la galeria s’està venent una altra cosa. I, en part, tenen un brot de raó. ERC i, sobretot Junts, tenen la clau per decidir el futur del govern espanyol. Resulta, si més no, anecdòtic, que el camí de Sánchez hagi de passar per Waterloo. Amnistia i autodeterminació?
Tothom està pendent, ara, de Carles Puigdemont, que també hauria de mirar si té una còpia de la clau de la seu de Junts, per entrar-hi i donar un cop d’ull del que s’hi està coent. Suportarà Junts el pes d’aquesta decisió, tenint en compte les diferents faccions que aglutina el partit i que van des dels de la caixa o faixa de tota la vida als de referèndum o res?
